Serrania

Tipus	comarca del País Valencià
Localització
39° 41′ 15″ N, 0° 54′ 58″ O / 39.6876°N,0.916°O / 39.6876; -0.916
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Capital	Xelva
Conté la subdivisió	Alpont Andilla Ares dels Oms Benaixeve Bugarra Calles Domenyo Figueroles de Domenyo Pedralba Sot de Xera Titaigües Toixa Xelva Xestalgar Xulilla el Villar la Iessa la Llosa del Bisbe les Alcubles
Població humana
Població	16.604 (2022) (12,22 hab./km²)
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	1.358,7 km²
Limita amb	Alt Palància Foia de Bunyol el Camp de Túria la Plana d'Utiel-Requena

La Serrania (castellà: la Serranía),^[1] anteriorment anomenada els Serrans (castellà: los Serranos),^[2] també coneguda com la Serrania de Xelva, és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital. Segons les darreres dades (2019), la població és de 16.159 persones.^[3] La llengua pròpia dels seus habitants és el castellà xurro igual que altres comarques, com l'Alt Palància, l'Alt Millars o el Racó d'Ademús. Pertany al grup de comarques de repoblació aragonesa. Des del 2019 pertany a la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera.^[4]

Limita pel nord amb l'Aragó, a l'est amb l'Alt Palància i el Camp de Túria, al sud amb la Foia de Bunyol, al sud-oest amb la Plana d'Utiel i a l'oest amb Castella-la Manxa.

Segons la proposta de comarcalització de Joan Soler i Riber (1970), els «19 municipis» d'aquesta comarca amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,^[5] són:

La Serrania (o els Serrans) és una comarca històrica que ja apareixia com la Serrania de Xelva al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València», publicat l'any 1934. L'única diferència és que ençà s'hi incloïen els municipis de Xera i Sinarques, que actualment es troben a l'actual comarca de la Plana d'Utiel per relacions econòmiques modernes (encara que històricament no hi pertanyen a aquesta comarca), el de les antigues localitats de Loriguilla i Domenyo, que es troben inundades per presses i actualment s'ubiquen al Camp de Túria, i les colònies de Sant Isidre de Benaixeve a Montcada i Sant Antoni de Benaixeve. Per raons geogràfiques, algunes obres importants inclouen els municipis de Pedralba, Bugarra i Xestalgar a la comarca del Camp de Túria.^[6][7]

La Serrania té una extensió de 1.358 quilòmetres quadrats.^[8] Fita al nord amb Javalambre, ja a l'Aragó, i al nord-oest amb la Serra de Mira, a Castella. Al sud, la Serra del Negrete separa la Serrania de la veïna Plana d'Utiel.

A causa de la influència del Túria a la comarca, que hi passa en direcció NO-SE, així com la dels seus afluents (p. ex., el Toixa o el Reatillo), el paisatge de la Serrania està caracteritzat per congosts, pendents i valls molt pronunciats.

Al 2019, dels 16.159 habitants de la comarca, un 11% tenia menys de 16 anys, un 13% en tenia entre 16 i 29, un 48% en tenia entre 30 i 64 i un 28% en tenia més de 64.^[9] La densitat de població es d'11,5 habitants per quilòmetre quadrat,^[3] mentres que la mitjana del País Valencià és de 215.^[10]

• Llista de monuments de la Serrania

• Los Serranos: estudis comarcals de la província de València. PUV, 2018. ISBN 9788491331865. ^{[Enllaç no actiu]}
• Català Gorgues, Jesús I. «L'horitzó mossegat». Mètode, núm. 38, 2003.
• Rodrigo Alfonso, C. La Serranía: análisis geográfico comarcal (en castellà). Centro de Estudios La Serranía, 2000. ISBN 84-607-0075-5. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serrania