Està situada[1] al veïnat de Fullà d'Avall, o de Santa Eulàlia, o la Catllania, de la població[2] de Fullà.
Història
Detall de la porta
Esmentada ja al 906[3] quan els bisbes, reunits en sínode episcopal a Barcelona, en confirmaren[4] a l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses la possessió, juntament amb la sufragània de Sant Esteve de Campelles (a l'actual municipi de Vilafranca de Conflent). Aquella edificació original, però fou substituïda per una de nova, consagrada el 22 de desembre del 1031 pel bisbe d'Elna Berenguer (Berenguer III de Sendred de Gurb? Berenguer de Cerdanya?) i que els homes de Fullà lliuraren al bisbat (atesa la supressió el 1017 de la comunitat de Sant Joan de les Abadesses). En un algun moment històric, l'església depengué [5] de la mensa prioral de Santa Maria de Cornellà de Conflent i, al segle xiv pertangué [6] a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà.
Entre els segles xii i xiii va ser fortificada, com ho mostra[4] la paret construïda sobre la façana nord i per la base d'un campanar de torre de planta quadrada (en el present desaparegut) que se situava a la façana sud.
Es tracta d'una església romànica de planta basilical de tres naus paral·leles acabades en absis semi-circulars. La nau central (de 9,70 metres d'alçada sota clau) és de volta de canó, dividida per tres arcs torals en quatre trams d'uns quatre metres de llarg cadascun. Les dues naus laterals, comunicades per arcs amb la principal, són força més baixes (3,50 metres d'alçada) i tenen volta d'aresta[4] que semblen ser [5] les originals, algunes si més no. Aquestes naus laterals haurien estat cobertes per teulada en pendent. La diferència d'alçades amb la nau principal hauria permès l'obertura de finestres a aquesta per a il·luminació (claristori); actualment, la llum hi entra per tres finestres de mig punt i doble esplandit (a diferència de l'arc atrompetat, d'esplandit senzill), orientades a migdia. A banda, hi ha dues finestres al nord i una finestra en forma de creu sobre l'arc triomfal que resol la transició entre la nau (molt més alta) amb l'absis del presbiteri, molt més baix. Al fons de la nau central [5] hi la tribuna d'un cor elevat, amb una balustrada de fusta.
Façana meridional, amb arcades llombardes
S'accedeix a l'edifici per una porta oberta en plena cintra al mur sud. Un arc de llosetes planes la ressegueix. La porta, de fusta, està decorada amb ferramenta. Les excavacions han permès de trobar les restes del portal original, que havia restat amagada per una antiga rectoria: molt alt, amb llinda, arc de descàrrega de mig punt i timpà sense decoració. A banda i banda d'aquesta antiga porta es pot observar a la façana una rica decoració de bandes llombardes. La disposició d'aquestes bandes és curiosament asimètrica[4] amb dos grups de tres arcs a esquerra de la façana, un grup de dos i un de cinc a la dreta. Per contra, el mur sud presenta també lesenes, però de forma més regular: sis a l'esquerra (amb una finestra entre la tercera i la quarta), sis a la dreta (en dos grups de tres separats per un pilar) i cinc en el centre per sobre la porta.
Detall de la finestra
El campanar[6] és de torre de planta quadrada i se situa al començament de la nau oest; substitueix un d'anterior adossat a la façana sud, la base quadrada del qual es fa servir en el present de sagristia. L'actual té un pis superior amb quatre columnes que sustenten una teulada a quatre vessants rematada per una creu en ferro forjat. El campanar és d'un estil posterior al romànic de l'església.
Cal destacar el retaule de l'altar major, barroc, una obra de Lluís Generes datada el 1666 [7] si bé amb elements anteriors integrats. Està decorat amb quatre estàtues: santa Eulàlia (segle xv), sant Sebastià, santa Júlia i sant Roc (segle XVII). També mostra dues pintures del martiri de santa Eulàlia, i un tavernacle amb la porta pintada.
El mobiliari té també [6] altres peces d'interès com un retaule dedicat a la Mare de Déu (del segle XVII), una pintura de santa Teresa d'Àvila (segle xviii), candelers (XIII) i làpides sepulcrals de 1318 i 1778.
Becat, Joan. «72 - Fullà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
