Josep Goday i Casals

Biografia
Naixement	6 setembre 1881 Mataró (Maresme)
Mort	15 maig 1936 (54 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Moviment	Noucentisme

Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 - Barcelona, 15 de maig de 1936)^[1][2] fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.^[3][4]

Llicenciat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 1905, el 1909 dissenyà junt al seu mestre, Josep Puig i Cadafalch, l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires.

El 1907 va participar en l'Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, organitzada per l'IEC. Anava acompanyat per Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol, Guillem Maria Brocà i Adolf Mas.^[5]

Projectà les cases dels Barquets i Girbau a Sant Feliu de Guíxols (1910). El 1911 projectà la remodelació i ampliació, mitjançant una segona planta, de l'edifici del Col·legi Valldemia de Mataró, obra de 1856 del també arquitecte Jeroni Boada i Renter.^[3] El 1912 treballà en la secció d'Art Modern dels museus de Barcelona. En col·laboració amb Jaume Torres i Grau presentà el projecte, de caràcter historicista, guanyador del concurs per l'edifici de Correus i Telègrafs de Barcelona, que no executaria fins al 1927.

Exercí els càrrecs d'arquitecte municipal de Barcelona i arquitecte en cap de la Comissió de Cultura. Entre 1917 i 1923 projectà els grups escolars de Baixeras, La Farigola de Vallcarca, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i l'Escola del Mar, a Barcelona, en els quals es perceben influències de l'historicisme de Puig i Cadafalch, de qui fou professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art. També rebé l'encàrrec de dissenyar l'assentament de les Colònies de Vilamar de Calafell, el 1922, i la seva reforma el 1933.^[6][7] El 1919 portà a terme la restauració de la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i el 1924 amplià l'edifici de la Maternitat.

Amb Jaume Torres i Grau projecta l'edifici de Correus de Barcelona, construït entre 1926 i 1928. El 1929 dissenyà el Pavelló de Barcelona per a l'Exposició Internacional de 1929. Entre les seves últimes realitzacions, destaca el grup escolar Collaso i Gil, erigit el 1932. En col·laboració amb Puig i Cadafalch i amb Antoni de Falguera publicà L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919).

• Cubelles Bonet, Albert; i Cuixart Goday, Marc (eds): Josep Goday i Casals. L'arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9850-073-8; EAN: 9788498500738
• Florensa i Ferrer, Adolf: "Els nostres arquitectes: Josep Goday", Arquitectura i Urbanisme núm. 57, Barcelona, 1959
• Pascual i Miró, Eva «El mobiliari de Josep Goday per a les escoles de l’Ajuntament de Barcelona». Estudi del Moble, núm. 9, 2009, pàg. 8-17.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Goday i Casals

• "Escoles en un context macrofilosòfic i biopolític" Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine. article (en pdf) del Dr. Gonçal Mayos Solsona al llibre Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República, Albert Cubelles i Marc Cuixart (eds.) Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Institut d'Educació, 2008.
• Ventura i Maynou, Joan: "Josep Goday i Casals, arquitecte", dins Notes, Mollet del Vallès, volum 4, 1990, pp. 45-49 (pàgina amb un enllaç a l'article en pdf).
• Reixach i Puig, Ramon: «Cent anys de noucentisme. Josep Goday i Casals» Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.. Capgros.com, diari digital de Mataró i el Maresme, Capgròs Comunicació S.L., Mataró, núm. 108, 1 de maig del 2006, secció "Mataró enrere", pp. 63 i 65 ((pàgina del diari amb un enllaç a l'article en pdf)).