El Conflent comptava amb 21.939 habitants l'any 2023. Prada, la seva capital, també n'és la vila més poblada, amb 6.375 habitants. Altres viles importants són Vinçà (2.171 habitants), Vernet (1.488 habitants) i Rià (1.379 habitants).
La dita diu: Conflent, bona terra i dolenta gent o En Conflent, mala terra i bona gent.
L'orografia del Conflent és definida per les valls alta i mitjana de la Tet, des que aquest riu deixa enrere la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal del Tet del Rosselló.
La cubeta d'esfondrament que constitueix el Conflent queda tancada al sud pel massís que s'estén des del pic d'Eina (2.786 metres d'alt) fins a roca Colom (2.464 metres), que fa de partió amb la vall del Ter (Ripollès), que puja cap al nord-est fins al puig de Tretzevents (2.763 metres) i la pica del Canigó, massís que parteix aigües amb la vall del Tec (Vallespir).
L'eix de la comarca és la vall de la Tet, riu que travessa la comarca en sentit sud-oest cap a nord-est. Al congost de Canavelles, el riu origina una conca epigènica molt engorjada fins a Vilafranca de Conflent; allà hi ha un llindar muntanyenc que separa dues conques reblertes per materials pliocènics més tous: la conca de Vernet, al sud, enlairada entre 600 i 900 metres sobre la Vall de la Tet, i la conca de Prada, al nord, per la qual s'endinsa la Tet fins al coll de Ternera (200 metres), obert damunt del Riberal del Tet (Rosselló)
Clima
La major pluviositat correspon al massís de Canigó (Cortalets 1.446,3 mm de mitjana anual) mentre que la vall de la Tet és molt més seca (Vilafranca, 567,3 mm; Prada 533 mm), degut a l'efecte d'ombra pluviomètrica que exerceix el Canigó, que fa acumular les precipitacions al costat de mar (o sigui, al Vallespir) i impedeix que arribin al Conflent.
Vegetació
Dins de la comarca, hi apareix completa, la zonació altitudinal pròpia dels Pirineus, des de l'estatge inferior de l'alzinar amb marfull, fins a la vegetació alpina. Les fagedes, però, hi tenen una extensió limitada, mentre que les espècies mediterrànies continentals hi són notables