Caudiers de Conflent[1] o Cauders de Conflent[2] (forma catalana restituïda) ([kəwði'ezdəkuɱ'flen], popularment [kuði'es], oficialment i en francèsCaudiès-de-Conflent) és un municipi de les Garrotxes de Conflent, sotscomarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Etimologia
Segons l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, el nom Cauders prové[3] del llatí, passant per les formes Calders, Cauders i Caudies, i faria referència a unes properes aigües termals. Un estudiós local,Jean Tosti,[4] però, ho rebutja, argumentant l'absència de fonts termals a la rodalia, i atribuint l'origen al mateix mot llatí caldarius, en el sentit de «caldera», en referència a la geografia del poble, com es dona en el cas del poble de Calders del Moianès.
Geografia
Localització i característiques generals del terme
Situació de la comuna de Caudiers de Conflent a la seva comarca
El terme comunal de Caudiers de Conflent, de 99.700 hectàrees d'extensió és situat a l'extrem nord-oest de la comarca, a la part alta de la vall de la Ribera de Cabrils, afluent indirecte de la Tet per l'esquerra. És quasi a l'extrem oest de la comarca, al límit amb el Capcir.[5][6] Amb 18 habitants, Caudiers de Conflent és la microvila més petita dels Països Catalans.
Caudiers de Conflent cobreix de forma gairebé íntegra, l'alta vall del Rec de Caudiers, que neix a les muntanyes que separen el Conflent del Capcir, a ponent, i davalla cap a llevant, travessant tot el terme, entrant en el de Ralleu, que també travessa de sud-oest a nord-oest, i s'aboca en la Ribera de Cabrils al límit dels termes de Ralleu i d'Orellà. Emmarquen aquesta vall pel nord i oest muntanyes força altes, mentre que baixen notablement al sud-oest i sud. En efecte, el punt més elevat del terme és la carena que separa les comunes de Caudiers de Conflent i de Ralleu, que arriba als 2.048 metres. Des d'aquest punt, cap a ponent s'estén una carena que passa pel Roc de les Comes, de 2.010,8 m alt, i va baixant per la carena cap al Pic de la Socarrada i després cap al nord del poble de Caudiers de Conflent i a prop seu, a llevant, travessa la llera del Rec de Caudiers a 1.609,4 metres d'altitud. Des del mateix punt inicial, la carena davalla cap a ponent i de seguida cap al sud-oest cap als 1.898,6 m alt del Coll del Torn; tot seguit davalla pel Serrat del Caputxet, on hi ha el Puig del Caputxet, de 2.008,4 m alt, cap al Coll del Dormidor, a 1.941,1 m alt, passant pel Dormidor, de 2.033,1 m alt, i fins al Pic de Castilló, de 1.952,8 m alt.
En el darrer punt comença el termenal sud de la vall del Rec de Caudiers, que fa de límit amb la Llaguna, que és notablement menys elevat que els anteriors. Segueix una carena secundària fins al Coll de la Jaguinta, de 1.881,8 m alt, i aviat arriba seguint el Serrat de la Coma de l'Egua fins al triterme amb la Llaguna i Aiguatèbia i Talau, al Roc del Solà de la Llaguna, a 1.918,7 m alt. Ara cap al nord-est, el límit de la vall va baixant progressivament pel Coll del Comall, a 1.892,4, el Puig de la Socarrada d'en Felip, a 1.906,7, i el Puig de les Tres Corones, de 1.957,4. Sempre cap al nord-est, continua carena avall cap al sud del poble de Caudiers de Conflent, en el vessant nord-oest del Serrat dels Cabanats, a 1.683,2 m alt, des d'on gira cap al nord i baixa fins a la llera del Rec de Caudiers, als 1.609,4 metres d'altitud abans esmentats. És justament aquest lloc el punt més baix de la comuna. El poble de Caudiers de Conflent és a 1.636,9 m alt.
Caudiers de Conflent en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)El carrer del Vell Molí
El poble de Caudiers de Conflent està situat[7] a l'extrem oriental del terme, majoritàriament a l'esquerra del Rec o Ribera de Caudiers, amb l'església de Sant Martí al centre, poc abans que aquest riu abandoni el terme comunal per a entrar en el d'Aiguatèbia i Talau. Es troba a 1.626 m d'altitud, la qual cosa significa que és un dels dels més alts de la comarca del Conflent i de la Catalunya del Nord.
Tanmateix, algunes de les cases són a la dreta del riu. És un poble petit i no del tot agrupat; les cases estan una mica separades les unes de les altres, al llarg dels tres carrers principals. Al nord del nucli hi ha el Barri de la Cantonada.
Els masos del terme
Les úniques construccions aïllades del terme, no gaire allunyades del poble, són els antics molins i una serradora. Els antics molins, alguns ja en ruïnes, són Cal Moliner, el Molí, o Molí d'en Ros, el Molí, també, o Molí de Crulles, el Molí del Noi, i la Serra del Ferrer.
Hidrònims
El Rec de Caudiers és l'eix vertebrador del sistema de cursos d'aigua del terme. No n'hi ha gaires, i tots són afluents seus; el Rec de la Gleva i el Rec de la Coma de l'Egua en són els formants. A part d'aquests cursos d'aigua cal destacar l'Estany de Caudiers, la Font de la Gleva, la Font del Dormidor i la Font del Sènyer. També hi ha el Rentador, que és una font, i la Capella o Capelleta, que és un antic abeurador de bestiar.
Les partides i indrets del terme de Caudiers de Conflent són les Bosigues, les Cabanasses, el Camí Ramader, el Camp del Castell, el Camp Gros, el Camp Magre, la Closa, la Font de l'Aram, la Font del Dormidor, Fontfreda, els Garrigars, la Gleva, l'Hort del Capellà, els Hortets, la Jaça, la Mollera Rodona, el Pas de la Lloba, el Picó, Roca d'Arca, la Roca del Castell, o el Castell, la Socarrada i Vora del Rec. Alguns són senyals termenals, com la Creu del Pic de les Tres Corones, la Creu del Puig de la Socarrada d'en Felip, la Creu del Roc de les Comes, la Creu del Caputxet, la Creu d'en Roig, el Piló del Coll del Torn, el Roc, Roc de Fontfreda, Roc del Cim del Dormidor, Roc del Coll de Pica Bastard, Roc del Solà de la Llaguna, Roc de Pic de Castilló,
Transports i comunicacions
Caudiers de Conflent està tan mal comunicat com tots els altres pobles petits de la comarca, oimés, en aquest cas, pel fet de trobar-se al capdamunt d'una vall muntanyosa.
Carreteres
Una sola carretera travessa el terme de Caudiers de Conflent. Es tracta de la D - 4f (D - 4, a Ralleu - Caudiers de Conflent), que permet arribar fins a aquest poble. Aquesta carretera només trepitja, i breument, l'extrem oriental del terme comunal.
Transport públic col·lectiu
El poble de Caudiers de Conflent només disposes del TAD (Transport à la demande), com tots els altres pobles petits del Conflent.
Els camins del terme
Els camins interiors del terme de Caudiers de Conflent són el Camí de Clavera, o de la Creu, el de Coma de l'Egua, el de la Font de l'Aram, el del Pas del Llop, el Camí Ramader de Coma de l'Egua i la Pista Forestal de Coma de l'Egua. Entre els camins que enllacen amb els pobles i termes veïns hi ha el Camí dels Angles, el de Madres, el de Vilanova, o de Ralleu, o de la Creu, el Camí Vell dels Angles, la Carrerada d'Aiguatèbia, la Ruta d'Aiguatèbia i la de Ralleu.
Activitats econòmiques
La principal activitat econòmica del poble de Caudiers de Conflent ha estat sempre relacionada amb l'explotació del bosc, actualment gestionada per un organisme estatal i, per tant, des de fora del poble, i amb la ramaderia, a partir de les pastures, principal bé agrícola de Caudiers de Conflent. Aquestes pastures són ara gestionades per associació de ramaders del Conflent i la Cerdanya.
Història
Edat mitjana
Tot i que el lloc de Caudiers de Conflent és documentat des del 1130 (honor de Calders), la primera menció d'una fortificació al poble és de l'any 1217, quan hom esmenta la forcia in honore de Calders. Cinquanta anys més tard, el 1268, ja es parla de castell: castrum seu forciam de Calders. En el període comprès entre 1232-1239, el lloc hauria estat sota el poder del noble i militar càtar Chabèrt de Barbaira, que havia estat recompensat amb terres al Rosselló i la Fenolleda pel rei Jaume I de Catalunya. Al darrer quart del segle xiv[8] era en mans de Morer de Serrat quan el 1381, l'infant Joan II d'Aragó[9] en concedí l'alta senyoria a Berenguer d'Oms.
Edat Moderna
Les revoltes dels hugonots que sotraguejaren França al segle xvi (massacre del dia de Sant Bartomeu, 1562), van portar a la Catalunya del Nord un clima de gran inseguretat, amb partides de revoltats que assolaren el país i, de resultes, el castell[10] i el poble foren destruïts en una data indeterminada. No fou fins al 1683 que sobre les ruïnes de la fortificació s'hi bastí la nova església de Sant Martí de Caudiers.
Demografia
Demografia antiga
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[11]
Evolució demogràfica de Caudiers de Conflent entre 1720 i 1789
1720
1767
1774
1789
8 f
112 h
112 h
23 f
(Fonts: Pélissier, 1986.)
Demografia contemporània
Evolució de la població
1793
1800
1806
1821
1831
1836
1841
1846
1851
175
138
143
168
159
153
143
115
137
1856
1861
1866
1872
1876
1881
1886
1891
1896
164
163
203
202
207
135
148
140
120
1901
1906
1911
1921
1926
1931
1936
1946
1954
119
134
113
88
85
78
69
44
22
1962
1968
1975
1982
1990
1999
2006
2007
2008
8
5
6
2
2
6
11
12
13
2013
2015
16
18
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[12] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[13]
Com la majoria de pobles petits de la seva comarca, Caudiers de Conflent no té actualment escola pròpia. Els seus infants van preferentment a les escoles dels Angles, Formiguera o Matamala, principalment, els seus adolescents i joves, per a secundària als col·legis de Prada i Font-romeu, i per al batxillerat als liceus dels mateixos llocs anteriors.
Becat, Joan. «36 - Caudiers de Conflent». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Coromines, Joan. «Caudiers». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, VI O - Sai). ISBN 84-7256-852-0.
Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Caudiers de Conflent». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Aquesta col·lecció pot incloure municipis del País Valencià on el predomini lingüístic és el castellà, tanmateix s'inclouen en un sentit ampli de la definició de Països Catalans.
