Es tractà de la primera edició presencial després d'haver sigut anul·lat dues vegades consecutives degut a la pandèmia de COVID-19. En aquesta edició, la gran notícia del certamen fou la recuperació de l'ambient festiu, amb qual el públic va poder tornar-se a trovar amb els seus autors preferits.[1] Meritxell Puig, directora del festival, va reconèixer un cop finalizada l'edició estar «molt contents» del retorn a la fira presencial, tot fent-ne un «balanç molt positiu perquè ha tornat la gran festa del còmic» i ho ha fet amb «aires nous».[2]
Ficomic havia presentat l'edició als mitjans de comunicació dos dies abans de la data inaugural, anunciant el desig d'assolir uns 118.000 visitants al llarg dels tres dies. En xifres, hi hagué dos-cents expositors repartits en 48.000 m², l'entrada general costà dotze euros i l'horari fou de 10 del matí a 8 del vespre.
Entre les novetats, va destacar la creació de dos nous espais, anomenats "Comic Vision" i "Comic Fantasy", i la modificació del premi a l'autor revelació, el qual fou batejat com a "premi Miguel Gallardo a l'autor revelació" en homenatge a Miguel Gallardo, que havia mort feia poc. L'altre gran homenatge a l'autor fou l'exposició que se li dedicà, comissariada per Roser Messa. Aquesta mostra va compartir protagonisme amb l'altre gran atractiu de l'edició: l'exposició dedicada al 40è aniversari del Saló del Còmic. Per altra banda, a la Plaça de l'Univers hi va destacar una estàtua al·lusiva al còmic, dedicada a l'àlbum El canvi climàtic de Mortadel·lo i Filemó.[3]
La recent creada Editorial Finestres, existent des del 2021, va presentar les novetats Kent State de Derf Backderf, Túnels de Rutu Modan i Els ignorants d'Étienne Davodeau. Va anunciar, també, la intenció de publicar pròximament Dragman de Steven Appleby, premiat al Festival del Còmic d'Angulema de 2021.[7] Segons Montserrat Terrones, directora de l'editorial, l'objectiu de Finestres era la consecució de la normalització del còmic adult en català, i pretenia fer-ho publicant còmics sobre temes d'actualitat i amb la firma de reconeguts autors europeus. En la seva iniciativa d'impulsar el còmic en català, l'editorial venia de crear el Premi Finistres de Còmic en català, el guanyador del qual fou Max amb la novel·la gràfica Què, la qual es publicaria mesos més tard.[8]
El Premi Finistres se sumava així al premi creat pel diari Ara, que des del 2020 entregava anualment el premi Ara de còmic, amb la primera edició guanyada per Pep Brocal amb l'obra Caritat del Río, i la segona guanyada per Luis Pérez Ortiz amb Cuelgamuros.[9]
Altres editorials que ja editaven còmic adult en català des de feia algun temps eren Males Herbes, Comanegra o Pagès Editors, creadora aquesta darrera de la col·lecció Doble Tinta el 2021, inaugurada amb el còmic 8 hores: el noi del sucre i la vaga de la canadenca d'Alfons López i Pepe Gálvez.[10]
Tots aquest anunciaments de nous còmics, creació recent de premis i presentacions de títols, confirmaven el bon moment del còmic adult en català, un ressorgiment que tenia lloc després de tota una dècada de sequera que s'havia imposat a resultes de la fallida de Glénat i la seva successora EDT el 2014, les editorials que a l'època més títols en català havien llançat al mercat. Aleshores, aquell model dirigit per Joan Navarro, que es nodria de moltes subvencions de la Generalitat, no va acabar de funcionar. Apresa la lliçó i amb prudència, les editorials emprenien ara altres camins seguint estratègies pròpies.[7]
Incorporació de nous espais
Ficomic inaugurà els espais "Comic Vision" i "Comic Fantasy" amb l'objectiu d'aprofondir la relació existent entre el còmic i altres mitjans com l'audiovisual, la literatura o els jocs. D'una banda, "Comic Vision", coordinat per Borja Crespo, pretenia prestar atenció a les sèries i el cinema. En aquest espai s'hi van projectar pel·lícules i anime, amb estrenes com Misaki no Mayoiga (conegut en anglès com The House of the Lost on the Cape) i la versió live-action del popular mangaTokyo Revengers.[12] D'altra banda, "Comic Fantasy", amb Cels Piñol al capdavant, pretenia posar èmfasi en obres de fantasia i ciència-ficció mitjançant els jocs de rol, jocs de taula i les cartes.[13]
Addicionalment a aquests dos nous espais, Ficomic va consolidar també els espais "Alter Comic Barcelona", dedicat a publicacions independents; "Comic Kids", destinat al públic infantil; i "Comic Pro", una plataforma de contacte entre editors i autors, reservat als professionals i amateurs del sector.[14]
Ficomic va encarregar el cartell a l'autora Carla Berrocal, que fou presentat el dimecres 9 de març a la Casa Seat (Passeig de Gràcia 109, Barcelona). L'autora va explicar que el cartell recorda a la revista infantil La Nuri, la històrica publicació fundada per Lola Anglada. Així mateix, el cartell pretén recordar les revistes dels anys 1940-50, sent un homenatge al tebeo. Segons Berrocal, «he volgut unir diferents generacions i donar visibilitat a les dones autores, que no han tingut prou reconeixement».[13]
El cartell, que mostra a una dona que entrega un còmic a una nena, combina passat i present, fent aparèixer simultàniament el nom antic de la convenció "saló del còmic de Barcelona", amb el nou nom escollit a partir de l'edició de 2019, "Comic Barcelona", que obria l'etapa de Meritxell Puig com a directora. Berrocal pretenia d'aquesta manera connectar a dues generacions de lectors, i reivindicar també l'autoria femenina.[15]
La crítica va titllar l'estil del cartell de "nostàlgic i feminista", i de ser un dels cartells més reivindicatius de la història del saló.[16]
Exposicions
40 anys de còmic, 40 anys de Saló. Gran exposició retrospectiva sobre la història del còmic en les darreres quatre dècades. L'exposició va estar formada per plafons rectangulars dividits en dues parts. A la primera part, a cada cara dels plafons s'hi recordava una edició del saló, amb fotos i informació diversa sobre els premis, convidats, el cartell o fets destacats. A la segona part, l'exposició se centrava en repassar l'evolució de la indústria del còmic durant els 40 anys de celebració del Saló. En aquests plafons s'hi trobava informació sobre el naixement i expansió de les llibreries especialitzades en còmics, l'auge de les revistes de còmic, el naixement de la novel·la gràfica o la presència de la dona en el 9è art.[1]
Vista dels plafons de l'exposició.
El públic contemplant l'exposició.
Més plafons de la mostra.
Miguel Gallardo. Exposició dedicada a l'autor barceloní Miguel Gallardo, que havia mort feia uns mesos.[13] La gran retrospectiva va repassar la llarga trajectòria artística de Gallardo, des de la seva època més underground, amb Makoki i el seu pas per la revista El Víbora, passant per diversos treballs com a il·lustrador, sense oblidar la seva incursió en la novel·la gràfica, on fou pioner amb obres com Un largo silencio (1997) o Maria i jo (2007). L'exposició també va recordar l'estreta relació de l'autor amb el Saló del Còmic, ja que hi havia estat involucrat des dels seus inicis formant part del comitè organitzador, havia guanyat el Gran Premi el 2014, el premi a la millor obra per Perro Nick el 1992 i havia il·lustrat tres cartells del saló: per a la primera edició (1981), per a la 11a edició (1993) i pel 25è aniversari (2007). L'exposició fou comissariada per la historiadora i divulgadora Roser Messa.[15]
Jordi Costa, crític cultural i cap del departament d'exposicions del CCCB
Fernando Llor, guionista i membre de l'associació ARGH!
Iria Ros, divulgadora i membre de l'associació ACDCómic
Ferran Clavero, dibuixant i membre de l'associació APCómic
Noves bases dels premis
Ficomic va renovar les bases del Gran Premi del Saló per tal que especifiqués que el premi honorífic és exclusiu per a autors. Aquest canvi va arribar arran de la polèmica sorgida en l'edició anterior degut al rebuig per part de molts autors a la concessió del Gran Premi del Saló a l'historiador Antonio Martín, pel fet de no ser ni dibuixant ni guionista.[16]
La polèmica va derivar en la publicació d'un manifest de protesta per part dels autors, que fou signat per més de 300 professionals del sector. Alguns dels firmants d'adhesió a aquest manifest, com David Aja, Mamen Moreu, Luis NCT o David Rubín, declinaren participar al Saló. D'altres, com Paco Roca, Santiago Sequeiros o Sara Soler hi participaren d'alguna manera, tal com Aroha Travé, que havia rebut el premi a l'autora revelació de l'edició anterior i comptava amb una exposició en la present. Un altre dels signants del manifest, Miguel Gallardo, havia mort uns mesos abans, fou homenatjat amb una exposició planejada quan encara era viu.[17]
Taula rodona: Un repàs al manga publicat en català. Amb: Olga Resina i Marc Pérez. Modera: Oriol Estrada-Rangil.
14:30-15:30 h.
Del manga al cine. El live-action el 2022. Amb: CineAsia.
14:30-15:20 h.
Presentació del Catàleg 'Dones xilenes en la historieta' amb Prochile. Taula rodona sobre la presència de dones professionals del món del còmic a Xile. Amb: participació de les historietistes Lesbilalis, Margarita Valdés i Panchulei. Modera: Elisa McCausland.
15:00-16:00 h.
Comic Fantasy: Ajudar jugant, jugant de forma solidària. Amb: Marc Travé i Pablo Giménez. Modera: Cels Piñol.
Ladroncomix: Tinta y Alto Voltaje de Rock & Roll. Presentació més Col·loqui (62 min.)
16:30-18:30 h.
Projecció de l'anime: La casa encantada en el cabo (100 min. VOSE). Presenta: CineAsia
19:00-20:00 h.
Tronco, concert dibuixat Amb: Roberta Vázquez i Álvaro Ortiz
Dissabte 7 de maig
11:00-14:00 h.
Projecció de pel·lícula: Ninjababy més col·loqui inicial. Amb: Yngvild Sve Flikke (directora), Kristine Kujath Thorp (actriu i il·lustradora) i Inga H. Sætre (autora de còmic en el qual es basa el film). (103 min. VOSE)
14:00-16:30 h.
Projecció Live Action: Tokyo Revengers. Col·loqui inicial (120 min. VOSE)
