PROFILPELAJAR.COM

Jordi Amat i Fusté
	; (2014)
Biografia
Naixement	12 octubre 1978 (46 anys); Barcelona
Director Babelia
	gener 2024 –
Vocal Cercle d'Economia
	24 juliol 2019 –
Dades personals
Residència	Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona - filologia hispànica (–2001)
Activitat
Ocupació	filòleg, escriptor, crític literari, columnista
Ocupador	El País (2021–) ; Grupo Godó (2009–2021)
Gènere	Assaig i biografia
Participà en
13 novembre 2019	Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya
11 juny 2018	manifest «Renovar el pacte constitucional»
Premis
	(2008) Premi Gaziel de biografies i memòries; (2008) Premi Octavi Pellissa ;

Jordi Amat i Fusté (Barcelona, 12 d'octubre de 1978)^[1] és un escriptor, filòleg i crític literari català.

Biografia

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona (2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle xx.^[2]

Com a escriptor, ha publicat biografies i llibres d'assaig. Va rebre el Premi d'Assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo: poesía y política en el medio siglo i el Premi Gaziel de Biografies i Memòries per Els laberints de la llibertat: vida de Ramon Trias Fargas. També ha rebut el Premi Octavi Pellissa per escriure la biografia de Josep Benet, publicada el 2017,^[3] i el XXVIII Premio Comillas 2016 a l'obra La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democrática.^[4] El 2020 va publicar El fill del xofer, descrit com un fenomen editorial de no-ficció, ja que en el primer mes se'n van vendre 30.000 exemplars.^[5]

Com a filòleg, s'ha especialitzat en l'anàlisi i edició d'autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica: de Gaziel o Josep Pla fins a Camilo José Cela o Dionisio Ridruejo.^[6] Va catalogar l'arxiu epistolar de Guillem Díaz-Plaja i va donar a conèixer el fons documental de José María Valverde.^[7]

Va començar a exercir la crítica literària l'any 2002, al suplement Libros d'El Periódico de Catalunya; l'any 2009 va començar a col·laborar al suplement Cultura/S del diari La Vanguardia; i, entre 2014 i 2021 va escriure una columna d'opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.^[8] El setembre de 2021 es va incorporar a la secció d'Opinió d'El País.^[9] Entre febrer de 2022 i gener de 2024 fou coordinador de 'Quadern' d'El País.^[10] El gener de 2024 fou nomenat coordinador del suplement Babelia, del mateix diari.^[11]

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l'editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

Publicacions

Luis Cernuda. Fuerza de soledad i Las voces del diálogo. Madrid: Espasa Calpe, 2002.
Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo. Barcelona: Península, 2007 (Premi d'Assaig Casa de América). ISBN 8483077647.
Dionisio Ridruejo: Casi unas memorias. Edició de Jordi Amat. Barcelona: Península, 2012.
Roc Boronat, el republicà que va fundar el Sindicat de Cecs. Amb Betsabé Garcia. Barcelona: Pòrtic, 2008. ISBN 8498090385.
Els Coloquios Cataluña-Castilla (1964-1971). Debat sobre el model territorial de l'Espanya democràtica. Barcelona: PAM, 2010.
Els laberints de la llibertat: Vida de Ramon Trias Fargas. Barcelona: La Magrana, 2009 (Premi Gaziel de Biografies i Memòries). ISBN 8498674182.
Querido amigo, estimado maestro: cartas a Guillermo Díaz-Plaja (1929-1984). Jordi Amat, Blanca Bravo Cela, Ana Díaz-Plaja Taboada (eds.). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009. ISBN 8447533867.
El llarg procés: cultura i política a la Catalunya contemporània 1937-2014. Barcelona: Tusquets, 2015. ISBN 9788490660478.
Un país a l'ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet (1919-1995). Barcelona: L'Avenç, 2015. ISBN 978-84-88839-88-6.
La primavera de Múnich. Esperanza y fracaso de una transición democrática. Barcelona: Tusquets, 2016.
Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona: Edicions 62, 2017. ISBN 9788429775549.
La confabulació dels irresponsables. Barcelona: Anagrama, 2017.
La conjura de los irresponsables. Barcelona: Anagrama, 2017.
Largo proceso, amargo sueño. Cultura y política en la Cataluña contemporánea. Barcelona: Tusquets, 2018.

El fill del xofer. Barcelona: Edicions 62, 2020.^[12]
El hijo del chofer. Barcelona: Tusquets, 2020.
Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, 2022. ISBN 9788429780116

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Amat i Fusté

↑ «Fitxa de Jordi Amat a UB». web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 1r gener 2015].
↑ «Sintagma y Metáfora Grupo de Jóvenes Hispanistas de la Universitat de Barcelona». Web. Universitat de Barcelona. [Consulta: 28 maig 2014].
↑ * Amat, Jordi. Com una pàtria. Vida de Josep Benet. Barcelona: Edicions 62, juliol de 2017, p. 571 pàgs. ISBN 9788429775549.
↑ «Jordi Amat gana el premio Comillas con “La primavera de Múnich”» (en castellà). La Vanguardia, 26-01-2016. [Consulta: 26 gener 2016].
↑ Segura, Cristian «"El poder no s'institueix per vies pacífiques, neix per un acte de força"». Cataluña, El País, 31-12-2020, p. 8.
↑ Imparcial, El. «Dionisio Ridruejo: Casi unas memorias» (en castellà). [Consulta: 23 agost 2023].
↑ «Una nova mirada sobre el professor José María Valverde». [Consulta: 23 agost 2023].
↑ «Jordi Amat i Fusté». Web. Sobirania i Justícia. Arxivat de l'original el 29 de maig 2014. [Consulta: 28 maig 2014].
↑ País, El. «Jordi Amat se incorpora a la sección de Opinión» (en castellà), 05-09-2021. [Consulta: 23 setembre 2021].
↑ «Jordi Amat, nou coordinador de ‘Quadern’». El País, 19-02-2022. [Consulta: 23 agost 2022].
↑ REDACCIÓN. «El País nombra nuevos coordinadores de 'Babelia' y 'Quadern'» (en castellà), 03-01-2024. [Consulta: 20 març 2024].
↑ Sala, Xevi «“Quintà sabia que el poder mai te’l regalen”». El Punt Avui [Girona], 29-12-2020.