Lola Anglada (Barcelona,28 d'octubre de 1892- Tiana,12 de setembre de 1984) nom de ploma de Dolors Anglada i Sarriera, fou una narradora infantil i dibuixant catalana.[1][2][3] És considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l'escola catalana de principis de segle xx i una de les escriptores més importants de l'etapa de la preguerra, també va ser la primera dona en rebre una creu de Sant Jordi.[4]
Biografia
Va néixer el 1892 a la ciutat de Barcelona, en una família benestant amb fortes arrels a la població de Tiana. Filla de Gabriel Anglada i Augé i Elisa Sarriera i Doutrem, nascuts a Barcelona. El fet de pertànyer a una família benestant li permetria no haver de dependre d'un treball per viure.[5]
Els seus pares, en les seves sortides a l'estranger, li portaven llibres il·lustrats i això va despertar el seu entusiasme pels contes. De ben petita, ella mateixa escrivia històries, les dibuixava i les relligava.[5]
Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, al costat d'Antoni Utrillo i Joan Llaverias, i a l'acadèmia de Francesc d'A. Galí.[5] Francesc Llaverias aconseguí que Anglada comencés a participar en exposicions col·lectives i realitzés l'any 1912 la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona[6] i que el setmanari ¡Cu-Cut! publiqués un dibuix de l'autora. L'any 1914 va escriure, il·lustrar i editar el primer conte, Floriana.[5]
El 1923 va tornar a Catalunya per una greu malaltia, de la qual es va recuperar en la seva convalescència a Cervelló (Baix Llobregat). Allí va fer unes quantes estades fins al 1928 i fou on va decidir escriure els seus propis contes. En els boscos d'aquelles contrades s'inspirà per escriure el seu primer llibre ''Margarida''.[8] L'any 1928 va col·laborar amb l'editorial Hachette de París i va publicar el llibre per a infants El Peret.[6]
Lola Anglada va il·lustrar la primera traducció catalana que es va fer d'Alícia al país de les meravelles l'any 1927
Durant la Guerra Civil s'afilià a la UGT i col·laborà en el Comissariat de propaganda; un cop acabada la guerra, s'instal·là definitivament a Tiana, al Maresme, a la finca estiuenca de la família situada al peu de la plaça de la Vila.
Segons Josep Murgades, Lola Anglada fou «una dona que, per motius generacionals i, en definitiva, històrics de llarga durada, es veu constreta, com a tal, a autoafirmar-se majorment en la seva vocació d'artista independent: en contra de la inèrcia patriarcal d'antuvi; en contra de les servituds que s'haurien derivat d'una possible vinculació conjugal després; en contra ja —simplement com a catalana— d'un règim dictatorial repressor i d'un altre de transició si més no oblidadís».[9]
Obra artística
Artista polifacètica, a més d'escriptora i autora teatral, va ser decoradora, ceramista, pintora, escultora, figurinista[5] i, sobretot, dibuixant, amb una tècnica de dibuix excel·lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista.
El seu dibuix es caracteritza per l'evocació d'un passat setcentista i vuitcentista idealitzat, tant en escenaris urbans com rurals.[10] Segons Francesc Miralles, «la seva obra reflectia un lirisme bucòlic a vegades, nostàlgic d'altres, on sempre suraven essències de la terra[11]». Alguns autors han afirmat que rebia la influència de l'il·lustrador anglès Arthur Rackham.[7]
Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l'època i arribà a esdevenir una de les escriptores més representatives del gènere a la preguerra. De fet, va ser la il·lustradora catalana més prolífica dels anys vint i la primera dibuixant professional d'Espanya.[5]
Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Mainada o La Nuri, fundada per ella mateixa. La protagonista, que devia el seu nom al personatge de Terra Baixa d'Àngel Guimerà, reflectia l'ideal de dona noucentista.[5] El personatge que l'ha fet més coneguda, "El més petit de tots", és un símbol d'identitat nacional de l'època.
Va il·lustrar obres d'Oscar Wilde, Perrault, Lewis Carroll, Madame d'Aulnoy, Comtèse de Segur, Josep Carner i Carles Riba, entre d'altres. A partir de 1920, però, va preferir escriure i il·lustrat les seves pròpies històries, i tenir cura de la il·lustració, la tipografia i el format dels llibres. Els seus personatges estaven inspirats en persones reals de classes populars, tocats per la dissort o la pobresa.[5] També col·laborà amb les seves il·lustracions amb Francesc Curet i Payrot en els escrits que aquest feia al Diario de Barcelona.
1930. Exposició-venda de pintures i dibuixos de Lola Anglada Sarriera a profit dels nostres presos. Barcelona, Sala Parés.
1933. Exposició de Lola Anglada Sarriera: primer centenari de la Renaixença Catalana: visions de la Barcelona vuitcentista. Barcelona, Casa de l'Ardiaca.
1936. Exposició Lola Anglada i Sarriera. Barcelona, Sala Renart.
1964. Exposició Lola Anglada. Barcelona, Sala Rovira.
1977-1978. Exposició de dibuixos sobre el tema de la Guerra Civil realitzats per Lola Anglada.Terrassa, Museu Provincial Textil.
1986. La Guerra Civil vista per Lola Anglada. Barcelona, Ateneu Barcelonès.
1933: Clavellina i Crisantem, el príncep teixidor, Ametllonet, Estel i Floreta, L'herba maleïda, El príncep cec, escrits i il·lustrats per ella mateixa i La germana del gegant, de Valeri Serra i Boldú.
A Barcelona hi havia una biblioteca amb el seu nom a l'eixample. Malauradament la van tancar fa uns anys sense que cap institució es responsabilitzés en crear una altra biblioteca amb el seu nom o bé consolidar, a Tiana o a Barcelona, el desitjat museu que l'artista havia anhelat i que la Diputació de Barcelona s'havia compromès a realitzar (tot i que Lola Anglada havia deixat propietats, finques, quasi la totalitat de la seva obra artística, la seva col·lecció de nines, manuscrits i documentació a la Diputació…)[19]
El seu fons personal, que inclou esborranys i diferents versions manuscrites i mecanoscrites de les seves obres (entre els quals guions de ràdio i memòries), documentació professional i correspondència, es conserva a la Biblioteca de Catalunya. La part més important dels originals dels seus dibuixos es conserva a la Diputació de Barcelona, mentre que a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona es conserva la majoria del seu fons fotogràfic, que aplega imatges reunides i generades per Lola Anglada al llarg de la seva vida personal i la seva activitat professional (fotografies, positius i negatius de diferents tècniques i formats). El fons fotogràfic, de gran valor per la riquesa i varietat dels continguts,[20] inclou paisatges i vistes costumistes de la Ciutat Comtal i de Catalunya, que mostren la fisonomia i l'activitat quotidiana i festiva de Barcelona i la rodalia, fotografies sobre la vida i el treball en el món rural, i una col·lecció de retrats en negatiu al col·lodió de personatges anònims. Aquestes imatges poden haver estat utilitzades per Lola Anglada com a models per als seus dibuixos i il·lustracions. La seva biblioteca es conserva a la Biblioteca Santiago Rusiñol, de Sitges, per voluntat expressa de l'artista.
Referències
↑«Lola Anglada». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013. [Consulta: 11 desembre 2013].
↑ 5,05,15,25,35,45,55,65,75,8Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 33-34 i 79. ISBN 97884612-2004-5.
↑ 6,06,1Rodríguez Checa, Mercedes. «Anglada Sarriera, Dolores». A: Antolín Paz, Mario (dir.). Diccionario de pintores y escultores españoles del siglo XX. Vol. 1. Madrid: Forum Artis, 1994, p. 156.
↑Murgades, Josep «Lola Anglada, Memòries 1892-1984». Els Marges: Revista de llengua i literatura [Barcelona], núm. 108, 2016, pàg. 119. Arxivat de l'original el 2022-04-08 [Consulta: 21 novembre 2019].
↑Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 136, 153, 178, 185, 237 i 266. ISBN 84-7283-661-4.
._Col._Lola_Anglada.jpg)
.svg)