PROFILPELAJAR.COM

República Socialista Soviètica d'Estònia
	Eesti Nõukogude Sotsialistlik Vabariik (et)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	estat desaparegut
Himne	Anthem of the Estonian Soviet Socialist Republic (en)
Lema	«Treballadors del món, uniu-vos!»
Localització
	59° 26′ 09″ N, 24° 44′ 15″ E / 59.4358°N,24.7375°E
Estat desaparegut	Unió Soviètica
Capital	Tallinn
Conté la subdivisió	Abja Raion (en) (1950–1952); Antsla Raion (en) (1950–1952); Elva Raion (en) (1950–1952) ../... 42+
Població humana
Població	1.565.000
Llengua utilitzada	estonià ; rus
Dades històriques
Anterior	República d'Estònia
Creació	21 juliol 1940
Dissolució	20 agost 1991
Següent	Estònia
Organització política
Forma de govern	república soviètica
Òrgan executiu	Council of Ministers of Estonian SSR (en)
Òrgan legislatiu	Soviet Suprem de la República Socialista Soviètica d'Estònia ,
• Presidente (ast)	Arnold Rüütel (1990–)
• List of chairmen of the Council of Ministers of the Estonian Soviet Socialist Republic (en)	Johannes Lauristin (1940–1941); Oskar Sepre (en) (1942–1944); Arnold Veimer (1944–1946); Arnold Veimer (1946–1951); Aleksei Müürisepp (1951–1961); Valter Klauson (1961–1984); Bruno Saul (1984–1988); Indrek Toome (1988–1990); Edgar Savisaar (1990–1990)
Moneda	ruble soviètic
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora de Moscou

La República Socialista Soviètica d'Estònia (RSS d'Estònia) és el nom que va rebre Estònia quan va formar part de la Unió Soviètica. L'URSS va ocupar el país el 17 de juny de 1940. Posteriorment els alemanys van envair el país fins al 1944, any en què Estònia va tornar a mans de la Unió.^[1]

L'RSS d'Estònia era una república constitutiva de l'URSS, no obstant això, la seva economia era més forta que la d'altres repúbliques soviètiques. Actualment Estònia segueix sent la més rica de les exrepúbliques de l'URSS. També era una de les repúbliques més petites de la Unió i a la vegada més petita que molts dels estats d'Europa. A més de la superfície continental, Estònia té més de 1500 illes.

Aproximadament el 65% de la població era d'ètnia estoniana el 1979, tot i que hi havia una minoria russa prou gran (28%). Altres ètnies estadísticament significatives incloïen ucraïnesos (2,5%), belarussos (± 2%) i finlandesos (±1,5%).

L'RSS d'Estònia va esdevenir la República d'Estònia el 8 de maig de 1990 i va deixar de ser una república soviètica el 20 d'agost de 1991. En aquest mateix any, Estònia va declarar la seva independència.^[2]

Himne

Jää kestma, Kalevite kange rahvas,

ja seisa kaljuna, me kodumaa!

Ei vaibund kannatustes sinu vahvus,

end läbi sajanditest murdsid sa

ja tõusid õitsvaks sotsialismimaaks,

et päikene su päevadesse paista saaks.

Nüüd huuga, tehas, vili, nurmel vooga,

sirp, lõika, alasile, haamer, löö!

Nõukogu elu, tuksu võimsa hooga,

too õnne rahvale, me tubli töö!

Me Liidu rahvaste ja riike seas

sa, Eesti, sammu esimeste kindlas reas!

Sa kõrgel leninlikku lippu kannad

ja julgelt kommunismi rada käid.

Partei me sammudele suuna annab

ja võidult võitudele viib ta meid.

Ta kindlal juhtimisel kasva sa

ja tugevaks ning kauniks saa, me kodumaa!

Referències

↑ «La diminuta república que pasó de ser un satélite soviético a convertirse en la meca tecnológica de Europa» (en castellà). BBC News Mundo, 15-02-2017.
↑ Partal, Vicent. «Estònia, fïnis Balticae». El Temps.cat, 30-10-1991. [Consulta: 2 juliol 2023].

Bibliografia

Anglada Birules, Martí. Quatre vies per a la independència. Pòrtic Edicions, 2013 (P.VISIONS). ISBN 978-84-9809-242-4.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Socialista Soviètica d'Estònia

[1] «La diminuta república que pasó de ser un satélite soviético a convertirse en la meca tecnológica de Europa» (en castellà). BBC News Mundo, 15-02-2017.

[2] Partal, Vicent. «Estònia, fïnis Balticae». El Temps.cat, 30-10-1991. [Consulta: 2 juliol 2023].

[1]

[2]