PROFILPELAJAR.COM

La frase Treballadors del món, uniu-vos! (originalment en alemany Proletarier aller Länder, vereinigt euch!) és un dels lemes més coneguts del comunisme, utilitzat per primer cop en el Manifest comunista de Karl Marx i Friedrich Engels.^[1]^[2]^[3]^[4]^[5] És considerada com una crida a l'internacionalisme obrer. Cinc anys abans de la publicació del Manifest, però, en el llibre Union Ouvrière^[6] (1843) de Flora Tristan, la frase ja havia aparegut^[7]^[8] o, si més no, la va inspirar anticipant-se al concepte.^[9]

Aquesta frase va esdevenir, des de la seva fundació, el lema estatal de la Unió Soviètica (Пролетарии всех стран, соединяйтесь!), sent utilitzat en l'escut de la Unió Soviètica en tots els idiomes oficials de l'estat; d'igual manera, també apareixia en els escuts de les repúbliques federades de la Unió. Actualment encara és usat pels partits comunistes de tot el món.^[10]

També pot aparèixer com a Proletaris de tots els països, uniu-vos!, o Proletaris del món, uniu-vos!

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Treballadors del món, uniu-vos!

↑ Gabrijela Kišiček; Igor Ž. Žagar What Do We Know About the World?: Rhetorical and Argumentative Perspectives. University of Windsor, 3 octubre 2013, p. 471. ISBN 978-0-920233-70-2. «One of the most famous rallying cries of communism Workers of the world, unite!»
↑ Simon Levis Sullam. Giuseppe Mazzini and the Origins of Fascism. Palgrave Macmillan US, 21 octubre 2015, p. 91. ISBN 978-1-137-51459-2. «only a few years later, would give the famous rallying cry Workers of t...»
↑ Rick Sirmon. In Search of George Washington: The Story of the 28th Amendment. Xlibris Corporation, 30 novembre 2011, p. 98. ISBN 978-1-4653-9768-3. «slogan “Workers of the World Unite. ... is the famous rallying cry of Communism foundin Marx's 1848 publication, The Communist Manifesto.»
↑ Edward R. Kantowicz. The Rage of Nations. Wm. B. Eerdmans Publishing, 1999, p. 21. ISBN 978-0-8028-4455-2. «titled The Communist Manifesto, which contained the famous rallying cry: "Workers of the w...»
↑ Ronald Niezen. A World Beyond Difference: Cultural Identity in the Age of Globalization. John Wiley & Sons, 15 abril 2008, p. 129. ISBN 978-1-4051-3710-2. «The famous rallying cry from The Communist Manifesto, “workers of the world unite!” was meant only to hasten the ...»
↑ Tristan, Flora. Union Ouvrière (en francès). 2a ed., 1843. BNF ark:/12148/bpt6k81522j [Consulta: 6 setembre 2022].
↑ Marie M. Collins and Sylvie Weil-Sayre «Flora Tristan: Forgotten Feminist and Socialist». Nineteenth-Century French Studies, 1, 4, 1973, pàg. 229-234. JSTOR: 23535978.
↑ Gargallo Celentani, Francesca. «Una vida intrínsecamente vinculada a un ideario político». A: Flora Tristan; Éléonore Blanc. Unión Obrera (edición íntegra de la 3ª edición de 1844), Carta a Éléonore Blanc y Biografía de Flora Tristán (en castellà). Traducció: Gargallo Celentani, Francesca; Huerta Tarnayo, Gabriela. Bogotà: Ediciones desde abajo, setembre 2019, p. 8-9. ISBN 978-958-5555-15-0 [Consulta: 6 setembre 2022]. «Flora Tristán es la primera persona que escribió las palabras que seguramente en sus tiempos estaban en boca de muchos y que Carlos Marx y Federico Engels volvieron famosas en 1848: Obreros y obreras del mundo, uníos. Era 1843 y su libro la "Unión Obrera" […]»
↑ Westphalen, Yolanda. «Introducción». A: Tristan, Flora. El tour de Francia (1843-1844): Estado actual de la clase obrera en los aspectos moral, intelectual y material (en castellà). Traducció: Westphalen, Yolanda. En línia. Lima: Institut français d’études andines, 2006, p. 18-40. DOI 10.4000/books.ifea.5551. ISBN 9782821844216 [Consulta: 6 setembre 2022]. «Su llamado a "LA UNIÓN UNIVERSAL DE LOS OBREROS Y OBRERAS" [fent referència a: Tristán, Flora. La Unión Obrera. Barcelona: Ediciones Fontamara, 1977, p. 73.] anticipa la famosa consigna "proletarios del mundo uníos", lanzada por Marx en el Manifiesto Comunista cinco años después, y adquiere especial relevancia en el mundo globalizado de hoy.»
↑ Thurston, Robert W.; Bonwetsch, Bernd. The People's War: Responses to World War II in the Soviet Union. illustrated. University of Illinois Press, 2000. ISBN 9780252026003 [Consulta: 19 març 2015].