PROFILPELAJAR.COM

Ruble soviètic
	;
Territoris d'aplicació
	Unió Soviètica ( - ); Rússia (26 desembre 1991 - setembre 1993); Tadjikistan ( - 10 maig 1995)
Característiques
Codi ISO 4217	SUR
Abreviació o símbol	руб. i крб.
Banc central	Gosbank
Taxa de canvi	1 ruble rus ()
Cronologia
	1923 - 10 maig 1995 i 26 desembre 1991
	← ruble imperial rus ruble rus, manat azerbaidjanès, ruble bielorús, som kirguís, manat turcman, lari, dram, tenge, leu moldau, somoni, litas, lats, corona estoniana, ruble rus i karbóvanets →

Bitllet d'1 ruble de 1961 on es pot llegir el nom del ruble en les diferents llengües de l'URSS

El ruble soviètic (en rus сове́тский рубль, transcrit sovetski rubl; o simplement рубль, rubl) fou la unitat monetària de la Unió Soviètica (1921-1991).^[1] Un ruble estava dividit, com en l'actualitat, en 100 copecs. El seu codi ISO 4217 era SUR.^[2] Va reemplaçar el ruble de l'Imperi Rus i fou substituït pel ruble de la Federació Russa i per les diverses monedes sorgides de les exrepúbliques soviètiques.

En la seva història hi va haver diversos rubles soviètics diferents, ja que tingueren lloc quatre revaluacions: els anys 1923^[3] (segons una taxa de canvi de 100 antics rubles per un de nou), 1924 (50.000:1), 1947 (10:1) i 1961 (10:1).^[4]

Un ruble multilingüe

Durant el període soviètic el ruble va tenir la seva pròpia denominació en les llengües oficials de la Unió. Tots els bitllets tenien imprès el seu valor en aquestes llengües. Aquest sistema també és present en l'actual ruble rus. Per exemple, en tàtar, ruble i copec s'anomenen sum i tien. Els noms actuals de moltes de les monedes de les repúbliques centreasiàtiques reprenen el nom del ruble en les llengües pròpies.

El nom del ruble en les llengües oficials de les 15 repúbliques soviètiques és el següent:

Llengua	Ruble (idioma local)	Copec (idioma local)	Ruble (transcripció)	Copec (transcripció)
Armeni	ռուբլի	կոպեկ	roubli	kopek
Àzeri	манат	гəпик	manat	qəpik
Belarús	рубель	капейка	rúbiel	kapeika
Estonià	rubla	kopikas	—	—
Georgià	მანეთი		manati
Kazakh	сом	тиын	som	tiyn
Kirguís	сом	тыйн	som	tyin
Letó	rublis	kapeika	—	—
Lituà	rublis	kapeika	—	—
Moldau	рублэ	копейкэ	rublă	copeică
Rus	рубль	копейка	rubl	kopeika
Tadjik	сўм		so'm
Turcman	манат		manat
Ucraïnès	карбованець	копійка	karbóvanets	kopiika
Uzbek	сўм	тийин	so'm	tiyin

Cal notar que l'escriptura per a l'uzbek, l'àzeri, el moldau i el turcman ha canviat de l'alfabet ciríl·lic al llatí després de la desintegració de la Unió Soviètica.

Monedes substitutòries del ruble soviètic

Poc temps després de la desintegració de l'URSS el 1991, els nous estats independents sorgits de les antigues repúbliques soviètiques van adoptar les seves pròpies monedes.^[5]^[6] La major part de les noves economies eren molt febles i des d'aleshores totes aquestes monedes han sofert reformes significatives que han comportat fins i tot canvis de denominació i de valor. Per a més detall sobre cadascuna d'aquestes monedes, vegeu els articles corresponents.

Estat	Nova moneda	Taxa de canvi respecte al ruble	Data d'adopció	Obligat a adoptar l'euro
Armènia	dram	200	22 de novembre de 1993	no
Azerbaidjan	manat	10 rubles soviètics 5.000 antics manats	15 d'agost de 1992 1 de gener de 2006	no
Belarús	ruble	10 rubles soviètics 1.000 antics rubles	maig de 1992 2000	no
Estònia	corona	10	20 de juny de 1992	sí
Geòrgia	cupó de lari lari	1 ruble soviètic 1.000.000 cupons de lari	5 d'abril de 1993 2 d'octubre de 1995	no
Kazakhstan	tenge	500	15 de novembre de 1993	no
Kirguizstan	som	200	10 de maig de 1993	no
Letònia	ruble lats	1 ruble soviètic 200 rubles	7 de maig de 1992 1993	sí
Lituània	talonas litas	1 ruble soviètic 100 talonai	agost de 1991 25 de juny de 1993	sí
Moldàvia, excepte Transnístria ¹	cupó leu	1 ruble soviètic 1.000 cupons	1992 29 de novembre de 1993	no
Rússia	ruble	1 ruble soviètic 1.000 antics rubles	1992 1 de gener de 1998	no
Tadjikistan	ruble somoni	100 rubles soviètics 1.000 rubles	10 de maig de 1995 30 d'octubre de 2000	no
Transnístria	ruble	1 ruble soviètic 1.000.000 antics rubles	1994 2000	no
Turkmenistan	manat	500	1 de novembre de 1993	no
Ucraïna	karbóvanets hrívnia	1 ruble soviètic 100.000 karbóvantsiv	10 de gener de 1992 2 de setembre de 1996	no
Uzbekistan	som	1 ruble soviètic 1.000 antics som	15 de novembre de 1993 1 de juliol de 1994	no

Notes

Transnístria no té reconeixement internacional.

Referències

↑ «ruble». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juliol 2023].
↑ «Russian Ruble». Encyclopedia, Science News & Research Reviews. Arxivat de l'original el 2023-07-02. [Consulta: 2 juliol 2023].
↑ Florinsky, Michael T. «Inflations: Russia—The U.S.S.R.». Current History, 15, 83, 1948, pàg. 31–34. ISSN: 0011-3530.
↑ Hutchings, Raymond. Structural Influences on the Financing of Fixed Capital Investments (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 1984, p. 128–171. DOI 10.1007/978-1-349-06882-1_8. ISBN 978-1-349-06882-1.
↑ Sakwa, Richard; Webber, Mark «The Commonwealth of Independent States, 1991-1998: Stagnation and Survival» (en anglès). Europe-Asia Studies, 51, 3, 5-1999, pàg. 379–415. DOI: 10.1080/09668139998912. ISSN: 0966-8136.
↑ Savchenko, Andrew «Toward Capitalism or Away from Russia?: Early Stage of Post‐Soviet Economic Reforms in Belarus and the Baltics» (en anglès). American Journal of Economics and Sociology, 61, 1, 1-2002, pàg. 233–257. DOI: 10.1111/1536-7150.00158. ISSN: 0002-9246.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruble soviètic

[1] «ruble». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 juliol 2023].

[2] «Russian Ruble». Encyclopedia, Science News & Research Reviews. Arxivat de l'original el 2023-07-02. [Consulta: 2 juliol 2023].

[3] Florinsky, Michael T. «Inflations: Russia—The U.S.S.R.». Current History, 15, 83, 1948, pàg. 31–34. ISSN: 0011-3530.

[4] Hutchings, Raymond. Structural Influences on the Financing of Fixed Capital Investments (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 1984, p. 128–171. DOI 10.1007/978-1-349-06882-1_8. ISBN 978-1-349-06882-1.

[5] Sakwa, Richard; Webber, Mark «The Commonwealth of Independent States, 1991-1998: Stagnation and Survival» (en anglès). Europe-Asia Studies, 51, 3, 5-1999, pàg. 379–415. DOI: 10.1080/09668139998912. ISSN: 0966-8136.

[6] Savchenko, Andrew «Toward Capitalism or Away from Russia?: Early Stage of Post‐Soviet Economic Reforms in Belarus and the Baltics» (en anglès). American Journal of Economics and Sociology, 61, 1, 1-2002, pàg. 233–257. DOI: 10.1111/1536-7150.00158. ISSN: 0002-9246.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]