ÀzeriAzərbaycan dili |
---|
|
Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva |
---|
|
Parlants | 30.000.000[1] |
---|
Parlants nadius | 23.000.000 (2007 ) |
---|
Parlat a | Kvemo Kartli i Derbent |
---|
Oficial a | Azerbaidjan |
---|
Autòcton de | Àsia |
---|
Estat | Azerbaidjan, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia, Ucraïna, Kazakhstan, Armènia (fins a 1988)[2][3] |
---|
|
Distribució de l'àzeri |
|
llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz |
|
Sistema d'escriptura | alfabet llatí, alfabet persa, alfabet ciríl·lic i alfabet àrab |
---|
Institució de normalització | Acadèmia Nacional de Ciències de l'Azerbaidjan |
---|
|
ISO 639-1 | az |
---|
ISO 639-2 | aze |
---|
ISO 639-3 | aze |
---|
SIL | azj |
---|
Glottolog | azer1255 |
---|
Ethnologue | aze |
---|
ASCL | 4302 |
---|
IETF | az |
---|
L'àzeri o azerbaidjanès o azerbaidjanés[4] és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan)[5] i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).[6][7][8][9][10]
La llengua té dos grans dialectes, l'àzeri del nord, parlat a la República de l'Azerbaidjan i el Daguestan, on és oficial, i l'àzeri del sud, parlat a la regió iraniana de l'Azerbaidjan, on és la llengua majoritària, tot i que no hi és oficial. Encara que hi ha un grau molt alt d'intel·ligibilitat mútua entre ambdues formes d'àzeri, hi ha diferències significatives en fonologia, lèxic, morfologia, sintaxi i fonts de préstecs. També es parla en menor grau a les comunitats àzeris de Geòrgia i Turquia i a les comunitats de la diàspora, principalment a Europa i Amèrica del Nord.
La seva literatura és molt rica. Dintre de la seva família, només és superada per la uzbeka. Els primers textos àzeris daten del segle xiv i estaven escrits amb alfabet àrab. Quan les llengües turqueses van canviar a la grafia llatina, el 1924 ho feu l'àzeri del nord, però en 1939 la Unió Soviètica va imposar l'alfabet ciríl·lic, que va ser el d'ús fins a la independència de l'Azerbaidjan. Els àzeris iranians van intentar recuperar el 1991 la grafia àrab, que a l'Iran s'havia mantingut sempre,[11] però finalment es va imposar l'ús dels caràcters llatins.[12]
L'idioma té moltes paraules provinents del mongol i de l'àrab clàssic, per influència de l'islam. És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.
L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.
Exemple d'àzeri amb traducció al català: «Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun…», «Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom…».
Alfabets
Alfabet àzeri: taula de transliteració
Àrab
|
Llatí
|
Ciríl·lic
|
Llatí
|
IPA
|
fins a 1918 |
1918–1939 |
1958–1991 |
des de 1992
|
ﺍ |
A a |
А а |
A a |
[ɑ]
|
ﺏ |
B в |
Б б |
B b |
[b]
|
ﺝ |
C c |
Ҹ ҹ |
C c |
[dʒ]
|
چ |
Ç ç |
Ч ч |
Ç ç |
[tʃ]
|
ﺩ |
D d |
Д д |
D d |
[d]
|
ﻩ |
E e |
Е е |
E e |
[e]
|
ع |
Ə ə |
Ә ә |
Ə ə |
[æ]
|
ﻑ |
F f |
Ф ф |
F f |
[f]
|
گ |
G g |
Ҝ ҝ |
G g |
[ɡʲ]
|
ﻍ |
Ƣ ƣ |
Ғ ғ |
Ğ ğ |
[ɣ]
|
ﺡ,ﻩ |
H h |
Һ һ |
H h |
[h]
|
ﺥ |
X x |
Х х |
X x |
[x]
|
ی |
Ь ь |
Ы ы |
I ı |
[ɯ]
|
ی |
I i |
И и |
İ i |
[ɪ]
|
ژ |
Ƶ ƶ |
Ж ж |
J j |
[ʒ]
|
ک |
K k |
К к |
K k |
[k]
|
ﻕ |
Q q |
Г г |
Q q |
[ɡ]
|
ﻝ |
L l |
Л л |
L l |
[l]
|
ﻡ |
M m |
М м |
M m |
[m]
|
ﻥ |
N n |
Н н |
N n |
[n]
|
ﻭ |
O o |
О о |
O o |
[ɔ]
|
ﻭ |
Ɵ ɵ |
Ө ө |
Ö ö |
[œ]
|
پ |
P p |
П п |
P p |
[p]
|
ﺭ |
R r |
Р р |
R r |
[r]
|
ﺙ,ﺱ,ﺹ |
S s |
С с |
S s |
[s]
|
ﺵ |
Ş ş |
Ш ш |
Ş ş |
[ʃ]
|
ﺕ,ﻁ |
T t |
Т т |
T t |
[t]
|
ﻭ |
U u |
У у |
U u |
[u]
|
ﻭ |
Y y |
Ү ү |
Ü ü |
[y]
|
ﻭ |
V v |
В в |
V v |
[v]
|
ی |
J j |
Ј ј |
Y y |
[j]
|
ﺫ,ﺯ,ﺽ,ﻅ |
Z z |
З з |
Z z |
[z]
|
Comparació d'algunes paraules
Àzeri |
Català |
Àzeri |
Català |
Àzeri |
Català
|
yaşam |
vida |
bəli |
sí |
sabahınız xeyir |
bon dia
|
ana |
mare |
ata |
pare |
günortanız xeyir |
bona tarda
|
oğlan |
fill |
qız |
noia |
axşamınız xeyir |
bona nit
|
salam |
hola |
sağ olun |
gràcies |
ağ |
blanc
|
Vegeu també
Referències
- ↑ UNPO
- ↑ Н. Г. Волкова (Наталья Георгиевна Волкова — одна из ведущих советских этнографов-кавказоведов, признанный ученый в области этнической истории народов Кавказа, автор нескольких монографических исследований по этническому составу населения Северного Кавказа, по кавказской этнонимике) Кавказский Этнографический Сборник, Статья: Этнические процессы в Закавказье в XIX—XX вв. — IV. — СССР, Институт Этнографии им. М.Маклая, АН СССР, Москва: Наука, 1969. — С. 10. — 199 с. — 1700 экз.
- ↑ Saparov, Arseny «The alteration of place names and construction of national identity in Soviet Armenia» (en francès). Cahiers du monde russe. Russie - Empire russe - Union soviétique et États indépendants, 44, 1, 01-01-2003, pàg. 179–198. DOI: 10.4000/monderusse.8604. ISSN: 1252-6576. «According to this plan some 100,000 people had to be «voluntarily» resettled. The emigration occurred in three stages: 10,000 people were resettled in 1948, another 40,000 in 1949, and 50,000 in 1950.»
- ↑ Azerbaidjanés en pronúncia occidental i azerbaidjanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
- ↑ «Nakhchivan Autonomous Republic» (en anglès). Nakhchivan.az. Arxivat de l'original el 2012-12-09. [Consulta: 4 abril 2023].
- ↑ "Peoples of Iran" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. in Looklex Encyclopedia of the Orient. Consultat el 22 gener 2009.
- ↑ "Iran: People" Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine., CIA: The World Factbook: 24% of Iran's total population. Consultat el 22 gener 2009.
- ↑ G. Riaux, "The Formative Years of Azerbaijani Nationalism in Post-Revolutionary Iran", Central Asian Survey, 27(1): 45-58, març 2008: 25% of Iran's total population (p. 46). Consultat el 22 gener 2009.
- ↑ "Iran" Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine., Amnesty International report on Iran and Azerbaijanis. Consultat 30 juliol 2006.
- ↑ "Borders and Brethren: Iran and the Challenge of Azerbaijani Identity" in The Azerbaijani Population by Brenda Shaffer, pp. 221–225. The MIT Press (2003), ISBN 0-262-19477-5
- ↑ Coene, Frederik. he Caucasus (en anglès). Routledge, 2009, p. 74. ISBN 1135203024.
- ↑ Reflections on Knowledge and Language in Middle Eastern Societies (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2010, p. 295. ISBN 1443824739.
Enllaços externs
Viccionari