No s'ha de confondre amb el tàtar del Volga, parlat en altres regions, ni tampoc amb el krymtxak, parlat a Crimea, un idioma en perill d'extinció, ni amb el karaïm, un idioma de Crimea en greu perill d'extinció.
Tàtar de Crimea
Nombre de parlants
Avui hi ha potser uns 300.000 parlants de la llengua.[2] Fins al 1989, el 90% dels tàtars de Crimea (en tàtar de Crimea: qırımtatarlar, en singular: qırımtatar; en ucraïnès: Кримські татари, Krymski tàtary) vivien a l'Uzbekistan, on foren deportats el 1944. Avui, 250.000 tàtars de Crimea viuen a Crimea, uns 150.000 encara a l'Uzbekistan, uns 24.000 a Romania i uns 3.000 a Bulgària. També hi ha tàtars en punts propers a Crimea, a les óblasts de Kherson i Zaporíjia, d'acord amb el mapa lingüístic a dalt.
Es calcula que més de 5.000.000 d'habitants de Turquia són tàtars de Crimea descendents de les emigracions del segle xix i segle xx.[3] D'aquests s'estima que uns 110.000 parlen encara la llengua.[2]
És un dels idiomes en més greu perill d'extinció d'Europa.[4]
Dialectes i trets
Té tres dialectes: el del nord (Noğay) o de les estepes, procedent del Kiptxak-Nogai, el central (Orta yolaq), format del Kiptxak-Cuman i que és la parla literària, i el meridional (Yalıboylu), format de l'Oghuz. La llengua es diferencia del turc en els següents trets:
Caiguda de h, p. ex. ava / hava (aire), saba / sabah (matí), muarrir / muharrir.
Elisió de vocals tancades en posició inicial i mitjana de síl·laba, com a (i)lâc (medicina), (u)sta (mestre) i (u)rajay q(ı)rarım (hi aniré).
La primera persona de singular en forma negativa amb les terminacions –mam i –mem, com yazmam (no escriuré).
Exemple de tàtar de Crimea amb traducció al català:
Savlıqman qal Tatarlıq, men ketem cenkke,
Atımıñ başı aylândı ahret betke.
Adéu, Tatària, me'n vaig a la guerra,
El cap del meu cavall ja ha girat cap al següent món.
(així comença un poema de Noman Çelebicihan, poeta i primer president de Crimea).
