René Cassin

Biografia
Naixement	(fr) Samuel René Cassin 5 octubre 1887 Baiona (França)
Mort	20 febrer 1976 (88 anys) 13è districte de París (França)
Sepultura	Panteó de París (1987–) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054
President Fondation René-Cassin
1969 – 20 febrer 1976 – Edgar Faure →
President del Tribunal Europeu de Drets Humans
20 maig 1965 – 15 juny 1968 ← Arnold Duncan McNair McNair – Henri Rolin →
Membre del Consell Constitucional de França
11 juliol 1960 – 2 març 1971 ← Maurice Delépine – Paul Coste-Floret →
Jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans
21 gener 1959 – 20 febrer 1976 – Pierre-Henri Teitgen →
President Institut libre d'étude des relations internationales (fr)
1954 – 20 febrer 1976 ← Albert de Geouffre de la Pradelle – Edgar Faure →
President Commission nationale consultative des droits de l'homme (en)
27 març 1947 – 20 febrer 1976
President Institut Francès de Ciències Administratives
1947 – 30 setembre 1960 – Alexandre Parodi →
President International Association of Democratic Lawyers (en)
1946 – 1949
Vice President of the State Council of France (en)
29 novembre 1944 – 30 setembre 1960 ← Alfred Porché – Alexandre Parodi →
President Aliança Israelita Universal
1943 – 20 febrer 1976 ← Georges Leven – Jules Braunschvig →
President Union fédérale des associations françaises d'anciens combattants (fr)
1922 – 1924 ← Henri Pichot (en)
Dades personals
Religió	Judaisme
Formació	Liceu Masséna - batxillerat Universitat de Provença Ais-Marsella I Universitat de París - doctorat en dret Facultat de Dret d'Ais de Provença - grau en Dret a França, Llicenciat en lletres Universitat Paul Cézanne
Activitat
Ocupació	jurista, diplomàtic, polític
Ocupador	Universitat de París (1920–1976) Universitat de Lilla (1920–1929) Facultat de Dret d'Ais de Provença (1916–1920) Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença
Partit	Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Membre de	Empire Defense Council (en) (1940–1941) Lliga dels Drets Humans Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts Académie des Sciences Morales et Politiques Forces Franceses Lliures
Carrera militar
Rang militar	master corporal (en)
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables (1948) Declaració Universal dels Drets Humans
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 382AP] Departmental archives of Hauts-de-Seine (en) [ 7J] Service historique de la Défense - site de Vincennes [ GR 16 P 110514], [ SHD/ GR 28 P 2 264]
Família
Parents	Honel Meiss, oncle
Premis
(1968)  Premi Nobel de la Pau (1968)  Premi de Drets Humans de les Nacions Unides (31 març 1947)  Medalla de la Resistència  Medalla Militar  Company de l'Alliberament  Creu de Guerra 1914-1918  Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques  Gran Creu de la Legió d'Honor  doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford
Signatura

René Samuel Cassin (Baiona, Pirineus Atlàntics, França 1887 – París 1976) fou un jurista i jutge del País Basc del Nord, redactor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans, i guardonat el 1968 amb el Premi Nobel de la Pau.^[1]També va ser fundador de l'Institut Francès de Ciències administratives el 1947 i de la UNESCO. Va ser president del Tribunal Europeu de Drets Humans i va rebre la Gran Creu de la Legió d'Honor de França.^[2][3]

Va néixer el 5 d'octubre de 1887 a la ciutat de Baiona en una família d'orígens jueus. Estudià Dret i es llicencià el 1919, esdevenint posteriorment professor a Ais de Provença, Lilla i París. Durant la Primera Guerra Mundial Cassin fou ferit per la qual cosa posteriorment promogué la fundació de l'Union fédérale des anciens combattants et victimes de guerre (Unió Federal d'antics combatens i víctimes de guerra).^[4]

Delegat pel seu país a la Societat de Nacions entre 1924 i 1938 refusà continuar a Ginebra després d'expressar públicament el seu rebuig als Acords de Múnic, que posaven fi al Conflicte dels Sudets.^[5]

A partir de 1940, juntament amb el general Charles de Gaulle, fou un dels portaveus de la França Lliure, durant l'exili a Londres provocat per l'ocupació nazi del territori francès.^[5]

Posteriorment fou nomenat delegat a les Nacions Unides pel seu país i com a humanista va defensar apassionadament els drets de l'home, sent un dels principals inspiradors i redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans. Així mateix participà activament en la Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides i en el Tribunal Permanent d'Arbitratge de la Haia. Des de la seva posició privilegiada aconseguí que la seu central de la UNESCO s'instal·lés a la ciutat de París.

El 1959 fou designat membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, que presidirà entre els anys 1965 i 1968.

El 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs com a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. El mateix any va rebre el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides a les persones amb aportacions significatives "a la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals.^[6] Durant el congrés de la World Jurist Association, li fou concedit el premi World Peace and Liberty a títol pòstum.^[7]

Cassin morí a la ciutat de París el 20 de febrer de 1976, sent transferides les seves cendres al Panteó de París.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Cassin

• «René Cassin» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.