Pere Portabella i Ràfols

Plantilla:Infotaula personaPere Portabella i Ràfols
Imatge
Portabella al 66è Festival de Cinema de Venècia (2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 febrer 1927 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
22 novembre 1982 – 20 març 1984

Diputat al Parlament de Catalunya
5 febrer 1982 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
30 juliol 1980 – 5 febrer 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
5 juny 1980 – 31 agost 1982

Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 30 juliol 1980

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Girona

Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióproductor de cinema, escriptor, polític, director de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
8 juny 2002Documenta 11 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webpereportabella.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0691908 Allocine: 226171 Allmovie: p226314 TCM: 1325454 TMDB.org: 37497 Modifica el valor a Wikidata

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 11 de febrer de 1927)[1][2][3][4] és un director, guionista i productor de cinema català.[5] També va exercir com a polític entre 1977 i 1984.

El seu estil artístic és experimental, investigant noves vessants del llenguatge cinematogràfic, amb un to sovint poètic i també amb contingut social, influenciat per la seva ideologia d'esquerres. Destacà com a productor de la pel·lícula Viridiana (1961), de Luis Buñuel, que li comportà problemes amb la censura franquista i fins i tot la retirada del passaport.

Va debutar com a director amb la pel·lícula No compteu amb els dits (1967). Els seus problemes amb la censura van continuar. Tot i que la intentava burlar amb metàfores com la del títol del segon llargmetratge, Nocturn 29 (1968), que al·ludia als anys que havien transcorregut de dictadura, finalment va assumir la possibilitat que la seva obra quedés en la clandestinitat.

Cada estiu reuneix personalitats destacades en la política, la cultura i l'art en la seva residència de Palau-sator en un sopar de suquet de peix.[6]

El juny de 2009 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya pel seu documental Mudanza i el Museu de l'Empordà li va dedicar l'exposició La Mirada Portabella.[7] El 21 de desembre del 2011 l'Acadèmia del Cinema Català va anunciar que li concedia el Gaudí d'Honor de l'edició del 2012, «en reconeixement a la seva trajectòria com a director, guionista i productor amb més de cinc dècades en actiu al món del cinema».[8]

Biografia

Pere Portabella i Ràfols va néixer l'11 de febrer de 1927 a Figueres. Creixé en una família d'ideologia conservadora i adinerada, el seu pare venia de banquers, militars i notaris, i la mare de família viticultora que posseïa terres al Penedès. Arran de la seva relació amb el règim franquista, la seva família va fer fortuna gràcies als permisos aconseguits per a la fabricació de iogurts per part de l'empresa Danone. Durant la Guerra Civil, el pare va haver de marxar a Burgos i, més tard, a Salamanca on treballà pel govern provisional de Franco. Pere Portabella, a Figueres, va estudiar al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana. Després de la guerra van anar a viure a Barcelona, concretament al carrer de Balmes i va començar a estudiar a les Escoles Pies de Balmes.[9]

Després d'una educació que el mateix Portabella ha qualificat de «dolenta», va començar a estudiar química a Madrid, però no va acabar la carrera. Aquests anys de joventut van estar marcats pels balls de saló, el jazz i els cotxes veloços que el van mantenir aïllat de la realitat que l'envoltava. A partir d'aquest moment va començar a relacionar-se amb gent del món de l'art i la literatura de Madrid. Va conèixer els pintors Antonio Saura i Antoni Tàpies i l'escultor Eduardo Chillida, entre d'altres. Quan va tornar a Barcelona s'integrà en el grup format per Tàpies, el pintor Modest Cuixart i el poeta Joan Brossa. Ells i altres personalitats del moment es reunien a domicilis propers a la plaça de Molina per a discutir sobre l'art, llegir poesia o fer actuacions teatrals. En aquell moment, Portabella es planteja dedicar-se a l'escultura però ben aviat decideix decanta-se pel cinema on va començar els primers projectes amb l'ajuda del fotògraf Leopoldo Pomés.[10]

Durant els anys 1950, en el seu paper de productor, Portabella va impulsar, a través de Films 59, algunes de les produccions essencials de l'anomenat «realisme crític» cinematogràfic; destaquen en aquest camp pel·lícules com Los golfos de Carlos Saura (1959), El cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961). A finals de la dècada del 1960 es va vincular a la formació de l'Escola de Barcelona. Els seus primers films com a director van ser escrits en col·laboració amb el poeta Joan Brossa, i uneixen l'herència de la cultura d'avantguarda vehiculada per Dau al Set amb els llenguatges de ruptura que es van succeir a nivell internacional en la dècada del 1960, i que han estat denominats «nous cinemes».

Entre les seves pel·lícules d'aquella època hi ha No compteu amb els dits (1967) i Nocturno 29 (1968), que inauguren la seva col·laboració ininterrompuda amb el músic Carles Santos. En la primera meitat dels anys 1970, Portabella es va convertir en una figura clau del desenvolupament d'un cinema independent, alternatiu i clandestí, el treball cinematogràfic del qual era indissociable de la seva posició política d'oposició al règim franquista. Films com Cuadecuc, vampir (1970), Umbracle (1971-1972) o la seva sèrie de curtmetratges a propòsit de Joan Miró, juntament amb la seva participació en el Grup de Treball, van constituir intervencions radicals en els àmbits del cinema i de l'art.

Després de la realització d'Informe general (1976), Portabella va obrir un parèntesi en la seva carrera cinematogràfica, que va estar marcat per la seva dedicació a l'àmbit polític i institucional durant l'època de la transició cap a la democràcia. Després d'aquest interval, va reprendre la seva pràctica com a cineasta amb pel·lícules com Pont de Varsòvia (1989), i com a productor, entre altres, amb Tren d'ombres (1997), de José Luis Guerín.

Des de l'any 2000, la trajectòria fílmica de Portabella ha tingut un reconeixement internacional en els circuits de l'art contemporani. L'any 2000 el MACBA va produir el projecte expositiu Històries sense argument. El cine de Pere Portabella, un projecte que va viatjar l'any 2003 al Centre Pompidou de París. El 2002 va ser l'únic artista català convidat a la documenta 11 de Kassel. L'any 2007, el MOMA de Nova York va projectar la seva filmografia. Des de llavors, ha rebut nombrosos reconeixements.[11]

Obra fílmica i teatral

Portabella (segon de la dreta) com a membre del jurat Orizzonti del 66è Festival de Cinema de Venècia (2009)

El cinema de Pere Portabella es caracteritza per explicar històries realistes que retraten ambients quotidians, però, de la mateixa manera, no són històries narratives i poden ocórrer en ambients d'ensomni on la música i els sorolls hi tenen un paper clau, més que les paraules i els diàlegs. Les seves pel·lícules estan unides per una concepció original i creativa del llenguatge.

El compromís polític i antifranquista també és present a la seva obra, ja que es desenvolupa, no només durant el franquisme, sinó durant el Maig francès i les primaveres dels països de l'est. Així doncs, el seu cinema intenta fer encaixar la tradició cinematogràfica amb els moviments moderns.[12] Des de l'any 1959 ha participat en un total 33 films i ha dirigit 2 obres de teatre.[13]

Llargmetratges

Pere Portabella al MHC el 2008

Curtmetratges

  • 1969:
  • 1970:
    • Poetes catalans
    • Play Back
  • 1972: Cantants 72
  • 1973:
    • Miró Tapís
    • Miró Forja
    • Acció Santos
  • 1992: Art a Catalunya
  • 2003:
    • La tempesta
    • Lectura Brossa
  • 2004: P.H.N., part del projecte comú de més de 33 cineastes, ¡Hay motivo!
  • 2006: No al no
  • 2008: Mudanza

Producció

  • 1959:
    • El cochecito
    • Los golfos
  • 1961: Viridiana
  • 1969: Hortensia / Beancé
  • 1970: El desastre de Annual (Un invento sin futuro)
  • 1997: Tren d'ombres
  • 2010: Dansa als esperits

Direcció escènica

  • 1968: Concert irregular
  • 1992: Asdrúbila

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. ↑ Hi ha diferències entre fonts en la data de naixement; algunes com l'Enciclopèdia.cat diuen que va néixer l'onze de novembre de 1929, altres com Fanés (2008) diuen que va néixer l'onze de març de 1927, i Riambau (2008) diu que va néixer l'onze de novembre de 1927.
  2. ↑ Fanés, Fèlix. Pere Portabella: avantguarda, cinema, política (en català; castellà; anglès). Barcelona: Institut de les Indústries Culturals; Pòrtic, 2008, p. 15. ISBN 9788498090468. 
  3. ↑ «Pere Portabella i Ràfols | enciclopèdia.cat». Arxivat de l'original el 2018-01-23. [Consulta: 23 gener 2018].
  4. ↑ Riambau, Esteve. Productores en el cine español: estado, dependencias y mercado (en castellà). Madrid: Cátedra; Filmoteca Española, 2008, p. 332. ISBN 9788437624624. 
  5. ↑ Serra, Xavi «Pere Portabella: Per mi no hi ha cap seperació entre el cineasta i el polític». Diari Ara [Barcelona], 04-01-2012, p.26-27. ISSN: 2014-010X.
  6. ↑ VALLÈS, Carles. Diccionari de l'alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984 386 p. ISBN 84-85874-10-2
  7. ↑ Casalé, Ramon «Pere Portabella: Reflexions entorn de l'art». Bonart [Girona], núm. 112, 2-2009, p. 88. ISSN: 1885-4389.
  8. ↑ «Pere Portabella, Premi Gaudí d'Honor 2012 de l'Acadèmia del Cinema Català». Diari Ara, 21-12-2011. Arxivat de l'original el 2012-01-19. [Consulta: 21 desembre 2011].
  9. ↑ Fanés, Fèlix. Pere Portabella: avantguarda, cinema, política (en català; castellà; anglès). Barcelona: Institut Català de les Indústries Culturals; Pòrtic, 2008, p. 15-16. ISBN 9788498090468. 
  10. ↑ Fanés, Fèlix. Pere Portabella: avantguarda, cinema, política (en català; castellà; anglès). Barcelona: Institut Català de les Indústries Culturals; Pòrtic, 2008, p. 16-17. ISBN 9788498090468. 
  11. ↑ «Pere Portabella». web. MACBA. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2015. [Consulta: 6 abril 2015].
  12. ↑ Fanés, Fèlix. Pere Portabella: Avantguarda, cinema, política (en català; castellà; anglès). primera. Barcelona: Pòrtic; Filmoteca de Catalunya, 2008, p. 9-11. ISBN 9788498090468. 
  13. ↑ «Filmografia Pere Portabella». Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2017. [Consulta: 9 gener 2018].
  14. ↑ Traducció oficial a la pàgina oficial del cineasta Arxivat 2011-08-20 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Decret 166/1999 DOGC». [Consulta: 10 gener 2018].
  16. ↑ Serra i Majem, Rosa. Premis Nacionals de Cultura 1932-2011. Barcelona: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, 2011, p. 207. ISBN 978-84-393-8828-9. 
  17. ↑ Verdaguer, Marc. «Pere Portabella entra al claustre de la UdG esborrant la frontera entre cultura i política», 10-02-2022. Arxivat de l'original el 2022-02-10. [Consulta: 10 febrer 2022].

Bibliografia

  • G. Moreno, Beatriz «Portabella. La sublevació de la Mirada». Bonart [Girona], núm. 127, 5-2010, p.16-21. ISSN: 1885-4389.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Portabella i Ràfols

Read other articles:

Daftar kecamatan dan kelurahan di Kabupaten Pacitan

Peta lokasi Kabupaten Pacitan Berikut adalah Daftar Kecamatan dan Kelurahan di Kabupaten Pacitan, Jawa Timur, Indonesia. Kabupaten Pacitan terdiri dari 12 kecamatan, 5 kelurahan, dan 166 desa. Pada tahun 2017, jumlah penduduknya mencapai 582.275 jiwa dengan luas wilayah 1.389,92 km² dan sebaran penduduk 419 jiwa/km².[1][2] Daftar kecamatan dan kelurahan di Kabupaten Pacitan, adalah sebagai berikut: Kode Kemendagri Kecamatan Jumlah Kelurahan Jumlah Desa Status Daftar Desa/Kel...

 

Intelligenzaktion Pommern

1939–1940 massacres in Pomerania committed by Nazi Germany Intelligenzaktion PommernPart of Generalplan OstMass shootings in Darzlubska WildernessPomerania: places of executions marked in redLocationGerman occupied Pomeranian Voivodeship, Free City of Danzig annexed as Reichsgau Danzig-West Prussia in Polish areas annexed by Nazi GermanyDate1939–1940TargetPolish intellectuals and the upper classes from prescribed list.Attack typeMassacresWeaponsAutomatic weaponsDeaths23,000 [1]Per...

 

Butaperazine

Typical antipsychotic ButaperazineClinical dataATC codeN05AB09 (WHO) Legal statusLegal status BR: Class C1 (Other controlled substances)[1] Identifiers IUPAC name 1-[10-[3-(4-methylpiperazin-1-yl)propyl]phenothiazin-2-yl]butan-1-one CAS Number653-03-2 YPubChem CID12598DrugBankDB13213ChemSpider12078 YUNIITXP4T9106SKEGGD02642ChEBICHEBI:135663ChEMBLChEMBL1697826CompTox Dashboard (EPA)DTXSID1022712 ECHA InfoCard100.010.450 Chemical and physical dataFormulaC24H31N3...

Four Times of the Day

A series of four paintings by English artist William Hogarth For series of paintings by Joseph Vernet, see Four Times of the Day (Joseph Vernet). The paintings of Four Times of the Day (clockwise from top left: Morning, Noon, Night, and Evening) Four Times of the Day is a series of four oil paintings by English artist William Hogarth. They were completed in 1736 and in 1738 were reproduced and published as a series of four engravings. They are humorous depictions of life in the streets of Lon...

 

George Washington (Trumbull)

1780 painting by John Trumbull For the 1790 painting, see George Washington (John Trumbull, 1790). George WashingtonGeorge Washington and William LeeArtistJohn TrumbullYear1780Mediumoil on canvasDimensions91.4 cm × 71.1 cm (36 in × 28 in)LocationMetropolitan Museum of Art, New York City George Washington, also entitled George Washington and William Lee, is a full-length portrait in oil painted in 1780 by the American artist John Trumbull during the ...

 

Carburant

Un carburant est un combustible qui, mélangé à un comburant, permet de mettre en combustion rapide un mélange gazeux dans un moteur (moteur à combustion interne, moteur-fusée, etc.) en transformant l'énergie chimique du carburant[1] en énergie mécanique ou en poussée. La principale caractéristique des carburants est d'avoir une grande densité énergétique, c'est-à-dire qu’ils contiennent beaucoup d'énergie pour une masse ou un volume réduits, ce qui accorde au système ...

Satu Hati Sejuta Cinta (album)

Satu Hati Sejuta CintaAlbum studio karya ArmadaDirilis18 April 2012GenrePop rock, Soft rock, Pop, Rock alternatif, Pop melayu, Power balladLabelE-Motion EntertainmentMusic Factory IndonesiaKronologi Armada Hal Terbesar(2009)Hal Terbesar2009 Satu Hati Sejuta Cinta (2012) Pagi Pulang Pagi (2014) Singel dalam album Satu Hati Sejuta Cinta Mabuk CintaDirilis: November 2011 Hargai AkuDirilis: Februari 2012 Pencuri HatiDirilis: September 2013 Apa Kabar SayangDirilis: Desember 2013 Pagi Pulang Pa...

 

Fernando Jorge

Questa voce sull'argomento canoisti è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Fernando Dayán Jorge Enríquez Nazionalità  Cuba Canoa Specialità Velocità Palmarès Competizione Ori Argenti Bronzi Giochi olimpici 1 0 0 Mondiali 0 4 1 Giochi panamericani 1 1 0 Per maggiori dettagli vedi qui Statistiche aggiornate al 12 ottobre 2019 Modifica dati su Wikidata · Manuale Fernando Dayán Jorge Enríquez (Cienfuegos, 3 dicembre 1998) �...

 

ロバート・デ・ニーロ

ロバート・デ・ニーロRobert De Niro 2011年のデ・ニーロ生年月日 (1943-08-17) 1943年8月17日（80歳）出生地 アメリカ合衆国・ニューヨーク州ニューヨーク市身長 177 cm職業 俳優、映画監督、映画プロデューサージャンル 映画、テレビドラマ活動期間 1963年 -配偶者 ダイアン・アボット（1976年 - 1988年）グレイス・ハイタワー（1997年 - ）主な作品 『ミーン・ストリート』（1973年）...

Brozolo

Cet article est une ébauche concernant une localité italienne et le Piémont. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Brozolo Nom piémontais Breuso Administration Pays Italie Région Piémont  Ville métropolitaine Turin  Code postal 10020 Code ISTAT 001037 Code cadastral B209 Préfixe tel. 011 Démographie Population 481 hab. (31-12-2010[1]) Densité 60 hab./km2 Géographie Coordo...

 

Spanish poetry

Body of literature This article concerns poetry in Spain. Medieval Spain Main article: Medieval Spanish literature Cantar de Mio Cid The Medieval period covers 400 years of different poetry texts and can be broken up into five categories. Primitive lyrics Since the findings of the Kharjas, which are mainly two, three, or four verses, Spanish lyrics, which are written in Mozarabic dialect, are perhaps the oldest of Romance Europe. The Mozarabic dialect has Latin origins with a combination of A...

 

George Fabyan

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada November 2022. George FabyanLahir(1867-03-15)15 Maret 1867Boston, MassachusettsMeninggal17 Mei 1936(1936-05-17) (umur 69)Geneva, IllinoisTempat pemakamanForest Hills Cemetery, Boston, MassachusettsTempat tinggalFabyan VillaGelarColonelSuami/istriNelle Wright (m...

Eight of Cups

Tarot card of the Minor Arcana Eight of Cups from the Rider–Waite tarot deck The Eight of Cups is a card used in Latin-suited playing cards, which include tarot decks. It is part of what tarot card readers call the Minor Arcana Tarot cards are used throughout much of Europe to play tarot card games.[1] In English-speaking countries, where the games are largely unknown, tarot cards came to be utilized primarily for divinatory purposes.[1][2] This card indicates change...

 

Alethe (genus)

Alethe TaksonomiKerajaanAnimaliaFilumChordataKelasAvesOrdoPasseriformesFamiliMuscicapidaeGenusAlethe Cassin, 1859 lbs Alethe adalah genus kecil dari burung pemakan serangga dari keluarga Muscicapidae yang ditemukan di Afrika Barat. Genus Alethe di publikasikan oleh ornitolog Amerika John Cassin pada tahun 1859.[1] Genus ini sebelumnya ditempatkan di keuarga thrush Turdidae tetapi pada tahun 2010 dua studi filogenetik molekuler yang dilakukan secara terpisah, menemukan bahwa spesies da...

 

KODA

Adult contemporary radio station in Houston For the Danish licensing company, see KODA (Denmark). For the Ghanaian singer, see KODA (singer). KODAHouston, TexasBroadcast areaGreater HoustonFrequency99.1 MHz (HD Radio)BrandingSunny 99.1ProgrammingLanguage(s)EnglishFormatAdult ContemporarySubchannelsHD2: Talk (KTRH)AffiliationsPremiere NetworksOwnershipOwneriHeartMedia(iHM Licenses, LLC)Sister stationsKBME, KPRC, KQBT, KTBZ-FM, KTRH, KXYZHistoryFirst air dateDecember 24, 1946 (75 years ago)Form...

聖安東尼

圣安东尼可以指以下事物： 人物 圣安东尼，基督教圣人。 地名 圣安东尼，加拿大纽芬兰岛北部城市。 这是一个消歧义页，羅列了有相同或相近的标题，但內容不同的条目。如果您是通过某條目的内部链接而转到本页，希望您能協助修正该處的内部链接，將它指向正确的条目。

 

Shogi

Japanese strategy board game ShogiA game of shogi (Fortress opening)GenresBoard gameAbstract strategy gameMind sportPlayers2Setup time< 2 minutesPlaying time30 mins. to 2 hours (typically)ChanceNoneSkillsStrategy, tacticsSynonymsJapanese chessGame of Generals Shogi (将棋, shōgi, English: /ˈʃoʊɡi/,[1] Japanese: [ɕoːɡi]), also known as Japanese chess, is a strategy board game for two players. It is one of the most popular board games in Japan and is in the same fami...

 

Manuel Giúdice

Manuel Ernesto Giúdice Giúdice como jugador de Huracán en 1939Datos personalesApodo(s) El coloradoNacimiento Córdoba, Argentina15 de julio de 1918Nacionalidad(es) ArgentinaFallecimiento Buenos Aires (Argentina)27 de junio de 1983Carrera deportivaDeporte FútbolClub profesionalDebut deportivo 1939(Huracán)Posición MediocampistaRetirada deportiva 1951(Deportivo Cali)[editar datos en Wikidata] Giúdice como entrenador de Independiente en 1965 Manuel Ernesto Giúdice (Córdoba, Ar...

Folha de S. Paulo

Folha de S. PauloTipeKoran harianFormatLembar lebarPemilikGrupo FolhaRedaksiOtavio Frias FilhoDidirikan19 Februari 1921Pandangan politikliberal; kiri-tengahPusatAlameda Barão de Limeira, 425São Paulo, BrasilSirkulasi surat kabar299.427ISSN1414-5723Situs webwww.folha.com.br Folha de S. Paulo (juga dikenal sebagai Folha de São Paulo, atau hanya Folha) adalah surat kabar harian Brasil yang didirikan pada tahun 1921 dengan nama Folha da Noite dan diterbitkan di São Paulo oleh Empresa Folha da...

 

Gouvernement Charles Dupuy (2)

Pour les articles homonymes, voir Gouvernement Charles Dupuy. Gouvernement Charles Dupuy (2) Troisième République Le second gouvernement Charles Dupuy (Le Petit Parisien, 10 juin 1894). Données clés Président de la République Sadi Carnot Président du Conseil Charles Dupuy Formation 30 mai 1894 Fin 30 juin 1894 Durée 1 mois Composition initiale Coalition Républicains de gouvernement Parti politique ANR - ULR Représentation VIe législature 311  /  574 Gouvernement Jea...