Ordenat sacerdot el 1953,[3] estudià teologia i dret, primer a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1956, i després a la Universitat Gregoriana de Roma. Ha tingut diversos càrrecs eclesiàstics i ha estat catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya (des de 1964)[4] i, des del 1996, rector de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. Fou patró i patró emèrit de la Fundació Joan Maragall. Fou un dels principals representants de la teologia moderna catalana.[5] Darrerament s'havia abocat a la reflexió sobre la presència de la fe i el paper dels cristians en la societat contemporània.[6] El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
↑Pié i Ninot, Salvador «El Prof. Dr. Josep M. Rovira Belloso». Revista catalana de teologia, vol. 25, núm. extra 1 (La Humanitat a la recerca de Déu. Miscel·lània en homenatge al prof. Dr. Josep M. Rovira Belloso), 2000, pàg. 3-6. ISSN: 0210-5551.
↑ «Bibliografia de Josep M. Rovira Belloso». Revista catalana de teologia, vol. 25, núm. extra 1 (La Humanitat a la recerca de Déu. Miscel·lània en homenatge al prof. Dr. Josep M. Rovira Belloso), 2000, pàg. 7-18. ISSN: 0210-5551.