PROFILPELAJAR.COM

La ciutat d'Orvieto, Umbria, va ser refugi de cinc papes durant el segle xiii: Urbà IV (1261-1264), Gregori X (1271-1276), Martí IV (1281-1285), Nicolau IV (1288-1292) i Bonifaci VIII (1294-1303). Durant aquest temps, els papes van residir al palau papal d'Orvieto (també conegut com a Palazzo Soliano), que estava al costat de la catedral d'Orvieto i es va expandir a la residència del bisbe. Cap d'aquests papes va morir a Orvieto, per la qual cosa no hi va haver eleccions papals ni tombes papals.

Motius polítics i estratègics van motivar els moviments freqüents del papa i la Cúria romana durant aquest període, i altres destinacions inclouen Viterbo i Perusa. Urbà IV i Martí IV van residir a Viterbo i Orvieto. Durant el període del regnat de Nicolás IV a Benet XI (1303-1304), Orvieto va allotjar el papa amb més freqüència que Roma.

L'historiador de l'art, Gary M. Radke, assenyala que «els palaus papals de Viterbo i Orvieto són els palaus papals més extensos del segle xiii que han sobreviscut fins als nostres dies».^[1] Data els frescos del palau als anys 1290, durant el regnat de Nicolau IV o Bonifaci VIII.^[1] Mostren impulsos naturalistes en estil gòtic.^[1]

Antecedents

La ciutat s'esmenta en els escrits de Gregori I (590-604).^[2] Adrià IV (1154-59) va ser el primer papa a passar un temps significatiu a Orvieto. Segons l'Enciclopèdia Catòlica, «a causa de la seva posició, Orvieto va ser escollit sovint pels papes com a lloc de refugi i Adrià IV ho va enfortir».^[2] El seu successor, Innocenci III (1198-1216), va ser un opositor militant de l'heretgia càtara, que s'havia infiltrat a la ciutat i va prendre mesures per a erradicar aquesta heretgia; Innocenci III va enviar a Pietro Parenzo a governar la ciutat, que va ser ràpidament martiritzat.^[2] El 1227, Gregori IX (1227-1241) va confirmar el studium generale dominic a Orvieto, una escola de teologia, una de les primeres d'Europa.^[2]

Història

El palau es va expandir durant el regnat d'Urbà IV (1261-1264), però el "saló del nord-oest havia d'estar anteriorment construït".^[1] Urbà IV era francès i havia estat coronat a Viterbo, però va passar la major part del seu pontificat a Orvieto. L'estructura es va convertir en palau papal durant la seva estada de dos anys a Orvieto, que va començar el 18 d'octubre de 1262, encara que no s'havia completat fins que Gregori X (1271-1276) es va instal·lar allí el 26 de juliol de 1272.^[1] Urbà va començar la seva construcció el 1263, any en què va consagrar una nova església dominica a Orvieto. El primer esment del palau papal en documents contemporanis data de l'1 d'abril de 1273.^[1]

Martí IV (1281-1285) va estar a Orvieto entre el 23 de març de 1281 i el 24 de juny de 1282, i després a prop de Montefiascone a l'estiu i la tardor de 1282.^[1] Va tornar a Orvieto del 25 de desembre de 1282 fins al 27 de juny, 1284.^[1] Probablement va triar residir a la seva fortalesa de Montefiascone, mentre que la residència d'Orvieto s'estava expandint.^[1] L'actual catedral d'Orvieto es va iniciar el 1285.^[2]

Nicolau IV (1288-1292) va estar en Orvieto del 13 de juny de 1290 al 19 d'octubre de 1291. Encara que Nicolau IV era romà per naixement, va portar la Cúria amb ell a Orvieto. Nicolau IV va ser elegit Podestà i Capitano del Popolo d'Orvieto, el primer papa per celebrar oficis cívics a la ciutat. Bonifaci VIII (1294-1303) va arribar a Orvieto el 6 de juny de 1297 i va marxar aquest mateix mes.^[1] Durant la seva estada, la Comuna va col·locar el seu escut al Palazzo del Capitano del Popolo, va erigir estàtues seves a dues portes de la ciutat i va descobrir frescos a les portes i pintures dins del Palazzo del Populo.^[1] Bonifaci VIII va ser elegit Capitano i Podestà en 1297, i Capitano novament en 1298.

Llaços papals posteriors

Nicolau V (1447-55), en una carta de 1449 va donar diners per a la restauració del Palau Episcopal i va autoritzar a Fra Angelico a començar a pintar a la Cappella Nuova de la Catedral.

Durant el saqueig de Roma (1527), Climent VII (1523-1534) es va refugiar a Orvieto. En preparant un possible setge de la ciutat, va ordenar el Pozzo di S. Patrizio ("Pou de Sant Patrici) construïts per l'arquitecte-enginyer Antonio da Sangallo el Jove.^[2] Per descomptat, el papa i l'emperador es van reconciliar molt abans que el pou fos completat. Sixt V (1585-1590) va drenar els pantans de la ciutat.^[2]

La propietat del palau va passar del papa a la catedral el 1550, i l'estructura es va convertir en un museu el 1896. Segons l'Enciclopèdia catòlica, «al palau dels papes, construït per Bonifaci VIII, es troba el museu cívic que conté antiguitats etrusques i obres d'art que són, en gran part, de la catedral».^[2]

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 ^1,10 Gary M. Radke. 1984. "Medieval Frescoes in the Papal Palaces of Viterbo and Orvieto." Gesta 23(1): 27–38.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 Herbermann, Charles, ed. (1913). Orvieto a l'Enciclopèdia Catòlica, New York: Robert Appleton Company.