Mitjançant conspiracions i intrigues, va intentar ser nomenat papa diverses vegades; a la mort d'Esteve VI l'escollit fou Romà I i tres mesos després Teodor II. El pontificat durà 15 dies en trobar-se emmetzinat el cadàver del Papa i en l'elecció es va donar suport a Joan IX.
Aleshores la situació resultà insostenible i Sergi de Túsculum fou excomunicat i forçat a exiliar-se de Roma (898). El 903 rebé el perdó per part del Papa Lleó V però, poc després, aquest fou reclòs en un monestir pel cardenal Cristòfor, que s'autoanomenà Cristòfor I. Aleshores, els Túsculum, encapçalats pel general Teofilacte I i el seu cosí Sergi, van entrar a Roma i van assassinar el papa il·legítim Cristòfor. El papa legítim Lleó V va ser trobat estrangulat a la seva cel·la. No se sap amb seguretat si fou assassinat per ordre de Sergi III o de Cristòfor I.
Amb els principals rivals al tron de Sant Pere morts, Sergi aconseguí, per fi, ser nomenat, el 29 de gener de 904, Papa de Roma com a Sergi III. La primera decisió que prengué fou la d'anul·lar tots els concilis que s'havien celebrat des de 896, una manera de retornar-li els honors a Teodor II i intentar acabar amb les normes papals a mida fetes pels seus antecessors.
Sèrgia de Túsculum, que fou reconeguda per Teofilacte I com a pròpia
Tots plegats van dominar Roma amb mà de ferro durant decennis després de la mort de Sergi III.
L'elecció de Sergi III es considera el final de l'etapa de més caos del papat però suposa l'inici de la Pornocràcia, ja que moltes de les decisions dels següents papes es prendrien des dels llits de les amants dels pontífexs.
