Olimpíada d'escacs de 1966
La XVII Olimpíada d'escacs de 1966, organitzada per la FIDE i que incloïa un torneig obert per equips,[1] així com altres esdeveniments designats per a promoure els escacs, va tenir lloc a l'Havana (Cuba) entre el 23 d'octubre i el 20 de novembre del 1966.
L'equip soviètic amb sis Grans Mestres, liderat pel campió del món Petrossian, varen estar a l'altura de les expectatives i varen guanyar la seva vuitena medalla d'or consecutiva, per davant dels Estats Units i Hongria, plata i bronze respectivament.
Ex-campió Tal va ser colpejat en un bar poc abans de l'Olimpíada i es va perdre les primeres cinc rondes, per les seves lesions.
Com que Hongria i Iugoslàvia varen empetar en les dues partides i en punts, i varen fer taules 2-2 entre ells, el reglament dictava que el rànking final va haver de ser decidit usant la puntuació Sonneborn-Berger. Es va utilitzar una puntuació no ponderada, que va posar Hongria per davant de Iugoslàvia, donant-los les medalles de bronze. Si s'hagués utilitzat la ponderada, el resultat hagués estat al revés.
Resultats
Preliminars
Un total de 52 equips varen competir i varen ser dividits en set grups preliminars de set o vuit equips a cada grup. Els dos millors equips de cada grup passaven a la Final A, els classificats en tercer i quart lloc a la Final B, els 5-6 a la Final C, i la resta a la Final D. Tots els torneigs preliminars i les finals varen ser jugats al sistema de tots contra tots. Els resultats de la fase preliminar varen ser els següents:
- Grup 1: 1. Unió Soviètica, 2. Espanya, 3. Suïssa, 4. Suècia, 5. Filipines, 6. Uruguai, 7. Mònaco, 8. Hong Kong.
- Grup 2: 1. Iugoslàvia, 2. Islàndia, 3. Indonèsia, 4. Àustria, 5. Turquia, 6. Mongòlia, 7. Mèxic.
- Grup 3: 1. Estats Units, 2. Noruega, 3. Polònia, 4. Israel, 5. Equador, 6. Portugal, 7. Bolívia.
- Grup 4: 1. Argentina, 2. Dinamarca, 3. Anglaterra, 4. França, 5. Irlanda, 6. Xile, 7. Sud-àfrica.
- Grup 5: 1. Txecoslovàquia, 2. Alemanya Oriental, 3. Canadà, 4. Escòcia, 5. Itàlia, 6. Luxemburg, 7. Xipre.
- Grup 6: 1. Hongria, 2. Cuba, 3. Països Baixos, 4. Bèlgica, 5. Veneçuela, 6. Tunísia, 7. Panamà, 8. Líban.
- Grup 7: 1. Romania, 2. Bulgària, 3. Colòmbia, 4. Finlàndia, 5. Grècia, 6. Puerto Rico, 7. Marroc, 8. Nicaragua.
Final
Final A
# |
País |
Jugadors |
Punts |
MP |
un contra un |
NS
|
1 |
Unió Soviètica |
Petrossian, Spasski, Tal, Stein, Kortxnoi, Polugaevsky |
39½ |
|
|
|
2 |
Estats Units |
Fischer, Byrne, Benko, Evans, Addison, Rossolimo |
34½ |
|
|
|
3 |
Hongria |
Portisch, Szabó, Bilek, Lengyel, Forintos, Bárczay |
33½ |
20 |
2 |
232.25
|
4 |
Iugoslàvia |
Gligorić, Ivkov, Parma, Matanović, Matulović, Čirić |
33½ |
20 |
2 |
229.75
|
5 |
Argentina |
Najdorf, Panno, Bolbochán, Sanguineti, García, Schweber |
30 |
|
|
|
6 |
Txecoslovàquia |
Pachman, Hort, Filip, Kaválek, Jansa, Ujtelky |
29½ |
|
|
|
7 |
Bulgaria |
Minev, Bobotsov, Tringov, Padevsky, Kolarov, Popov |
28½ |
|
|
|
8 |
Romania |
Gheorghiu, Ciocâltea, Ghiţescu, Soós, Drimer, Stanciu |
26½ |
|
|
|
9 |
RDA |
Uhlmann, Pietzsch, Fuchs, Malich, Zinn, Liebert |
25½ |
|
|
|
10 |
Dinamarca |
Larsen, Brinck-Claussen, Andersen, Enevoldsen, Holm, Pedersen |
20 |
|
|
|
11 |
Islàndia |
Friðrik Ólafsson, Ingi Randver Jóhannsson, Guðmundur Pálmason, Freysteinn Þorbergsson, Gunnar Gunnarsson, Guðmundur Sigurjónsson |
19 |
|
|
|
12 |
Espanya |
Pomar, Medina García, Menvielle Lacourrelle, Calvo Mínguez, Franco Raymundo, Pérez Gonsalves |
18 |
|
|
|
13 |
Noruega |
Johannessen, Zwaig, Hoen, Kristiansen, De Lange, Wibe |
14 |
|
|
|
14 |
Cuba |
Jiménez Zerquera, Ortega, Cobo Arteaga, Rodríguez Gonzáles, García Martínez, Santa Cruz |
12 |
|
|
|
Medalles individuals
Referències
- ↑ Encara que comunament es coneix com la divisió dels homes, aquesta secció estava oberta tant a jugadors masculins com femenins.
Enllaços externs
|
---|
| Només absolutes | |
---|
Només femenines | |
---|
Combinades | |
---|
No oficials | |
---|
|
|
|