 Natroalunita |
|---|
![]()
Natroalunita de Valle del Cura, Departament Iglesia, San Juan, Argentina |
| Fórmula química | NaAl₃(SO₄)₂(OH)₆ |
|---|
| Epònim | alunita i sodi  |
|---|
| Localitat tipus | Districte de Red Mountain, Comtat d'Ouray, Colorado, Estats Units |
|---|
|
| Categoria | sulfats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BC.10 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.10 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.03a |
|---|
| Heys | 25.6.15 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | trigonal |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 6,97Å; c = 16,74Å; |
|---|
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
|---|
| Color | blanc, grisenc, groguenc, vermellós, vermell-marró; incolor a la llum transmesa |
|---|
| Exfoliació | distingible/bona - en {0001}, distingible; en {01_12}, traces. |
|---|
| Fractura | irregular, desigual, desagregable, concoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
|---|
| Lluïssor | vítria, nacrada |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Diafanitat | transparent |
|---|
| Densitat | 2,6 a 2,9 g/cm³ (mesurada); |
|---|
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nω = 1,568 nε = 1,590 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,022 |
|---|
| Impureses comunes | K |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
|---|
| Any d'aprovació | 1902 |
|---|
| Símbol | Nalu |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La natroalunita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'alunita. El seu nom fa al·lusió al domini del sodi (natrium en llatí) en la composició i la seva relació amb l'alunita.[1]
Característiques
La natroalunita és un sulfat de fórmula química NaAl₃(SO₄)₂(OH)₆. A més dels elements de la seva fórmula, sol contenir impureses de potassi. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són romboèdrics, pseudocúbics, {0112}, amb petites (0001), també de diverses altres formes, mesuren fins a 1 mm; també poden ser fibrosos, columnars i típicament massius.[2] És l'anàleg mineral amb alumini de la natrojarosita i amb sodi de l'alunita, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 3,5 a 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la natroalunita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
La natroalunita és menys comuna que l'alunita, formada per solucions que contenen sulfat solfataric o sulfat hidrotermal que reaccionen amb argiles, poques vegades amb sil·limanita; potser també es forma en laterites i com a mineral sedimentari autogènic. Va ser descoberta al districte de Red Mountain, al Comtat d'Ouray (Colorado, Estats Units).
La natroalunita ha estat descrita en tots els continents, exceptuant l'Antàrtida. A Catalunya ha estat trobada a la pedrera del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac (Vallès Oriental, Barcelona).[1]
Referències
