La clorotionita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició química, que conté clor i sofre (tio-).
Característiques
La clorotionita és un sulfat de fórmula química K₂Cu(SO₄)Cl₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Apareix en forma d'incrustacions cristal·lines.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clorotionita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
La clorotionita apareix en forma de sublimats al voltant de les fumaroles volcàniques.[2] Va ser descoberta l'any 1872 al Vesuvi (Província de Nàpols, Campània, Itàlia). També ha estat descrita al Tolbàtxik (óblast de Kamtxatka, Rússia).[1]
Referències
Enllaços externs
