 Mullita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Al4+2xSi2-2xO10-x (x≈0,4) |
|---|
| Epònim | Mull |
|---|
| Localitat tipus | Seabank, Illa de Mull, Strathclyde, Escòcia, Regne Unit |
|---|
|
| Categoria | silicats > nesosilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.20 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.20 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.02 – Anhang |
|---|
| Dana | 52.2.3.1 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 7,5785(6) Å; b = 7,6817(7) Å; c = 2,8864(3) Å; |
|---|
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
|---|
| Color | incolor, blanc, groc, rosa, vermell, gris |
|---|
| Exfoliació | distingible/bona - distingible en {010} |
|---|
| Duresa (Mohs) | 6 a 7 |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcida |
|---|
| Densitat | 3,11 a 3,26 g/cm³ (mesurada); 3,17 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,642 a 1,653 nβ = 1,644 a 1,655 nγ = 1,654 a 1,679 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,012 a 0,026 |
|---|
| Pleocroisme | visible |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 20° to 50°, calculat: 34° to 50° |
|---|
| Dispersió òptica | r > v |
|---|
| Impureses comunes | Ti, Fe, Na, K |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1924 |
|---|
| Símbol | Mul |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La mullita és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom fa referència al lloc on va ser descoberta l'any 1924, l'illa de Mull.
Característiques
La mullita és un nesosilicat de fórmula química Al4+2xSi2-2xO10-x amb x≈0,4. A més dels elements de la seva fórmula pot contenir impureses de titani, ferro, sodi i potassi. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls que són de prismàtics a aciculars allargats al llarg de [001].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mullita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalusita, kanonaïta, cianita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
La mullita apareix com a inclusions argiloses fusionades en roques eruptives terciàries (Mull, Escòcia); com inclusions microscòpiques en sil·limanita en inclusions pelítiques en una tonalita (Val Sissone, Itàlia) i en un conjunt complex de roques esmerilítiques (Sithean Sluaigh, Escòcia).[2]
La mullita ha estat trobada sobretot a Europa. A Espanya hi ha un jaciment a Níjar (Almeria, Andalusia) i dos a Terol (Aragó).[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: corindó, sil·limanita, cianita, magnetita, espinel·la, pseudobrookita, sanidina i cordierita.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Mullite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Mullite» (en anglès). Hanbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2012. [Consulta: 11 gener 2017].
