Kumtyubeïta |
---|
|
Fórmula química | Ca₅(SiO₄)₂F₂ |
---|
Epònim | lloc de descobriment |
---|
Localitat tipus | Mont Lakargi, Caldera Verkhnechegemskaya (Verkhni Chegem caldera; Upper Chegem caldera), República de Kabardino-Balkària, Rússia |
---|
|
Categoria | silicats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.45 |
---|
Dana | 52.3.3.4 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 11,4340(19) Å; b = 5,0575(9) Å; c = 8,8657(16) Å; β = 108,860(12)° |
---|
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
---|
Color | rosa clar |
---|
Macles | polisintètiques en (001) |
---|
Exfoliació | diferent en (001) |
---|
Tenacitat | fràgil |
---|
Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
---|
Lluïssor | vítria |
---|
Color de la ratlla | blanc |
---|
Diafanitat | transparent, translúcida |
---|
Densitat | 2,866 g/cm³ (calculada) |
---|
Propietats òptiques | biaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,594(2) nβ = 1,605(2) nγ = 1,608(2) |
---|
Birefringència | δ = 0,014 |
---|
Angle 2V | mesurat: 40° a 55°, calculat: 54,8° |
---|
|
Estatus IMA | aprovat |
---|
Codi IMA | IMA2008-045 |
---|
Any d'aprovació | 2008 |
---|
Símbol | Kty |
---|
Referències | [1] |
---|
La kumtyubeïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la chegemita. Rep el seu nom de l'altiplà on va ser descobert el mineral.
Característiques
La kumtyubeïta és un silicat de fórmula química Ca₅(SiO₄)₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. Es tracta de l'anàleg amb fluor dominant de la reinhardbraunsita. També és possiblement idèntica a la kutyukhinita, una substància d'origen antropogènic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kumtyubeïta pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Va ser descoberta al mont Lakargi, a la caldera Verkhnechegemskaya, a la República de Kabardino-Balkària, Rússia. També ha estat descrita al vessant nord-oest del volcà Shadil-Khokh, a l'àrea volcànica del Kel, a Ossètia del Sud; i al camp de carbó de Rosice-Oslavany, a la regió de Moràvia Meridional, a la República Txeca.
Referències
- ↑ «Kumtyubeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 octubre 2017].