PROFILPELAJAR.COM

Maurice Druon
	;
Biografia
Naixement	(fr) Samuel Roger Charles Wild, puis Druon ; 23 abril 1918 ; 13è districte de París (França)
Mort	14 abril 2009 (90 anys); 7è districte de París (França)
Sepultura	Las Artigas de Luçac
30è Secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa
	7 novembre 1985 – octubre 1999 ; ← Jean Mistler – Hélène Carrère d'Encausse →
Diputat al Parlament Europeu
	Representa: Reagrupament per la República; 17 juliol 1979 – 20 juny 1980 ; Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
	Representa: França; 24 abril 1978 – 15 maig 1981
Ministre de Cultura de França
	5 abril 1973 – 27 febrer 1974 ; ← Jacques Duhamel – Alain Peyrefitte → ; Membre del gabinet: segon govern de Pierre Messmer
President Association des lauréats du concours général
	1967, 1983 – 1973, 1988 ; ← André Maurois, Jacqueline de Romilly – Maurice Schumann, Jean Favier →
Seient 30 de l'Acadèmia Francesa
	8 desembre 1966 – 14 abril 2009 ; ← Georges Duhamel – Danièle Sallenave →
Diputat a l'Assemblea Nacional
Dades personals
Formació	Liceu Louis-le-Grand ; Liceu Michelet
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, prosa i política
Lloc de treball	Estrasburg ; Brussel·les
Ocupació	polític, guionista, escriptor, escriptor de literatura infantil
Activitat	1942 -
Partit	Reagrupament per la República
Membre de	Acadèmia Francesa (1966–); Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ; Acadèmia Romanesa ; Acadèmia del Regne del Marroc (soci)
Gènere	Novel·la
Obra
Obres destacables	Obres destacables Les Grandes Familles (fr) ; Tistou: The Boy with Green Thumbs (en) ; (dècada del 1950) The Accursed Kings (en) ;
Premis
	(1993) Orde de l'Amistat; (1966) premi Príncep Pere; (1948) premi Goncourt, per l'obra Les Grandes Familles (fr) ; (1936) Concours général; Gran Creu de l'Orde Militar de Crist; doctor honoris causa per la Universitat de Toronto; Gran Creu de la Legió d'Honor; Cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; Orde de l'Amistat dels Pobles; Comanador de les Arts i les Lletres; doctor honoris causa per la Universitat de Tirana ;
Descrit per la font	Gran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Дрюон Морис); Obálky knih,

Maurice Druon de Reyniac fou un escriptor i polític francès (nascut Maurice Kessel). (París 23 d'abril de 1918 - París 14 d'abril de 2009).^[1]

Biografia

Fill de Lazare Kessel, actor jueu, germà de Joseph Kessel, que se suïcidà quan Maurice tenia dos anys, adoptà el cognom del seu pare adoptiu Rene Druon de Reyniac.^[2]

Va fer els estudis secundaris al "Lycée Michelet" de Vannes^[1] i estudià Lletres i Ciències Polítiques a la Universitat de París (1937-1939)^[2]

Mobilitzat el 1940 va combatre l'ocupació alemanya i el 1942 va anar a Londres seguint a de Gaulle, travessant clandestinament Espanya i Portugal.^[3]

A Londres va participar en els programes radiofònics de France Libre, "Honneur et Patrie" de la BBC.^[3]

Va ser corresponsal de guerra a l'Àfrica del Nord,^[4] Alsàcia i Alemanya.^[5]

Amb el seu oncle Joseph Kessel fou l'autor de la lletra del "Chant des Partisans", (Cant dels Partisans),^[2] amb música d'Anna Marly (Anna Betoulinsky)^[6] i que esdevingué l'himne de la Resistència francesa, de la qual fou un membre molt actiu.

Després de la guerra emprengué una exitosa carrera literària i política.

Obra literària

Va escriure novel·les, especialment de caràcter històric, teatre, assaig polític, articles periodístics (Le Figaro), una biografia (Alexandre el Gran) i un conte infantil.

El seu primer èxit va ser la novel·la "Les Grans Famílies" que va obtenir el Premi Goncourt el 1948.

El seu "taller literari" dirigit per Edmonde Charles-Roux, on hi col·laboraven escriptors com Matthieu Galey i Pierre de Lacretelle va obtenir un gran èxit amb la publicació dels set volums de la saga històrica " Les Rois Maudites" (Els Reis Maleïts), que va suposar el triomf i la fortuna de Druon.,^[5] amb diverses adaptacions com a sèrie de televisió.

L'autor de Joc de Trons, George R. R. Martin, ha manifestat que entre altres, una de les seves fonts d'inspiració ha estat l'obra de Druon.^[7]

Càrrecs polítics

Membre de la comissió de reforma de la ORTF (1969-1970)
Membre del Consell francobritànic
President d'honor de l'Associació França-Itàlia
Ministre de Cultura de França d'abril de 1973 a març de 1974,^[8] durant la presidència de Georges Pompidou, i del primer ministre Pierre Messmer.^[8] (Definit com "el Malraux de Pompidou).^[5]
Diputat a París pel RPR (1978-1981)
Delegat a l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa (1978-1981)
Diputat de l'Assemblea de les Comunitats europees (1979-1980)

Càrrecs acadèmics

Membre del Consell literari de Mònaco (1966-1991)
Membre del Consell de la Societat d'autors britànics
Membre del Consell superior d'Arxius de França
Membre del Consell superior de la llengua francesa
Membre de l'Acadèmia Francesa, elegit el 8 de desembre de 1966 amb el seient número 30, en substitució de Georges Duhamel
Membre associat de les Acadèmies de: Marroc, Atenes, Brasil, Romania i Rússia

Premis i honors

Doctor honoris causa de les universitats de York (Ontario), Boston i Tirana.
Gran Creu de la Legió d'Honor
Comandant Cavaller de l'Imperi Britànic (KBE)
Gran Oficial de Mèrit de l'Orde de Malta
Premi Príncep Pierre de Mònaco (1966) pel conjunt de la seva obra
Premi Saint Simon (1998)
Premi Agrippa d'Aubigné (2000)

Obres

Novel·la

La Dernière Brigade, Paris : B. Grasset, 1946
La Fin des hommes, Paris : R. Julliard :

Les Grandes Familles, 1948. Premi Goncourt 1948.
La Chute des corps, 1950.
Rendez-vous aux enfers, 1951.

La Volupté d'être, Paris : R. Julliard, 1954.
Les Rois maudits, Paris : Del Luca

Le Roi de fer, 1955.
La Reine étranglée, 1955.
Les Poisons de la Couronne, 1956.
La Loi des mâles, 1957.
La Louve de France, 1959.
Le Lis et le Lion, 1960.
Quand un roi perd la France, 1977.

Tistou les pouces verts, Paris : Del Luca, 1957
Alexandre le Grand. Le Roman d'un dieu, Paris : Del Luca, 1958
Les Mémoires de Zeus:

L'Aube des Dieux, Paris : B. Grasset, 1963.
Les Jours des hommes, Paris : Plon, 1967.

Assaig, teatre, i altres

Mégarée (1942)
Le Galérien, chanson (1942)
Le Sonneur de bien aller (1943)
Le Chant des partisans, amb Joseph Kessel (1943)
Lettres d'un Européen et Nouvelles lettres d'un Européen (1943-1970),
Un voyageur (1953)
Antilopes des prés (1955)
L'hôtel de Mondez, (1956)
Le Coup de grâce (1953), amb Joseph Kessel
Des seigneurs de la plaine à l'hôtel de Mondez (1962)
Le train du 12 novembre (dans "The black Prince and other tales, London, Rupert Hart-Davis, 1962)
Paris, de César à saint Louis (1964)
Bernard Buffet (1964)
Du Soleil sur la Normandie (1964)
Le Pouvoir (1965)
Le Bonheur des uns ... (1967)
1- Les seigneurs de la plaine
2- Le train du 12 novembre
3- L'hôtel de Mondez
4- Le Bonheur des uns
5- Le malheur des autres
L'Avenir en désarroi (1968)
Une église qui se trompe de siècle (1972)
La Parole et le Pouvoir (1974), (Plon)
Attention la France ! (1981), (Stock)
Réformer la démocratie (1982), (Plon)
La Culture et l'État (1985), (Vouloir la France)
Vézelay, colline éternelle, nouvelle édition (1987), (Albin Michel)
Lettre aux Français sur leur langue et leur âme (1994), (Julliard)
Circonstances (1997), (Le Rocher)
Circonstances politiques (1998)
Circonstances politiques II (1999)
Le Bon Français (1999), (Le Rocher)
La France aux ordres d'un cadavre (2000), essai
Ordonnances pour un État malade (2002), (Éditions de Fallois/du Rocher)
Le Franc-parler (2003), (Le Rocher)
Mémoires. L'aurore vient du fond du ciel (2006), (Plon/Éditions de Fallois

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurice Druon

↑ ^1,0 ^1,1 «Maurice Druon» (en francès). [Consulta: juliol 2015].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Maurice Druon». Arxivat de l'original el 2015-02-12. [Consulta: juliol 2015].
↑ ^3,0 ^3,1 «Maurice Druon, vieux rèac, jeune resistant» (en francès), 15-04-2009. [Consulta: juliol 2015].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Maurice Druon:courte biographie» (en francès), 15-04-2009. Arxivat de l'original el 2017-03-20. [Consulta: juliol 2015].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 «Maurice Druon, un seigneur des lettres est mort» (en francès). Arxivat de l'figaro.fr original el 2013-08-08. [Consulta: juliol 2015].
↑ «Anna Marly bio» (en francès). [Consulta: juliol 2015].
↑ «Game of Thrones: Georges RR Martin fan de Maurice Druon» (en francès), 26-07-2013. [Consulta: juliol 2015].
↑ ^8,0 ^8,1 «Histoire du ministère- Maurice Druon» (en francès), 06-05-2013. [Consulta: juliol 2015].