PROFILPELAJAR.COM

Van ensenyar en la universitat antiga algunes figures importants, entre les quals Tomàs Alaix (teòleg del segle xvi), Francesc Calça (historiador, poeta i rector de l'entitat al segle xvi), Francesc Escobar (preceptista i hel·lenista del segle xvi), Miquel de Calderó (jurista i teòleg del segle XVII), Domènec d'Aguirre (historiador, jurista i polític del segle XVII-XVIII).

En la universitat restaurada de mitjan segle xix destacaren com a professors: Antoni Bergnes de las Casas (filòleg, hel·lenista i editor), Joan Cortada Sala (novel·lista i periodista), Manuel Duran i Bas (jurista i polític) i periodista.

La primera meitat del segle xx van comptar amb personalitats com Ignasi Barraquer i Barraquer (metge oftalmòleg, fundador de l'Institut Barraquer), Pere Bosch i Gimpera (prehistoriador i arqueòleg, pioner de l'arqueologia preromana a Espanya), Américo Castro (historiador), Ramon d'Alòs-Moner i de Dou (especialitzat en la literatura italiana), Pompeu Fabra i Poch (lingüista, gramàtic i lexicògraf), Joaquim Carreras i Artau (filòsof i historiador de la filosofia) i Tomàs Carreras i Artau (filòsof, advocat i etnòleg).

Durant la segona meitat del segle xx hi destacat personalitats com els científics Manuel Ballester i Boix (químic, professor a Harvard, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en 1982), Enric Casassas i Simó (químic, president de l'Institut d'Estudis Catalans), Oriol de Bolòs i Capdevila (botànic), Creu Casas i Sicart (botànica i farmacèutica), Margarida Comas i Camps (biòloga) o Josep Cuatrecasas i Arumí (especialista en botànica tropical). En la geografia cal citar Pierre Deffontaines (geògraf, director de l'Institut Francès de Barcelona) i Lluís Casassas i Simó. L'economia i l'empresa han estat ensenyades per Fabián Estapé (impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector de la UB en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976)). En la història han destacat Martín Almagro Basch (arqueologia i història clàssica), Miquel Coll i Alentorn (medievalista i polític), Jordi Casassas i Ymbert (història contemporània). En història de l'art cal esmentar: Santiago Alcolea i Gil (especialitzat als segles XVI-XIX), Alexandre Cirici i Pellicer (també reconegut crític d'art), Victòria Combalia i Dexeus, el musicòleg Roger Alier. En el camp de la filologia, son rellevants el poeta Dámaso Alonso i José Manuel Blecua Teijeiro, en filologia i literatura espanyoles; Nora Catelli (teòrica de la literatura);Ramon Aramon i Serra, Joan Coromines i Vigneaux o Antoni Badia i Margarit, tots en filologia catalana; Pere Bohigas i Balaguer (historiador del llibre i la literatura), Antoni Comas i Pujol i Eulàlia Duran i Grau, historiadors de la literatura catalana, els sociolingüistes Lluís Vicent Aracil i Boned i Albert Bastardas i Boada, la terminòloga Maria Teresa Cabré, Ramon Carnicer Blanco (fundador del curs d'Estudis Hispànics i de l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB), o Jaume Berenguer i Amenós, hel·lenista, i Joaquim Balcells i Pinto, llatinista. En el camp de les llengües modernes, cal destacar la catedràtica jubilada Doireann MacDermott, pionera de la filologia anglesa a nivell estatal; Jacqueline Hurtley, biògrafa de l'editor Josep Jané; i l'historiador literari John Stone.

Mentre la carrera d'Arquitectura es cursà en el si de la UB, hi foren professors alguns dels més prestigiosos arquitectes catalans: Josep Domènech i Estapà (també destacat matemàtic), Lluís Domènech i Montaner (també historiador i polític) o Federico Correa Ruiz