Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Llengües sud-aràbigues modernes

Tipus	família lingüística
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals
Codis
Codi Glottolog	mode1252

Les llengües sud-aràbigues modernes, també anomenades llengües sud-aràbigues sud-orientals, és un grup filogenètic de llengües semítiques parlat principalment per petits grups que habiten el sud de la península Aràbiga, al Iemen i Oman. Juntament amb les llengües semítiques etiòpiques, que són el grup semític més proper a les sudaràbigues, formen el semític meridional.

La classificació d'Alexander Militarev, feta a partir de mètodes glotocronològics, suggereix que aquestes llengües formen un grup juntament amb les llengües etiòpiques i juntes aquestes dues branques constitueixen un grup diferent al format per la resta de llengües semítiques modernes.

Ha d'assenyalar-se que si bé en un temps es va considerar que aquestes llengües eren descendents directes de l'antic sud-aràbic, aquesta perspectiva ha estat abandonada. De fet sembla que l'antic sud-aràbic o sabeu està més relacionat amb les llengües etiòpiques que amb les modernes llengües sud-aràbigues.

• mahri: és la llengua sud-aràbiga amb més parlants, amb més de 70.000 parlants al Iemen i 50.000 a Oman, així com 15.000 que viuen a Kuwait després d'haver-hi emigrat. La població total en tots els països s'estima en 135.764 (SIL, 2000). El grup ètnic es denomina a si mateix Mahra.
• socotrià: és un altre grup nombrós, amb parlants a l'illa de Socotra, aïllats de les pressions de l'àrab iemenita. D'acord, amb el cens de 1990 del Iemen, el nombre de parlants d'era de 57.000 (incloent, tal vegada, socotrians que viuen en el continent). La població total en tots els països (incloent treballadors emigrats) és d'uns 64.000.
• xehrí: també anomenada jebbali o jibbali, ‘llengua de les muntanyes', amb uns 25.000 parlants, era la llengua principal parlada per la majoria de rebels durant la revolta de Dhofar dels anys 1960 i 1970 a la província omanita de Dhofar, situada al llarg de la frontera amb el Iemen.
• bathari: s'estima que queden només uns 200 parlants.
• harsusi: amb entre 1.000 i 2.000 parlants a Oman.
• hobyót: amb només un centenar de parlants a Oman.

Les llengües sud-aràbigues modernes es caracteritzen pel seu arcaisme dins del grup semític, particularment en la seva fonologia. Per exemple, són l'únic grup semític que conserva les fricatives laterals de l'idioma protosemític.

A més, Militarev suggereix que va haver d'existir un substrat lingüístic de tipus cuixític, que suposadament hauria estat present en la península Aràbiga juntament amb els parlants de llengües semítiques.^[1] D'acord amb Václav Blažek, això suggereix que els semites haurien assimilat poblacions cuixítiques veïnes. Blažek argumenta, a més, que el Llevant mediterrani seria, per tant, l'Urheimat del protoafroasiàtic, des d'on les diferents llengües afroasiàtiques s'haurien dispersat.

Els numerals en les diferents llengües cuixítiques meridionals són:^[2]

GLOSA	Bathari	Hobyót	Harsusi	Mehri	Shehri	Soqotri	PROTO- SUD-ARÀBIC
1	tʼɑːd / tʼejt	tʼɑːd / tʼɑd	tʼɑːd / tʼejt	tʼɑːd / tʼɑjd	tʼad / tʼit	tʼɒt / tʼɛh	tʼād / tʼayd(ti)
2	θe'roh / θe'ret	θruh / θɑrt	θə'roh / θərit	θroh / / θrɑjt	θroh / θrəh	trɒh / trih	*θəroh / *θrayt
3	ɬɔːθiːt / ɬhəːliːθ	ɬɑːfɑjt / ɬɑliːt	ɬɑːθejt / 'ħɑjneθ	ɬɑːθɑjt / ɬɑhliːθ	ɬha'liθ / ɬɔ'θet	ɬɛlɛh / ɬɛʕtɛh	*ɬāθayt / *ɬhɑlīθ
4	rib'ʕɑt / 'ʔɑrbɑʕ	ʔɑrboːt / ʔorbɑ	ʔarbɑ'ʕot / ʔorbaʕ	ʔarbuːt / ʔarbaː	ʔerba'ʕot / 'ʔorbaʕ	ʔɒrbɛʕ / ʔirbəʕ	*ʔarbaʕot / *ʔarbaʕ
5	xəmmɔːh / xɑːməh	xummuh / xɑjmɑ	xəm'moh / xɑːmeh	xammoh / xɑjmɑh	xũʃ / xĩʃ	χīmɛh / χɒjməh	*xəmmoh / *xaymah
6	jətiːt / het	jitːiːt / hɑt	h'tajt / het	ʔitiːt / hitː	ʃ'tet / ʃɛt	jhɒːʕt / hītəh	*šdīt / *šat
7	həbəʕiːt / hɑːbɑʕ	hbɑjt / hoːbɑ	hebiʕɑːt / hɔːbaʕ	ʔiːbɑjt / hoːba	səb'ʕet / ʃɔːʕ	jhɒbəʕ / hibʕəh	*šābʕait / *šābaʕ
8	θəməniːt / θəmɔːni	θɑmɑneːt / θɑmoːniː	θəməneːt / θəmeːni	θɑmɑniːt / θmoːniː	θĩ'nit / θũni	tɛmɔːni / tɛmənɛh	*θamanīt / *θamāni
9	sɑʕiːt / 'sɑʕ	sˤɑːʕeːt / sɑʔ	sɑ'ʕit / soʕ	sʕɑjt / sɛː	sa'ʕet / sɔʕ	sɛʕ / sɛʕəh	*saʕīt / *saʕ
10	ʕiɬiriːt / ʕɑːɬɑr	ʔɑɬareːt / ʔoːɬɑr	ʕɑɬi'rit / ʕɔːɬer	ʔɑɬɑriːt / ʔoːɬɑr	ʕəɬi'ret / 'ʕɔɬər	ʕɑːɬər / ʕɛɬrɛh	*ʕaɬarīt / *ʕāɬər

Quan apareixen dues formes la primera es refereix a la forma de masculí i la segona a la forma de femení.

• Ethnologue entry for South Arabian languages
• The Modern South Arabian Languages Arxivat 2016-05-09 a Wayback Machine., by M.C.Simeone-Senelle