L'àrab mesopotàmic, també conegut com a àrab iraquià ([ʢɪˈrɑːqi]), és un continu de varietats de l'idioma àrab mútuament intel·ligibles natives de la conca de Mesopotàmia a l'Iraq, així com a Síria, Iran, sud de Turquia, i comunitats de parlants de la diàspora iraquiana.[1][1][2]
Història
L'idioma arameu era la llengua franca a Mesopotàmia des de principis del mil·lenni I aC fins a finals del mil·lenni I de nostra era, i com es pot esperar, l'àrab iraquià mostra signes d'un extracte arameu.[3] La varietat Gelet ha conservat característiques de l'Arameu Babilònic.[3]
A causa del multiculturalisme iraquià inherent, així com la seva història, l'àrab iraquià al seu torn porta extensos préstecs en el seu lèxic de l'arameu, accadi, persa, kurd i turc.
Varietats
L'àrab mesopotàmic té dues varietats principals. Una distinció es reconeix entre Gelet mesopotàmic i Qeltu mesopotàmic, els noms que es deriven de la forma de dir " jo vaig dir".[4]
El grup del sud (Gelet) inclou un dialecte del Tigris, de les quals la forma més coneguda és àrab de Bagdad, i un dialecte de l'Eufrates, conegut com a Furati. La varietat Gelet també es parla al província de Khuzestan de l'Iran.[1]
El grup del nord (Qeltu) inclou el dialecte de Tigris del nord, també conegut com a àrab mesopotàmic del Nord o Maslawi (per Mossul), així com dialectes jueus i cristians sectaris (com el judeoàrab de Bagdad).
Distribució
Ambdues varietats, el Gelet i el Qeltu de l'àrab iraquià sónparlats a Síria, antigament a l'Eufrates, aquest d'Alep, i més tard parlat a l'àrea del riu Khabur i a través de la frontera de Turquia.[1][2][2]
L'àrab xipriota comparteix un gran nombre de característiques comunes amb l'àrab mesopotàmic; especialment la varietat nord, i s'ha arribat a veure com a pertanyents a aquest dialecte.[5][6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Arabic, Mesopotamian | Ethnologue
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Arabic, North Mesopotamian | Ethnologue
- ↑ 3,0 3,1 Muller-Kessler, Christa «Aramaic 'K', Lyk' and Iraqi Arabic 'Aku, Maku: The Mesopotamian Particles of Existence.». The Journal of the American Oriental Society, 123, 3, 7-2003, pàg. 641–646.
- ↑ Mitchell, T. F.. Pronouncing Arabic, Volume 2. Clarendon Press, 1990, p. 37. ISBN 0-19-823989-0.
- ↑ Versteegh, Kees. The Arabic Language. Edinburgh University Press, 2001, p. 212. ISBN 0-7486-1436-2.
- ↑ Owens, Jonathan. A Linguistic History of Arabic. Oxford University Press, 2006, p. 274. ISBN 0-19-929082-2.
|
|---|
| 1.000.000+ | | |
|---|
| 300.000+ | |
|---|
| 10.000+ | |
|---|
| 5.000+ | |
|---|
| 1.000+ | |
|---|
| -500 | |
|---|
| Àrab* | |
|---|
| Arameu* | |
|---|
|
.svg){kind=small}