Les llengües canaanites constitueixen una subfamília del grup semític nord-occidental, una de les més documentades per les inscripcions de la Bíblia, els escrits del judaisme i troballes arqueològiques. Es diferencien d'altres idiomes del grup per la presència de l'article en forma de prefix h- i un canvi vocàlic de [a] a [o] en els inicis de l'evolució històrica d'aquestes llengües, entre altres trets.
Les llengües d'aquest grup són l'ammonita, el moabita, l'edomita, el fenici i l'hebreu, essent aquest darrer l'únic que no s'ha extingit. Estan documentades des del 2000 aC, si bé només a partir del segle xviii es va procedir a una arqueologia i reconstrucció filològica fiables, a partir de testimonis parcials.
Classificació
