PROFILPELAJAR.COM

Llíber
	Bandera de Llíber Escut de Llíber
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 44′ 36″ N, 0° 00′ 21″ O / 38.743333333333°N,0.0058333333333333°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Població humana
Població	946 (2023) (43,14 hab./km²)
Gentilici	lliberana, lliberà
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta ; Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta ; Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Pop
Superfície	21,93 km²
Altitud	274 m
Limita amb	Alcalalí ; Pedreguer ; Senija ; Gata de Gorgos ; Benissa ; Xaló
Partit judicial	Dénia
Dades històriques
Festa patronal	Sant Roc ; Segona quinzena del mes d'agost
Organització política
• Alcalde	José Juan Reus Reus
Identificador descriptiu
Codi postal	03729
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03085
Codi ARGOS de municipis	03085
Lloc web	lliber.org

Llíber és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa. Llíber pertany, amb Alcalalí i Xaló, a Aixa, de la qual és el poble més menut, junt al riu Xaló-Gorgos, envoltat per la serra de Bèrnia i la del Castell de la Solana. Es pot practicar el senderisme i el cicloturisme la qual cosa ens permetrà paratges com ara la Font d'Aixa, Cuta, Cau, Marnes o la Penya Roja. A part dels riuraus que encara es troben com a record de la manufactura de la pansa, l'únic monument ressenyable és l'església dels sants Cosme i Damià. La cassola al forn, el pa tradicional fet a forn de llenya, els embotits, les panses i el moscatell són els trets més característics de la gastronomia lliberana.

Història

El topònim Llíber prové etimològicament d'un suposat praedium Liberii, és a dir, 'la finca de Liberius', el seu propietari.^[1]

A la partida del Pou de Gata, al nord del terme municipal, s'han trobat les restes d'un poblat ibèric. Els ibers solien establir els seus assentaments en construccions emmurallades en llocs elevats, a fi d'aconseguir una millor defensa contra els seus enemics. Les terres de Llíber van ser conquerides el 1256 per Jaume I. La dama Constança de Sicília va gaudir de les rendes de Llíber fins al novembre de 1300, data en què el rei Jaume el Just li les va canviar per les de Pego i la Vall d'Uixó. A principis del segle xv, Llíber tenia com a senyor el cavaller en Pere de Castellví. Des de l'any 1413 fins al 1444 va formar part del senyoriu dels Martorell, nissaga a la qual pertanyia el cèlebre novel·lista, Joanot Martorell, l'autor del llibre de cavalleria Tirant lo Blanc. L'any 1444 el lloc de Llíber va ser venut judicialment a instàncies dels creditors d'en Galceran Martorell, un altre membre de la família dels Martorell. Els adquirents van ser en Gonçal d'Íxer, Comanador de Montalbà, i la seua esposa, n'Agnès de Portugal, els quals van vendre Llíber al seu fill Pere el dia 12 de setembre d'aquell mateix any. Va pertànyer al senyoriu de la duquessa d'Almodóvar. El 1609 tenia 25 cases de moriscos i era un annex de Xaló, del qual es va independitzar.

Economia i demografia

El recompte poblacional del 2005 dona la xifra de 930 habitants. La seua economia és agrícola de secà: raïm, de què extrau les panses i un bon moscatell; ametla i en el poc reguiu que hi ha, taronja.

Evolució demogràfica de Llíber
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
Població	896	857	838	661	754	647	733	526	467	417	419	475	550	930	950	1.001

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per Llíber (Compromís).^[2]^[3]

Anteriorment, a les eleccions de 2015 el PP va treure 9 regidors en ser l'únic partit que es va presentar, guanyant amb un 92,46% de vots però una abstenció del 44,21%. En 2011 va guanyar el PP per 5 regidors enfront de 4 del PSOE. En les eleccions municipals de 2007 el PSPV aconseguí 4 regidors, per 3 del PP. En 2003 va guanyar les eleccions el PSPV, que obtingué 4 regidors i l'alcaldia. El PP, el BLOC i el PUII tragueren 1 cadascú.

Alcaldia

Des de 2011 l'alcalde de Llíber és José Juan Reus Reus del Partit Popular (PP).^[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Monserrat Sirerol	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Monserrat Sirerol	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	José Mas Avellà	PDP-CV^[a]	30/06/1987	--
1991–1995	Joaquín Escrivà Mestre	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Juan Bautista Reus Fullana	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	José Mas Avellà	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Juan Bautista Reus Fullana	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Juan Bautista Reus Fullana	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	José Juan Reus Reus	PP	11/06/2011	--
2015–2019	José Juan Reus Reus	PP	13/06/2015	--
2019-2023	José Juan Reus Reus	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[4]

Notes

↑ PDP-CV són del sigles del Partit Demòcrata Popular-Centristes Valencians.

Referències

↑ Bertomeu Gómez, Romualdo; Cardona Ivars, Joan Josep; Serra Estellés, Xavier. Inventari dels arxius parroquials de la Marina Alta. Vol. I Arxiprestat de Sant Vicent de la Fontsanta. Facultat de teología "San Vicente Ferrer", 2004, p. 57.
↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.502 [Consulta: 29 abril 2020].
↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Llíber», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
↑ ^4,0 ^4,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alfara del Patriarca. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Bibliografia

MAS MARTÍ, Josep & NOGUERA MENGUAL, Jaume. El lloc i el terme de Llíber al segle XVII, revista Aguaits número 26, Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2008.
MAS FORNERS, Antoni; MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís & MAS MARTÍ, Josep. Llíber i Llucmajor, les arrels d'un agermanament, coeditat pels Ajuntaments de Llíber i Llucmajor, 2006.
MONSERRAT CERVERA, Miguel. La Baronía de Llíber en el siglo XVII, Ajuntament de Llíber, 2007.