PROFILPELAJAR.COM

Beniarbeig
	Bandera de Beniarbeig Escut de Beniarbeig
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
	38° 49′ 18″ N, 0° 00′ 06″ O / 38.821666666667°N,0.0016666666666667°O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	Beniarbeig (en)
Conté la subdivisió	Benicadim
Població humana
Població	2.384 (2024) (340,57 hab./km²)
Gentilici	beniarbegina, beniarbegí
Idioma oficial	Valenciano (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta ; Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta
Superfície	7 km²
Altitud	42 m
Limita amb	Benidoleig ; Pedreguer ; Sanet i els Negrals ; Ondara ; Benimeli ; el Verger
Partit judicial	Dénia
Dades històriques
Festa patronal	Darrera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde	Juan José Mas Escrivà
Identificador descriptiu
Codi postal	03778
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03026
Codi ARGOS de municipis	03026
Lloc web	beniarbeig.es

Beniarbeig és una població del País Valencià a la comarca de la Marina Alta. Segons el cens del 2019, el municipi té 2.092 habitants.

Geografia

Beniarbeig es troba a la fita entre la Rectoria i el Marquesat de Dénia, al peu de la serra de Segària i creuat pel riu Girona, que deixa la major part del poble al seu nord. El pont que creuava el riu era d'inicis del segle xx i es va enfonsar per la riuada del 12 d'octubre del 2007. El seu terme municipal té 7,4 km². Es troba a 42 metres d'altitud de mitjana i a només 3 km de distància de la platja.

Límits

El terme municipal de Beniarbeig limita amb Benidoleig, Benimeli, Ondara, Pedreguer, Sanet i els Negrals i el Verger (tots a la mateixa comarca).

Accés

S'hi accedix mitjançant l'eixida 62 de l'autopista AP-7 o per la nacional N-332 que passa per la localitat propera d'Ondara. Per dins de la població creuen la carretera comarcal del Verger-Sagra, la carretera comarcal de Beniarbeig-Pedreguer i l'antic camí de Beniarbeig-Ondara.

En quant al transport públics, a Dénia i Gandia es troben les estacions de ferrocarril més properes. A Dénia cap al sud i a Gandia cap al nord. A Dénia hi ha la línia marítima de passatgers cap a Eivissa i Palma. També n'ixen autobusos a València, Alacant, Ondara i al Verger.

Els pobles més propers als quals es pot accedir des de Beniarbeig són Ondara, el Verger, i els Poblets, a la costa; cap a l'interior, hi ha Sanet i els Negrals, Benimeli, el Ràfol, Sagra, Tormos, Orba; i cap al sud, a 4 km, es troba Pedreguer.

Història

Beniarbeig era una antiga alqueria musulmana, que després de la conquesta pertangué al comte de Sinarques. El 1535, la seua parròquia es desvinculà de la de Dénia, junt amb les de Beniomat i Benicadim,^[1] que acabaren despoblades, i esdevingué rectoria de moriscos. El 1643, passà a jurisdicció del marqués de Dénia. Al segle xviii, una important crisi econòmica deixà la població en una xifra inferior a la que hi havia abans de l'expulsió dels moriscos del 1609. La crisi demogràfica continuà al principi del segle xx, en què hi hagué emigració cap a França i Algèria. A mitjan segle xx, es rebé alguna immigració procedent d'Andalusia.

El 12 d'octubre del 2007 tingueren lloc les fortes pluges i el desbordament del riu Girona que destrossà l'antic pont. Fou el major creixement documentat del Girona. Més d'un any després, s'hi obrí un nou pont, d'estil modern i de metall. Les runes del pont antic s'han ressituat en un parc vora el riu, a poca distància de l'emplaçament original. També s'hi ha regenerat tota la flora i fauna -com ara cignes i ànecs- del riu, convertint-lo en un paratge natural important per a la comarca.

Economia

L'economia en depén del conreu de la taronja. També hi ha oliveres i pinars. Els darrers anys, s'ha diversificat cap a la construcció i els serveis. Part de la població treballa en eixe sector fora del poble, en pobles costaners de la comarca.^[2]

Demografia

La major part són nascuts al mateix poble i una minoria són d'altres pobles de la comarca, del País Valencià, de la resta de l'estat i de l'estranger. Els darrers anys, està augmentant el nombre de famílies immigrants europees i llatinoamericanes.

L'origen de la població és el següent (font: població escolar any 2003):

Beniarbeig: 35,15%
Valencians d'altres localitats de la província d'Alacant: 21,68%
Valencians de les províncies de Castelló i València: 10,1%
D'altres comunitats autònomes: 12, 67%
De l'estranger: 20, 4%

Evolució demogràfica de Beniarbeig^[3]
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2008	2019
917	885	849	909	936	969	1.146	1.163	1.091	1.160	1.172	1.548	1.729	1.889	2.092

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 4 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Beniarbeig
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Juan José Mas Escrivà	591	58,00%	5 (+1)
	Partit Popular	Vicente Sanchis Mas	420	41,22%	4 ()
	Vots en blanc		8	0,79%
Total vots vàlids i regidors			1.019	100 %	11
	Vots nuls		15	1,45%
Participació (vots vàlids més nuls)			1.034	73,07%**
Abstenció			381*	26,93%**
Total cens electoral			1.415*	100 %**
Alcalde: Juan José Mas Escrivà (PSPV) (15/06/2019)
Fonts: JEC,^[4] JEZ Dénia,^[5] M. Interior,^[6] Periòdic Ara.^[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcalde de Beniarbeig és Juan José Mas Escrivà del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Luis Sesé Oliver	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Luis Sesé Oliver	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	José Luis Sesé Oliver	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Vicent Cebolla Seguí	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Vicent Cebolla Seguí	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Juan José Mas Escrivà	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[8]

Monuments

Església de Sant Joan Baptista, barroca, del segle xviii, és la seua ressenya patrimonial, a banda del nou ajuntament inaugurat recentment.
La finca Santonja, casa senyorial situada a l'eixida oriental de la població.