Fill de Josep Samitier Terán i Carolina Vilalta i Cubí. Va néixer al carrer Comte d'Urgell, número 194. El seu pare va morir quan tenia 5 anys.[1] Format a l'Internacional de Sants, jugà de davanter centre i migcampista amb el FC Barcelona des de l'any 1919 fins al 1932 on va viure l'època daurada del club dels anys vint del segle xx. Dotze Campionats de Catalunya, cinc copes d'Espanya i una Lliga coronaren la seva brillant trajectòria al club. 326 gols el situen com a tercer màxim golejador de la història del club de tots els temps darrere de Leo Messi i Paulí Alcàntara. Va rebre els sobrenoms del "mag" i "l'home llagosta". Posteriorment, jugà breument al Madrid i al Niça (exiliat durant la guerra). Fou internacional amb la selecció catalana de futbol (21 partits i 15 gols aproximadament) entre 1920 i 1936 i amb l'espanyola entre 1920 i 1931, jugant 21 partits en els quals marcà dos gols. Fou medalla d'argent als Jocs Olímpics de 1920 a Anvers.
L'aportació de Josep Samitier, però, no es va limitar a la seva destacada etapa com a jugador. L'any 1944 va iniciar una important etapa com a tècnic barcelonista que finalitzà el 1947. Amb la seva presència a la banqueta, l'equip es va proclamar campió de Lliga en la temporada 1944-45, un títol que es resistia des del 1929. A banda de la Lliga, Sami també va aconseguir la Copa Ajuntament de Vilafranca, la Copa d'Or de la República Argentina i la Copa Pavelló de l'Esport. La seva gran personalitat i psicologia i els seus mètodes (va introduir l'innovador 3-2-5 en comptes del clàssic 2-3-5) van fer campió de Lliga el Barça després de 16 anys. També fou secretari tècnic de Barça i del Reial Madrid.
