Joan Ventosa i Calvell

Biografia
Naixement	7 març 1879 Barcelona
Mort	17 agost 1959 (80 anys) Lausana (Suïssa)
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1955 – 1959 ← Antoni Borrell i Soler – Josep Maria Trias de Bes i Giró →
Procurador a Corts
16 març 1943 – 21 febrer 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Diputat a les Corts republicanes
27 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat a les Corts republicanes
3 gener 1934 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Diputat al Parlament de Catalunya
1932 –
Ministre d'Hisenda
18 febrer 1931 – 14 abril 1931 ← Julio Wais Sanmartín – Indalecio Prieto Tuero →
Ministre d'Abastiments
3 setembre 1918 – 9 novembre 1918 ← cap valor – Pablo Garnica y Echevarría →
Ministre d'Hisenda
3 novembre 1917 – 2 març 1918 ← Gabino Bugallal Araujo – Josep de Caralt i Sala →
Diputat a Corts
28 abril 1907 – 15 setembre 1923 ← Ramiro Alonso Padierna de Villapadierna Circumscripció electoral: Districte electoral de Santa Coloma de Farners
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1905 –
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític, economista, advocat
Partit	Lliga Regionalista Solidaritat Catalana Lliga Catalana
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Família
Parella	Va contreure matrimoni el 1910 amb Maria Despujol Ricart, amb la qual va tenir cinc fills: Mariano, Juan María, Ignacio, Isabel i Rosa María.

Joan Ventosa i Calvell (Barcelona, 7 de març de 1879 - Lausana, 1959) fou un polític i economista català.

Fill de Marià Ventosa i Rabassa natural de Tarragona (1822-?) i de Isabel Calvell i Julià natural de Barcelona (+1903).^[1][2] Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i el 1903 fou fundador i secretari de la Lliga Regionalista, i el 1904 primer director del diari El Poble Català. El 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i a les eleccions generals espanyoles de 1907 diputat a Corts per Santa Coloma de Farners, càrrec que ocupà fins al 1923. Era membre de la comissió d'acció política de la Lliga Regionalista, destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives. El gener del 1917 va fer un viatge a València per tal d'organitzar una aliança amb el valencianisme conservador, però fou un fracàs.

Fou ministre de finances en el govern de concentració de Manuel García Prieto, sorgit després de la crisi provocada per l'Assemblea de Parlamentaris, del novembre del 1917 al febrer del 1918, comissari de proveïments, i després ministre, en el govern de concentració d'Antoni Maura de setembre a novembre del 1918. Fou un col·laborador íntim de Francesc Cambó, tant políticament com financera -bona part de les cartes que li envià Cambó es conserven a la Biblioteca de Catalunya-, i també ocupà importants càrrecs empresarials com a vicepresident de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad i del Banc Vitalici, membre del consell d'administració de Riegos y Fuerza del Ebro,^[3] president de Llum i Forces de Llevant i de la Societat Financera de la Indústria i Transport.

Partidari de la participació dins la política espanyola i de la monarquia d'Alfons XIII, fou el dirigent màxim de la Lliga quan Cambó es retirà temporalment de la política. Ocupà el ministeri de finances novament en l'últim govern de la monarquia, presidit per Juan Bautista Aznar-Cabañas, de febrer a abril del 1931

Quan es va proclamar la Segona República Espanyola i la República Catalana marxà a França. Va tornar nou mesos després i fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 i a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936, i actuà sempre com a portaveu de la minoria regionalista. Durant la guerra civil espanyola col·laborà amb Francesc Cambó en l'organització de l'ajut financer al general Francisco Franco des de l'Oficina de Propaganda i Premsa a París, i des de la fi del 1936 residí a Burgos. Va aconseguir la repatriació de capitals que s'havien fugat després del triomf electoral del Front Popular (febrer de 1936), i va gestionar un crèdit de 60 milions de dòlars (l'equivalent actual a 6.000 milions d'euros) que la Banca Morgan de Nova York va concedir al bàndol franquista.^[4]

El 1943 fou nomenat procurador a les primeres corts franquistes, i va ser un dels signants del Manifest dels Vint-i-set, lletra de 30 procuradors que demanaven a Francisco Franco la restauració monàrquica. Posteriorment, el 1947 fou membre del consell privat de Joan de Borbó, participà en diverses empreses financeres amb Joan March i Ordinas i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

• La situación política y los problemas económicos de España (1932)

• Alcalde, Rafael «Suanzes y March: en busca de «Barcelona Traction Light & Power, Co.» (1945-1970)» (pdf) (en castellà). Ayer, 2005, pàgina 264. ISSN: 1137-2227 [Consulta: 21 novembre 2020].
• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Ventosa i Calvell

• Joan Ventosa i Calvell a biografiasyvidas.com
• «Joan Ventosa i Calvell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Joan Ventosa i Calvell a xtec.es
• Fitxa del Congrés dels Diputats

Càrrecs públics
Precedit per: Gabino Bugallal Araujo	Ministre d'Hisenda 1917-1918	Succeït per: Josep de Caralt i Sala
Precedit per: Nou càrrec	Ministre d'Abastiments 1918	Succeït per: Pablo Garnica y Echevarría
Precedit per: Julio Wais Sanmartín	Ministre d'Hisenda 1931	Succeït per: Indalecio Prieto Tuero
Precedit per: Antoni Borrell i Soler	President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1955-1959	Succeït per: Josep Maria Trias de Bes i Giró
Premis i fites
Precedit per: Joaquín Sánchez de Toca Calvo	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 1 1942-1959	Succeït per: José María de Oriol y Urquijo