Membre del Partit Liberal-Conservador espanyol, va ser Diputat a Corts per Calataiud a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907, 1910, 1914 i 1916,[1] representant d'Espanya en la Conferència de Pau de L'Haia de 1907, a la Conferència Naval de Londres de 1908 i senador vitalici el 1919. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, a pesar d'haver pertangut a l'Assemblea Nacional, va exercir l'oposició quan va advertir que l'Assemblea no anava a convertir-se en Corts. Va ser Ministre de Treball en l'últim Gabinet d'Alfons XIII, destacant la seua labor parlamentària en el referit als assumptes del Marroc i a la política internacional. Durant la II República espanyola, el seu germà Miguel Maura Gamazo va formar part del primer comitè revolucionari republicà i va ser Ministre de l'Interior del govern provisional de la República. Gabriel es va exiliar d'Espanya a l'inici de la Guerra Civil, retornant l'any 1953.
La seva filla Julia Maura fou escriptora en castellà.
Obra historiogràfica
Rincones de la Historia, Carlos II y su corte, Vida y reinado de Carlos II. 3 volums. Madrid, 1942.
Historia crítica del reinado de don Allonso XIII durante su minoridad bajo la regencia de su madre doña María Cristina de Austria. 2 volúmenes. Barcelona, 1919 i 1925.
Bosquejo histórico de la Dictadura. Madrid, 1930.
El príncipe que murió de amor: don Juan, primogénito de los Reyes Católicos. Madrid, 1944.
_Version_with_Golden_Fleece_and_Charles_III_Orders.svg){kind=small}
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
