Gabriel Maura Gamazo

Plantilla:Infotaula personaGabriel Maura Gamazo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1879 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1963 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Treball d'Espanya
18 febrer 1931 – 14 abril 1931
← Pedro Sangro y Ros de OlanoFrancisco Largo Caballero →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
President de la Reial Federació Espanyola de Futbol
1923 – 1924
Senador del Regne
1r juny 1919 – 14 setembre 1923
Circumscripció electoral: senador vitalici
Diputat a Corts
5 febrer 1904 – 10 gener 1918
← Rafael Monares e InsaJuan Renom Seguí →
Circumscripció electoral: Calataiud
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residènciacalle de Miguel Ángel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJulia Herrera y Herrera (1903–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaría del Carmen Maura y Herrera, Julia Maura Modifica el valor a Wikidata
ParesAntoni Maura i Montaner Modifica el valor a Wikidata  i Constancia Gamazo Modifica el valor a Wikidata
GermansConstancia Maura Gamazo
Susana Maura Gamazo
Miguel Maura Gamazo
Honorio Maura Gamazo Modifica el valor a Wikidata
ParentsGermán Gamazo y Calvo, avi Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Maura Gamazo (Madrid, 25 de gener de 1879 - Madrid, 29 de gener de 1963) fou un polític i historiador espanyol. Era fill d'Antoni Maura i Montaner, polític i president del govern espanyol en diverses ocasions amb Alfons XIII. Es va casar amb la V Comtessa de la Mortera, i va ser nomenat I Duc de Maura.

Biografia

Membre del Partit Liberal-Conservador espanyol, va ser Diputat a Corts per Calataiud a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907, 1910, 1914 i 1916,[1] representant d'Espanya en la Conferència de Pau de L'Haia de 1907, a la Conferència Naval de Londres de 1908 i senador vitalici el 1919. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, a pesar d'haver pertangut a l'Assemblea Nacional, va exercir l'oposició quan va advertir que l'Assemblea no anava a convertir-se en Corts. Va ser Ministre de Treball en l'últim Gabinet d'Alfons XIII, destacant la seua labor parlamentària en el referit als assumptes del Marroc i a la política internacional. Durant la II República espanyola, el seu germà Miguel Maura Gamazo va formar part del primer comitè revolucionari republicà i va ser Ministre de l'Interior del govern provisional de la República. Gabriel es va exiliar d'Espanya a l'inici de la Guerra Civil, retornant l'any 1953.

Va ser membre de número de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia Espanyola. Va presidir la Reial Federació Espanyola de Futbol des d'abril de 1915 fins a la seua renúncia, al maig de 1920.

La seva filla Julia Maura fou escriptora en castellà.

Obra historiogràfica

  • Rincones de la Historia, Carlos II y su corte, Vida y reinado de Carlos II. 3 volums. Madrid, 1942.
  • Historia crítica del reinado de don Allonso XIII durante su minoridad bajo la regencia de su madre doña María Cristina de Austria. 2 volúmenes. Barcelona, 1919 i 1925.
  • Bosquejo histórico de la Dictadura. Madrid, 1930.
  • El príncipe que murió de amor: don Juan, primogénito de los Reyes Católicos. Madrid, 1944.
  • Por qué cayó Alfonso XIII. En col·laboració con Melchor Fernández Almagro. 1948.
  • Dolor de España.
  • María Luisa de Orleans, reina de España.
  • Documents inèdits al·lusius a les acaballes de la Casa d'Àustria.

Referències

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Sangro y Ros de Olano
Ministre de Treball

1931
Succeït per:
Francisco Largo Caballero
Precedit per:
Francisco García Molina
President de la R.F. Espanyola de Futbol
1915-1920
Succeït per:
Luis Argüello Brague
Premis i fites
Precedit per:
Marcelino Menéndez Pelayo

Reial Acadèmia de la Història
Medalla 22

1912-1963
Succeït per:
Jaime Oliver Asín
Precedit per:
Julio Burell y Cuéllar

Reial Acadèmia de la Llengua
Cadira e

1920-1963
Succeït per:
Julio Guillén Tato