Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417. El seu mandat s'emmarca en un moment en què l'Imperi Romà d'Occident es trobava afeblit a causa de les invasions bàrbares, va acumular un considerable poder temporal i eclesiàstic.[1] Destaca el setge i saqueig de Roma per part del visigot Alaric I, amb qui Innocenci va negociar la pau.
Orígens
Es desconeix la data de naixement[2] i d'abans de la seva elecció com a papa podria haver estat un diaca romà.[3] D'acord amb Liber Pontificalis, hom diu que era natural d'Albano Laziale, i fill d'Innocenci.[4] Una altra teoria afirma que probablement era fill del seu predecessor, Anastasi I.[3][1]
Pontificat
A la mort d'Anastasi, el 22 de desembre del 401 va ser elegit papa de Roma.[3] A petició d'Exuperi de Tolosa, que demanava instruccions sobre el càanon de la bíblia i el comportament dels religiosos, li va escriure la carta Consulenti Tibi el 20 de febrer de 405, que contenia una llista de les escriptures canòniques i una sèrie d'escrits que no només s'havien de repudiar, calia prohibir-los[5] (et si qua sunt alia, non solum repudianda, veram etiam noveris esse damnada), en una de les primeres formes de censura del cristianisme.[6]
Relacions amb els patriarques
Va ordenar convocar un sínode per reposar el patriarca Joan Crisòstom a la seu de Constantinoble, deposat il·legalment el 403 pel bisbe Teòfil d'Alexandria. Tanmateix, el sínode no va arribar a convocar-se perquè els emissaris romans van ser empresonats a la capital oriental. De fet, Joan Crisòstom va ser reconegut patriarca novament pòstumament.[3]
Va reconèixer a Alexandre com a bisbe d'Antioquia el 414, fet que va permetre restablir les comunicacions entre les dues esglésies i va posar fi al cisma originat a causa del meletianisme, una complexa controvèrsia sobre la naturalesa de la Trinitat.[3]
Negociació amb Alaric I
Innocenci es va veure amenaçat pel setge d'Alaric I a la ciutat de Roma entre 408 i 410, a causa de la negativa de l'emperador Flavi Honori de satisfer les demandes del monarca visigot.[3] Durant l'atac a Roma, Innocenci era absent i es trobava en missió diplomàtica[1] a Ravenna, on s'havia retirat l'emperador, per tal de negociar la pau.[3] Tanmateix, el papa es va negar a les demandes de ser propici als déus pagans i el 410 es produeix el saqueig de Roma. Alguns autors han considerat l'absència del papa com el resultat d'una intervenció divina.[1] El 412 va tornar a Roma,[3] i va fer el possible per reparar el dany causat pels gots.
Condemna del pelagianisme
Va gener del 417 va condemnar el pelagianisme, i va excomunicar el seu defensor, Pelagi,[3] utilitzant el poder del seu càrrec per eliminar la seva oposició.[1] De fet, moltes vegades per resoldre les disputes dintre de l'Església, Innocenci va invocar la primacia romana.[3]
Va actuar amb tanta autoritat i decisió que Sant Agustí, quan ho va saber, va pronunciar la famosa frase: Roma locuta, causa finita (Quan Roma ha parlat, la causa està acabada).
Altres mesures
Va ordenar que tots els casos greus havien de ser revisats per ell i en els altres es reservava el dret a intervenir. Va intervenir en moltes qüestions diverses especialment en aquelles relacionades amb les celebracions litúrgiques.
Va obtenir de l'emperador Honori la prohibició de les lluites entre gladiadors al Circ romà.
