Ecdemita
Fórmula química	Pb₆Cl₄(As₂O₇)
Epònim	objecte únic
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DC.65
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DC.65
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.06
Dana	46.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 10,82Å; c = 25,6Å;
Color	groc verdós, groc
Exfoliació	distingible/bona en {001}
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	groc clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	7,14 g/cm³ (mesurada); 7,3 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,320 nε = 2,250
Birefringència	δ = 0,070
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1877
Símbol	Ecd
Referències	[1]

L'ecdemita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del grec έκδημος, inusual o excepcional, en al·lusió a la seva composició.

L'ecdemita és un halur de fórmula química Pb₆Cl₄(As₂O₇). Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3. És un mineral dimorfde l'heliofil·lita

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ecdemita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Va ser descoberta a Långban, localitat sueca que es troba al municipi de Filipstad, al comtat de Värmland. Dins aquest indret ha estat trobada en diferents mines, com les mines Harstigen o Pajsberg. També ha estat descrita a Grècia, Itàlia i als estats nord-americans de Califòrnia i Montana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ecdemita