Mendipita

Infotaula de mineralMendipita

Mendipita de color blanc
Fórmula químicaPb₃O₂Cl₂
EpònimMendip Hills (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACdiclorur diòxid de triplom
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.DC.70 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.3.DC.70 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/C.06 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Colorincolor a blanc, crema marronós, gris, groc, rosa, roig o blau
Exfoliació{010}, perfecta; {100} i {010}, imperfecta
Fracturaconcoidal a desigual
Duresa (Mohs)2,5
Lluïssornacrada a sedosa en les exfoliacions; resinosa a adamantina en les fractures
Color de la ratllaBlanca
Diafanitattranslúcida
Densitat7,22-7,24 g/cm³
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolMdi Modifica el valor a Wikidata

La mendipita[1] és un mineral de plom, oxigen i clor, químicament és un oxiclorur de fórmula química Pb₃O₂Cl₂, de color variable, duresa 2,5 i una densitat de 7,22-7,24 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu nom fa referència al fet que es troba a les Mendip Hills, Anglaterra.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mendipita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeita, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Referències

  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Polarite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 31 març 2012].