Aravaipaïta
Fórmula química	Pb₃AlF9·H₂O
Epònim	Aravaipa mining district (en)
Localitat tipus	mina Grand Reef, Laurel Canyon, Klondyke, Districte d'Aravaipa, Comtat de Graham, Arizona, Estats Units
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DC.35
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DC.35
Dana	11.6.19.1
Heys	8.8.19
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,842Å; b = 25,2Å; c = 5,652Å; α = 93,84°; β = 90,14°; γ = 85,28°
Color	incolor
Macles	polisintètica en {010}, universal
Exfoliació	perfecta, micàcia en {010}; bona en {100}, {001}, {101}, {10_1}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	elàstica
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	6,37 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,678 nβ = 1,690 nγ = 1,694
Birefringència	δ = 0,016
Angle 2V	mesurat: 70° a 73°, calculat: 66°
Dispersió òptica	r < v, forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988-021
Any d'aprovació	1988
Símbol	Avp
Referències	[1]

L'aravaipaïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del districte miner d'Aravaipa, indret on es troba aquest mineral.

L'aravaipaïta és un halur de fórmula química Pb₃AlF₉·H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1988. És un mineral estretament relacionat amb la calcioaravaipaïta, la qual té calci dominant i no conté aigua. També existeix una altra espècia anàloga amb bari encara sense anomenar relacionada amb aquesta.^[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aravaipaïta pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeita, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Es forma a la zona oxidada del dipòsit epitermal de plom-coure-plata en breccia riolita-esquist silicificada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, pseudograndreefita, linarita, laurelita, grandreefita, galena, fluorita, caledonita o anglesita. Va ser descoberta l'any 1988 a la mina Grand Reef, al districte d'Aravaipa, al Comtat de Graham (Arizona, Estats Units), l'únic indret on se n'ha trobat.