L'occità parlat al departament pertany a la varietat vivaroalpina, que s'estén al Vivarès, Sinjau i Sant Bonet (Saint-Bonnet-le-Château) a l'oest fins als Alps italians a l'est, passant per la Droma. El vivaroalpí alhora es divideix en dos sots-dialectes:
El vivaro-delfinès, que cobreix gairebé tota la Droma i el nord del Vivarès (al nord de l'Ardecha) a les regions de Sinjau (Alt Loira) i de Saint-Bonnet-le-Château (Loira).
L'alpí, que cobreix els Alpes del Sud (a França i Itàlia) i que frega a l'est de la Droma.
L'arpità cobreix gairebé la meitat nord de la Droma de Collines. Els parlars occitans (vivaroalpins) de la regió de Rumans d'Isèra (Tornon, Tain-l'Hermitage i Saint-Donat-sur-l'Herbasse) mostren trets de transició vers el francoprovençal, però resten occitans malgrat tot.
Història
Droma fou un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790 (en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir del Baix Delfinat, pertanyent a l'antiga província del Delfinat, i d'una petita part de la Provença.
Política
Les principals atribucions del Consell Departamental són votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissió permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que serà l'executiu del departament. Actualment, la composició política d'aquesta assemblea és la següent: