PROFILPELAJAR.COM

Concili Vaticà I
Tipus	sínode
Vigència	1869 -
Interval de temps	8 desembre 1869 - 20 octubre 1870
	← concili de Trento Concili Vaticà II →
Nombre de participants	792
Participant	Ephrem van der Meulen (en) ; Pedro Cirilo Uriz ; Adamo Adami (en) ; Ambroise Abdo ; Nicolas Adames ; Luigi Amat di San Filippo e Sorso ; Tadeu Amat i Brusi ; Francis Kerril Amherst ; Giacomo Antonelli ; Fabio Maria Asquini ; Josep VI Audo ; David William Bacon ; Clement Bahouth ; Charles-François Baillargeon ; Paolo Angelo Ballerini ; James Roosevelt Bayley ; Victor-Félix Bernadou ; Luigi Maria Bilio ; François Norbert Blanchet ; Lucien-Louis Bonaparte ; Pierre Bostani (en) ; Alexis Canoz ; Antoni Maria Claret i Clarà ; Daniele Comboni ; Domenico Consolini ; Léon Dehon ; Michael Deinlein ; Patrick Joseph Dillon ; Pierre Dufal ; Emmanuel Staravero (en) ; Crescente Errázuriz ; Benjamin Evsevides (en) ; Edward Fitzgerald ; Manuel García Gil ; Girolamo Maria Gotti ; Lajos Haynald ; Wilhelm Emmanuel von Ketteler ; Pelagio Antonio de Labastida y Dávalos ; Gaspar-Joseph Labis ; Jean-Baptiste Lamy ; Charles Martial Lavigerie ; Lleó XIII ; Saturnino López Novoa ; Ioannis Marangos ; Joseph Marello ; Ruggero Luigi Emidio Antici Mattei (en) ; James Myles O'Gorman ; Pius IX ; Luigi Riccio ; Benet Sanz i Forés ; Tobia Aun (en) ; José María de Urquinaona Bidot ; Rafael Valentín Valdivieso ; Jacinto Vera ; Franciszek Ksawery Wierzchleyski ; Victor-Auguste Dechamps ; Henry Edward Manning ; Luigi Natoli
Efectes	Església Catòlica Antiga ; Christian Catholic Church of Switzerland (en)

Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme. En aquest concili es va aprovar el dogma de la infal·libilitat papal. Va tenir quatre sessions.

Primera Sessió: celebrada el 8 de desembre de 1869 amb el decret d'obertura del concili.
Segona Sessió: celebrada el 6 de gener de 1870 amb la professió de fe.
Tercera Sessió: celebrada el 24 d'abril de 1870 concloent amb l'aprovació de la constitució dogmàtica Dei Filius,^[1] sobre la fe catòlica.^[2]
Quarta Sessió: celebrada el 18 de juliol de 1870 concloent amb l'aprovació de la constitució dogmàtica Pastor Aeternus^[3] sobre l'Església de Crist que declara el dogma de la infal·libilitat papal.^[4]

El concili es va haver de suspendre el 20 d'octubre del 1870 quan es va consumar en plebiscit la unió a Itàlia dels Estats Pontificis.

En un principi, no va semblar necessari convocar un concili per tractar els assumptes pendents des del concili de Trento, de manera que quan Pius IX va convocar el concili hi va haver una reacció de sorpresa. La situació del concili va ser diferent de la dels anteriors, ja que no hi va predominar l'esperit reformista de l'últim concili.

Des del seu inici se sabia que el tema principal seria la infal·libilitat papal, de manera que la nova doctrina reforçaria la figura del Papa.^[5]

Al començament el programa era molt extens. Era necessari parlar de l'Església i també de la relació entre la fe i la raó, ja que els avenços científics com l'evolucionisme posaven en dubte les teories cristianes més tradicionals. Un altre tema a tractar eren les missions catòliques.

Tots aquests temes estaven preparats, però el concili es va veure amenaçat per la guerra francoprussiana i pel fet que Roma estava rodejada pels exèrcits italians que estaven unificant Itàlia. Aquesta situació va obligar els bisbes a tornar a les seves seus.

Pares conciliars naturals dels Països Catalans

Josep Sadoc Alemany i Conill, O.P., (Vic, Osona, 13.07.1814), arquebisbe de San Francisco, Califòrnia.
Tadeu Amat i Brusi, C.M. (Barcelona, 31.12.1810), bisbe de Monterey-Los Angeles, Califòrnia.
Constantí Bonet i Zanuy (Tamarit de Llitera, 11 de març de 1808), bisbe de Girona.
Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, 09.09.1803), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Sant Antoni Maria Claret i Clarà, C.M.F. (Sallent, 23.12.1807), arquebisbe titular de Traianopoli in Rhodope i emèrit de Santiago de Cuba.
Miquel Domènec i Prous, C.M. (Reus, 27.12.1816) bisbe de Pittsburgh, Pennsilvània.
Francesc Fleix i Solans (Lleida, 13.09.1804), arquebisbe de Tarragona.
Mateu Jaume i Garau (Llucmajor, 31.08.1811), bisbe de Menorca.
Antoni Jordà i Soler (Girona, Gironès, 21.06.1822), bisbe de Vic.
Joaquim Lluch i Garriga, O.C.D. (Manresa, 22.02.1816), bisbe de Salamanca.
Pantaleó Montserrat i Navarro (Maella, Baix Aragó-Casp, 27.97.1807), bisbe de Barcelona
Miquel Payà i Rico (Beneixama, Alcoià, 20.12.1811), bisbe de Conca.
Marià Puigllat i Amigó (Tona (Osona), 26.08.1804), bisbe de Lleida.
Benet Sanz i Forés (Gandia, 21 de març de 1828), bisbe d'Oviedo.
Josep Serra i Julià, O.S.B. (Mataró, 11.03.1811), bisbe titular de Daulia i coadjutor emèrit de Perth, Austràlia.
Josep Vilamitjana i Vila (Sant Vicenç de Torelló, Osona, 04.10.1812), bisbe de Tortosa.

Referències

↑ «Costituzione dogmatica Dei Filius del Sommo Pontefice Pio IX» (en italià). Vatican.va, 24-04-1870. [Consulta: 8 febrer 2021].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Constitutio dogmatica de fide catholica : edita in sessione tertia sacrosancti oecumenici Concilii Vaticani (en llatí). Romae: ex Typograpraphia Concilii Vaticani, 1870. OCLC 1078191670.
↑ «Costituzione dogmatica Pastor Aeternus del Sommo Pontefice Pio IX» (en italià). Vatican.va, 18-07-1870. [Consulta: 8 febrer 2021].
↑ Constitutio dogmatica prima de Ecclesia Christi : edita in sessione quarta sacrosancti oecumenici Concilii Vaticani (en llatí). Romae: ex Typograpraphia Concilii Vaticani, 1870. OCLC 1044584932.
↑ Borràs i Feliu, Antoni «Ús i abús de l'autoritat al concili Vaticà I». Qüestions de vida cristiana, núm. 108, 1981, pàg. 103-134. OCLC: 1043396588.

Bibliografia

Aubert, Roger. Vaticano I (en castellà). Vitoria: Eset, 1970 (Historia de los concilios ecuménicos ; 12). OCLC 1043419249.
Betti, Umberto. La costituzione dommatica "Pastor aeternus" del Concilio Vaticano I (en italià). Roma: Pontificio Ateneo Antonianum, 1961 (Spicilegium Pontificii Athenaei Antoniani ; 14). OCLC 1043417608.
Carbonero y Sol, León. Crónica del Concilio ecuménico del Vaticano (en castellà). Madrid: Imp. de "La Esperanza", á cargo de D. A. P. Dubrull, 1869-1870. OCLC 804365962.
El Concilio Vaticano : su autoridad, su oportunidad, sus preparativos, su celebracion, sus decisiones, su influencia religiosa y social (en castellà). Barcelona: Impr. del Heredero de Pedro Riera, 1870. OCLC 804366034.
Frond, Victor. introduction générale par M. le Comte Henry de Riancey. Actes et histoire du Concile oecuménique de Rome (en francès). París: Abel Pilon : Lemercier et Cie., 1869-1871. OCLC 1044385559.
Hasler, August Bernard. introducción de Hans Küng. Cómo llegó el Papa a ser infalible : fuerza y debilidad de un dogma (en castellà). Barcelona: Planeta, 1980 (Al filo del tiempo). ISBN 8432047112. OCLC 865226147.
Moreno Cebada, Emilio. El Santo Concilio Ecuménico del Vaticano : historia de esta augusta asamblea : discursos : reseña de las sesiones : número y nombres de los padres que toman parte en la misma : con cuantas noticias puedan ser de interés (en castellà). Barcelona: Establ. Tip. Editorial de Espasa Hermanos, [1875?] (Biblioteca ilustrada de Espasa Hermanos). OCLC 1044322311.
Rondet, Henri. Vaticano I : el concilio de Pío IX, la preparación, los métodos de trabajo, los esquemas que quedaron en suspenso (en castellà). Bilbao: Desclée de Brouwer, 1963 (Veritas et Justitia ; 16). OCLC 865321517.
Schatz, Klaus. Vaticanum I, 1869-1870 (en alemany). Paderborn ; München ; Wien ; Zürich: Ferdinand Schöningh, 1992-1994. ISBN 3506746936 (tela : vol. 1), 3506746944 (tela : vol. 2), 3506746952 (tela : vol. 3). OCLC 804210540.
Thils, Gustave. La primauté pontificale : la doctrine de Vatican I, les voies d'une révision (en francès). Gambloux: J. Duculot, 1972. OCLC 1043416316.