Comissió Von der Leyen II

Retrat oficial de la Comissió el 2024
Dades
Tipus	Col·legi de Comissaris de la Unió Europea (2024–)
Història
Reemplaça	Comissió Von der Leyen I
Creació	1r desembre 2024
Comissió
Seu	Edifici Berlaymont Rue de la Loi - Wetstraat, 200 Brussel·les

La Comissió Von der Leyen II és l'actual Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea, en funcions des de l'1 de desembre de 2024 i que durarà fins a les eleccions europees de 2029, durant la X legislatura del Parlament Europeu. Té, per segona vegada consecutiva, a l'alemanya Ursula von der Leyen com a presidenta i a més està formada per un comissionat de cadascun dels estats membres de la Unió Europea (excepte l'estat de la presidenta, Alemanya).^[1][2]

Una vegada finalitzades les eleccions al Parlament Europeu de 2024, on el Partit Popular Europeu va tornar a guanyar les eleccions amb 176 eurodiputats enfront dels 139 del Partit dels Socialistes Europeus i els 74 de l'aliança Renovar Europa, amb el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, el Partit Demòcrata Europeu i Renaixement, va començar una ronda de negociacions liderades per Donald Tusk i Kyriakos Mitsotakis pels democristians i Pedro Sánchez i Olaf Scholz pels socialdemòcrates on es va acordar proposar, de nou, a Ursula von der Leyen com a candidata a presidenta de la Comissió Europea, junt amb altres càrrecs importants de la Unió Europea.^[3][4]

La candidatura d'Ursula es va aprovar el 27 de juny de 2024, al Consell Europeu, amb els vots favorables de la gran majoria d'estats membres de la Unió, amb l'excepció d'Hongria i Itàlia, països liderats per Viktor Orbán i Giorgia Meloni i amb partits d'extrema dreta al govern.^[5][6] El 18 de juliol, i dins la primera sessió de la legislatura, el Parlament Europeu va debatre en plenari la candidatura d'Ursula i posteriorment va ser aprovada pel plenari amb 401 vots a favor i el suport del Grup del Partit Popular Europeu, l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, Renovar Europa i Els Verds/Aliança Lliure Europea, 284 en contra i 22 abstencions.^[7][8]

El mateix dia del nomenament d'Ursula von der Leyen com a candidata a presidenta de la Comissió, els 27 països de la Unió Europea van acordar proposar a l'estoniana Kaja Kallas, que fins aquell moment era primera ministra d'Estònia, com a nova alta representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat en substitució de Josep Borrell, amb el vot a favor de 26 països i i el vot en contra de Giorgia Meloni, en representació d'Itàlia.^[9][10][11]

El 17 de setembre de 2024, i després d'un procés de sol·licitud de candidatures als estats membre de la Unió Europea, Ursula von der Leyen va presentar en una conferència de premsa el col·legi de comissaris i les seves carteres, amb una proporció de dones del 40,7% enfront del 44,4% de 2019 i una mitjana d'edat de 52 anys, baixant dels 56 del seu primer mandat.^[12][13][14] Pel que fa a l'estructura, es va proposar un col·legi amb 6 vicepresidències executives enfront de les 7 vicepresidències de 2019 (3 d'elles executives) i amb un fort enfocament en la competitivitat, la política industrial i la defensa.^[15][16] El 19 de setembre, el Consell de la Unió Europea va ratificar la llista.^[17]

Finalment, el 27 de novembre de 2024 el plenari del Parlament Europeu, una setmana més tard del previst per l'intent de boicot del Partit Popular a Teresa Ribera per la gestió la gota freda de 2024 al País Valencià,^[18] va votar la llista completa del Col·legi de Comissaris amb el vot favorable de 282 eurodiputats dels 370 presents, el que representa el 51% de suport, el col·legi amb menys suport des que se li va atorgar el dret de vot al Parlament .^[19]

La Comissió Europea és dirigida pels 27 membres del Col·legi de Comissaris, que tindran el mandat per la legislatura 2024-2029. És aquest organisme el que decideix les prioritats polítiques i estratègiques de la Comissió Europea.^[20][21]

Comissió Von der Leyen II
Acordat al Consell Europeu del 27 de juny de 2024 • Aprovat pel Parlament Europeu el 27 de novembre de 2024
Designat		Cartera	Designat		Cartera	Designat		Cartera
	Ursula von der Leyen Alemanya (PPE - CDU)	Presidenta		Teresa Ribera Espanya (PSE - PSOE)	Vicepresidenta executiva — Transició neta, justa i competitiva Competència		Henna Virkkunen Finlàndia (PPE - Kok)	Vicepresidenta excecutiva — Sobirania tecnològica, seguretat i democràcia Tecnologies digitals i frontereres
		[5][8]			[19][17]			[19][17]
	Stéphane Séjourné França (RE)	Vicepresident executiu — Prosperitat i estratègia industrial Indústria, PIME i mercat únic		Kaja Kallas Estònia (ALDE - ER)	Vicepresidenta executiva — Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de seguretat		Roxana Mînzatu Romania (PSE - PSD)	Vicepresidenta executiva — Persones, habilitats i preparació Habilitats, educació i cultura, llocs de treball de qualitat i drets socials
		[19][17]			[19][17]			[19][17]
	Raffaele Fitto Itàlia (CRE - FdI)	Vicepresident executiu — Cohesió i reformes Política de cohesió, desenvolupament regional i ciutats		Maroš Šefčovič Eslovàquia (PSE - SMER-SD)	Comissari — Comerç i seguretat econòmica, relacions interinstitucionals i transparència		Valdis Dombrovskis Letònia (PPE - V)	Comissari — Economia i productivitat, implementació i simplificació
		[19][17]			[19][17]			[19][17]
	Apostolos Tzitzikostas Grècia (PPE - ND)	Comissari — Transport sostenible i turisme		Magnus Brunner Àustria (PPE - ÖVP)	Comissari — Afers interiors i migracions		Ekaterina Zaharieva Bulgària (PPE - GERB)	Comissària — Startups, recerca i innovació
		[19][17]			[19][17]			[19][17]
	Christophe Hansen Luxemburg (PPE - CSV)	Comissari — Agricultura i alimentació		Wopke Hoekstra Països Baixos (PPE - CDA)	Comissari — Clima, Net-Zero i creixement net		Piotr Serafin Polònia (PPE - PO)	Comissari — Pressupost, antifrau i Administració Pública
		[19][17]			[19][17]			[19][17]
	Jessika Roswall Suècia (PPE - M)	Comissària — Medi ambient, resiliència de l'aigua i economia circular competitiva		Maria Luís Albuquerque Portugal (PPE - PSD)	Comissària — Serveis financers i la unió d'estalvis i inversions		Costas Kadis Xipre (Independent)	Comissari — Pesca i oceans
		[19][17]			[19][17]			[19][17]
	Hadja Lahbib Bèlgica (ALDE - MR)	Comissària — Preparació, gestió de crisi i igualtat		Glenn Micallef Malta (PSE - PL)	Comissari — Igualtat intergeneracional, joventut, cultura i esport		Dan Jørgensen Dinamarca (PSE - S)	Comissari — Energia i habitatge
		[19][17]			[19][17]			[19][17]
	Marta Kos Eslovènia (Independent)	Comissària — Ampliació		Dubravka Šuica Romania (PPE - PNL)	Comissària — Mediterrània		Olivér Várhelyi Hongria (Patriotes - Fidesz)	Comissari — Salut i benestar animal
		[19][17]			[19][17]			[19][17]
	Jozef Síkela Txèquia (STAN)	Comissari — Associacions Internacionals		Andrius Kubilius Lituània (PPE - TS-LKD)	Comissari — Defensa i espai		Michael McGrath Irlanda (ALDE - FF)	Comissari — Democràcia, justícia i Estat de Dret
		[19][17]			[19][17]			[19][17]

• Web oficial de la Comissió Europea