Giorgia Meloni va néixer a Roma el 15 de gener de 1977. El seu pare era de Sardenya i la seva mare era de Sicília; el seu pare, assessor fiscal, va abandonar la seva família quan Giorgia Meloni tenia onze anys. Va créixer al barri de Garbatella.
Durant aquests anys també va treballar com a mainadera, cambrera i cambrera al Piper Club, una de les discoteques més famoses de Roma. Va obtenir el títol de batxillerat en idiomes a l'Institut "Amerigo Vespucci" de Roma, amb la nota final de 60/60.
El 1998, després de guanyar les eleccions primàries, va ser escollida com a regidora de la Província de Roma, ocupant aquest càrrec fins al 2002. L'any 2000 va ser escollida directora nacional i el 2004 va ser la primera dona presidenta d'Azione Giovani.
Posicions governamentals
El 2006, es va convertir en la vicepresidenta adjunta més jove de la Cambra de diputats d'Itàlia i va començar a treballar com a periodista.[7]
El 2009, el seu partit Poble de la Llibertat (PdL) es va fusionar amb Forza Itàlia (FI) i ella es va fer càrrec de la presidència de la secció de joves del partit unificat, anomenada Giovane Itàlia.[8]
El 2008, va ser nomenada Ministra de Política Juvenil en el IV gabinet de Berlusconi, càrrec que va ocupar fins al 16 de novembre de 2011. Va ser la ministra més jove en la història de la República Italiana.[8]
El novembre de 2012, va anunciar el seu intent d'impugnar el lideratge del partit Poble de la Llibertat contra Angelino Alfano, en contrast amb el suport del partit al gabinet de Monti. Després de la cancel·lació de les primàries, es va associar amb els seus companys parlamentaris Ignazio La Russa i Guido Crosetto per a una política anti-Monti, sol·licitant la renovació dins del partit i sent també crítica amb el lideratge de Silvio Berlusconi.
Fundació de Germans d'Itàlia
Giorgia Meloni amb Ignazio La Russa i Guido Crosetto.
El desembre de 2012, va abandonar el partit per convertir-se en membre fundadora d'un nou moviment polític anomenat Germans d'Itàlia - Centredreta Nacional (FdI-CDN), un nom pres de les paraules de l'Himne Nacional Italià. En les Eleccions generals d'Itàlia de 2013, el seu partit obtingué el 2,0 % i 9 escons.
El març de 2014 va guanyar les eleccions primàries del seu partit i es va convertir en presidenta.
"Admiradora dels republicans de Donald Trump i del primer ministre hongarès Viktor Orbán, durant molt temps va ser deixebla de Gianfranco Fini, el polític que en els 90 va convertir el postfeixista Moviment Social Italià, MSI, en la conservadora Aliança Nacional".[9]
