En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes d'un poblat ibèric aixecat sobre un anterior del Bronze. En 1249 Castellonet era una alqueria depenent del castell de Borró, annex de Palma. En 1545 fou venuda per Valerià Boïl a Miquel de Santafé, per la qual cosa durant molt de temps fou conegut com a Castellonet de Santafé. Els següents propietaris serien els Almúnia, cavallers de la conquesta, que donaren el cognom actual al poble.
Demografia
El gentilici dels seus 144 habitants –dades de 2003— és castellonetins.
Geografia
És el segon poble més menut de la vall del Vernissa i un dels més xicotets de La Safor.
Els seus 5,5 km² s'emplacen al vessant meridional del tossal de Coello i el de Carrero en plena serra d'Ador i compten amb força paratges, com la Vall de Tarro; senders de curt recorregut ideals per a caminants i bicituristes i fonts naturals com la Font Major, la de la Fita, la Nova, la del Gauet, la de Massil o la de la Cuta.
Edificis d'interés
El nucli urbà del traçat tradicional conserva l'arc romà de la porta d'accés al recinte poblacional, restaurat el segle passat per donar-li major alçària que l'original, a més a més el seu patrimoni presenta:
Ermita de santa Anna. Anteriorment mesquita, actualment en ruïnes.
Safareig municipal. Segona porta d'entrada al poble.
El castell originari ha desaparegut completament i només es conserva un arc adossat a les cases.
Gastronomia
De la gastronomia castellonetina destaca la mel autòctona i plats populars com ara les gambes amb bleda i els pastissets escaldats (antigament la gamba es pescava a les fonts del poble), el blat picat, l'allipebre, els arrossos i les carns. De postres són típiques la carabassa, el moniato, les reganyades d'ametla o els pastissos d'herbes.
