Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà són a tocar a tocar l’un en l’altre, a una vora i l’altra del riu, el qual tant com separar-los els lliga. Són els pobles capçalers d’aquest enclavament de terres blanques, abans de secà i petites hortetes, allargat als volts i giravolts del riu, que comença en aquests dos pobles germans i acaba en Palma de Gandia,[4] amb una orografia i una climatologia peculiars, distintes de les de la Safor i la Vall d’Albaida, la qual té per dossers la Cuta i els seus forçuts contraforts de l’Ombria per migjorn i la barrancuda solana de la serra de Marxuquera per tramuntana. Ròtova és el poble principal de la conca més alta mentre que Palma i Ador s'assomen i s’integren ja a l’horta històrica de Gandia.[5][2]
El col·lectiu cultural Vall de Vernissa edita des de 2004 la revista la Falzia, la qual té com a àmbit compartit els set pobles nomenats.[6]
Municipis
Les dades bàsiques dels 7 municipis, amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[7] són:
↑ALONSO LÓPEZ, Jesús Eduard. Història de la Safor. Simat de la Valldigna: Edicions la Xara, 1998, p. 55-57, 121. ISBN ISBN 84-921645-7-3.
↑ 2,02,1MORA, Ignasi. Josep Camarena i l’ocàs del món rural. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1998, p. 15-90.
↑SOLER, Abel. La Safor: historia i geografia de la comarca.. Gandia: Mancomunitat de Municipis de la Safor, 2011, p. 8.
↑DELGADO ARTÉS, Rafael. Els barrancs de la Safor: una mostra de la diversitat de la natura. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2007, p. 83-95.
↑PELLICER BATALLER, JOAN. Meravelles de Diània. Camins, paratges i paisatges de les comarques centrals valencianes. Picanya: Edicions del Bullent, 2002., p. 28-35.
.svg){kind=small}