Situat a la Safor, al vessant est de la serra Falconera. El terme municipal, de tan sols 0,4 km², és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia. La superfície del terme és plana, amb petites ondulacions per l'oest.
El clima és mediterrani; els vents dominants són els del nord-est i sud-est. El poble manera gairebé un sol nucli urbà amb Gandia.
Per carretera, es pot accedir a Benirredrà a través de la N-332. L'estació de tren més pròxima és la de Gandia, a 1,9 km.
Història
Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil. Es proposen possibilitats com ara Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume el Just, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça, el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a María Enríquez y de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle xiv la jurisdicció del poble va ser compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 65 famílies morisques, segons el cens de Caracena. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu; nogensmenys, trenta-set anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle xvii Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle xviii els Escrivà es varen emparentar amb els comtes de Ròtova, casa que va dominar el senyoriu de Benirredrà fins a la dissolució dels senyorius en el segle xix.
Església de sant Llorenç màrtir. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle xix. En 2001 es restaurà el campanar. Al sagrari té diverses taules de l'escola de Ribera.
Convent de les Esclaves del Sagrat Cor. Edifici construït a principis del segle xx (1908-1909) seguint l'estil neogòtic. Hi destaquen per les grans torres bessones, la façana composta per estàtues de sants i l'enorme rosassa. A l'interior podem trobar un ampli conjunt d'imatges i quadros religiosos, entre els quals destaca el Crist crucificat de l'altar i la pintura dedicada a sant Francesc de Borja.. Durant la Guerra civil va ser utilitzat com a hospital, i en l'actualitat és part del col·legi de Les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús, que l'utilitzen per als seus ritus i actes religiosos. És l'edifici més emblemàtic del poble.
Ermita de Sant Antoni. Dedicada al sant, és compartida amb Gandia. Anteriorment es dedicava als ritus religiosos durant la celebració de la festivitat de Sant Antoni, l'anomentat «porrat». Després d'un període de deteriorament, principalment des dels anys 70, va ser restaurada i en l'actualitat només obri les portes els dies de la festivitat, al mes de gener, per a ser visitat per turistes.
↑Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Zaragoza Gutiérrez, María Teresa (Secretària-interventora). «», 15-06-2019. [Consulta: 7 juny 2020].
