Fou un llogaret musulmà pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén. Després de la conquesta fou donat a Sanxo Ximenis. En 1535 va passar a pertànyer al ducat de Gandia i eixe mateix any va obtindre independència eclesiàstica. En el segle xvii va ser adquirit per la família Borja.
Demografia i economia
Durant el passat segle, l'emigració cap a Gandia, València i França delmà de manera important la població però des de finals de segle, a redós del turisme, va tornar a augmentar. En 2004 es comptabilitzaven 1.675 milamarins.
Tradicionalment, Miramar s'ha dedicat al conreu de la canya de sucre i al seu treball en el trapig; però a hores d'ara l'activitat principal se centra en el sector terciari. L'agricultura suposa el 34,8% de l'activitat econòmica i la indústria l'11,8%.
Geografia
Els 2,6 km² de terme municipal s'assenten al bell pla de la Safor amb un paisatge dominat pel taronger i una urbanitzada platja de més d'un kilòmetre de llargària.
Edificis d'interès
El nucli primitiu de traçat irregular ocupa les places de l'Església, del Trapig i Raconet i els carrers Major i Abadia i l'únic monument ressenyable és l'església de sant Andreu, apòstol, bastida en el segle xviii, en estil barroc, sobre la primitiva de 1535.
Gastronomia
A banda dels arrossos en qualsevol de les seues presentacions i el peix el plat típic de Miramar és la "bossa de polp", elaborat amb polp, arròs, creïlla i penca.
_32.jpg)
