Blatterita

Infotaula de mineralBlatterita

Blatterita (negre) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaSb5+
3
Mn3+
9
Mn2+
35
(BO₃)16O32
EpònimFritz Blatter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DescobridorFritz Blatter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Kitteln, Nordmark Odal Field (Nordmarksberg), Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.AB.40
Nickel-Strunz 9a ed.6.AB.40 Modifica el valor a Wikidata
Dana24.2.7.1
Heys9.7.9
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 37,69Å; b = 12,62Å; c = 6,25Å;
Duresa6
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,910 nβ = 1,970 nγ = 2,000
Birefringènciaδ = 0,090
Dispersió òpticar < v
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1984-038
Any d'aprovació1984
SímbolBla Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La blatterita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de l'ortopinakiolita. Rep el seu nom en honor de Fritz Blatter (1943-), col·leccionista de minerals alemany, que va proporcionar el material original.

Característiques

La blatterita és un borat de fórmula química Sb5+
3
Mn3+
9
Mn2+
35
(BO₃)16O32. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1984. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls tenen una secció transversal plana, en forma de diamant, amb prismes {110} estriats al llarg de la longitud. Sovint, els cristalls es troben amb superfícies mats. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Es diferencia dels minerals relacionats del grup de l'ortopinakiolita per la seva gran cel·la unitat (a = 37,69).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la blatterita pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Kitteln, al Nordmark Odal Field, al municipi de Filipstad, Värmland (Suècia), son sol trobar-se incrustada en calcita o manganosita. També ha estat descrita a les properes mines de Brattfors i Moss, totes elles pertanyents a Långban.

Referències

  1. «Blatterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 maig 2017].

Enllaços externs