L'azoproïta és un mineral de la classe dels borats que pertany al grup ludwigita.[3] El seu nom és un acrònim en honor del "Estudi de les Zones profundes de l'escorça de la Terra" (AZOPRO en rus) esponsoritzada l'any 1969 per l'Associació Internacional de Geologia, i aprovada el 1970 per l'Associació Mineralògica Internacional, any en què també va ser descoberta.
Característiques
L'azoproïta és un borat de fórmula (Mg,Fe2+)₂(Fe3+,Ti,Mg)(BO₃)O₂, que pertany al grup ludwigita de minerals. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Té una lluïssor adamantina i el seu color és negre.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'azoproïta pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliita, karlita, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiita, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxylborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaita, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
L'azoproïta va ser descoberta l'any 1970 al massís Tazheranskii, (Irkutskaya Oblast', Regió econòmica de Sibèria de l'Est), tot i que també se n'ha trobat a la República de Sakhà, totes dues localitzacions a Rússia. És un mineral poc comú que es forma en la darrera etapa a la zona de contacte entre les roques metamòrfiques i magnesi, associades amb sienites. Sol trobar-se associada a altres minerals com calcita, ludwigita, brucita, clinohumita, baddeleyita, tazheranita, perovskita, geikielita i forsterita.
Referències
- ↑ «Azoproite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ «Azoproite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ «Ludwigite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 agost 2015].
