 Beyerita |
|---|
![]()
Nuclis de cristalls grocs de beyerita de la mina Siebenschlehen (Alemanya). Camp de visió 3 mm.  |
| Fórmula química | CaBi₂O₂(CO₃)₂ |
|---|
| Epònim | Adolph Beyer (en)  |
|---|
| Localitat tipus | districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
|---|
|
| Categoria | carbonats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BE.35 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BE.35 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/B.05 |
|---|
| Dana | 16a.2.3.1 |
|---|
| Heys | 11.10.2 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 3,7725Å; b = 3,7742Å; c = 21,726Å; α = 90°; β = 90°; γ = 90° |
|---|
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
|---|
| Color | de blac a groc brillant o verd grisenc, gris; de groc clar a incolor a la llum transmesa |
|---|
| Fractura | concoidal |
|---|
| Duresa | 2 a 3 |
|---|
| Lluïssor | adamantina |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Densitat | 6,56 g/cm³ (mesurada); 6,47 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nω = 2,130 nε = 1,970 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,160 |
|---|
| Pleocroisme | no pleocroica |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1943 |
|---|
| Símbol | Bey |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La beyerita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor d'Adolph Beyer (1743-1805), enginyer de mines de Schneeberg, a Saxònia, que va reconèixer l'aparació d'un carbonat de bismut en la natura, la bismutita, la qual és visualment indistingible de la beyerita i la kettnerita.[1]
Característiques
La beyerita és un carbonat de fórmula química CaBi₂O₂(CO₃)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Els cristalls apareixen en forma de plaques rectangulars primes, amb la cara {001} grossa, modificada per la {111}, i mesuren fins a 0,5 mm, s'agrupen en en rosetes i agregats subparal·lels; comunament tenen aspecte compacte terrós, en froma de pel·lícules primes i massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beyerita pertany a «05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Pb, Bi» juntament amb els següents minerals: shannonita, hidrocerussita, plumbonacrita, fosgenita, bismutita i kettnerita.
La beyerita és un mineral secundari rar que apareix en dipòsits minerals hidrotermals i pegmatites granítiques, formada per l'alteració dels sulfurs i sulfosals que contenen bismut.[2] S'han trobat jaciments de beyerita arreu del món.[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà)[3] i a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental).[4]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismutita, bismutostibiconita, atelestita, preisingerita, pucherita, eulitina, namibita, clinobisvanita, bismutotantalita, bismutinita i bismut.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Beyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Beyerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ «Beyerite from Gualba quarries, Gualba, Vallès Oriental, Barcelona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
