 Atelestita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Bi₂(AsO₄)O(OH) |
|---|
| Epònim | total i negació lògica |
|---|
| Localitat tipus | mina Neuhilfe, Neustädtel, Muntanyes Metal·líferes (Alemanya) |
|---|
|
| Categoria | arsenats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BO.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BO.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.18 |
|---|
| Dana | 41.11.5.1 |
|---|
| Heys | 20.6.4 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 10.88Å, b = 7.42Å, c = 6.98Å, β = 107.2° |
|---|
| Grup puntual | 2m - prismàtica |
|---|
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
|---|
| Color | groc sofre, verd groguenc, groc-marró |
|---|
| Exfoliació | desigual en {001} |
|---|
| Fractura | subconcoidal |
|---|
| Duresa | 4,5 a 5 |
|---|
| Lluïssor | adamantina, resinosa |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcida |
|---|
| Densitat | 6,82 g/cm³ |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 2.140 nβ = 2.150 nγ = 2.180 |
|---|
| Birefringència | δ = 0.040 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 42° a 46°, calculat: 62° |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1832 |
|---|
| Símbol | Ale |
|---|
| Referències | [1][2] |
|---|
L'atelestita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany i dona nom al grup de l'atelestita.[3] Va ser descoberta l'any 1832, i rep el seu nom del grec άτελής, incomplert, probablement perquè la seva composició era desconeguda quan va ser descrita per primera vegada.
Característiques
L'atelestita és un arsenat de bismut de fórmula química Bi₂(AsO₄)O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls tabulars a prismàtics de fins a 2 mm. També se'n troba amb hàbit mamel·lar o en agregats esfèrics. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atelestita pertany a «08.BO: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: nacafita, preisingerita, petitjeanita, schumacherita, hechtsbergita, smrkovecita, kombatita, sahlinita, heneuïta, nefedovita, kuznetsovita, artsmithita i schlegelita.
És un mineral secundari rar que es troba a les zones d'oxidació dels dipòsits minerals de bismut i arsènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismutita, eulitina, eritrita, bismutostibiconita, beyerita, preisingerita, walpurgita, mixita, conicalcita, torbernita i quars. La seva localitat tipus és la mina Neuhilfe, a Neustädtel (Muntanyes Metal·líferes, Alemanya).
Grup de l'atelestita
El grup de l'atelestita és un grup de minerals integrat per tres espècies minerals: atelestita, hechtsbergita i smrkovecita.[3]
Referències
- ↑ «Atelestite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 setembre 2015].
- ↑ «Atelestite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 setembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Atelestite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 setembre 2015].
