PROFILPELAJAR.COM

Batalla de la Todolella
Guerra de Successió al Regne de València
Tipus	batalla
Data	1710
Coordenades	40° 38′ 00″ N, 0° 14′ 00″ O / 40.63333°N,0.23333°O
Lloc	La Todolella
Estat	Espanya
Resultat	Victòria Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Bàndols
Borbònics	Corona d'Aragó
Forces
Botiflers de Morella	Maulets

La batalla de la Todolella fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola

Antecedents

Després de l'expulsió dels francesos d'Alemanya, Itàlia i els Països Baixos, l'acció de la guerra passà a la península Ibèrica. El 1706, el general portuguès Marquês das Minas va envair Castella des de Portugal, arribant, fins i tot, a prendre Madrid, però aquesta fou recuperada per un exèrcit comandat per Felip de Borbó i pel duc de Berwick. El 1707, el comte de Galway va fer un altre intent de prendre Madrid, però el duc de Berwick el derrotà a la Batalla d'Almansa el 25 d'abril; a partir d'aleshores, la guerra a la península va desenvolupar-se en tot un seguit d'escaramusses sense cap resultat decisiu. El 1710, els aliats van dirigir una ofensiva a la península Ibèrica, en la qual el comte de Stanhope, després de vèncer a la batalla de Monte de Torrero, es va aturar deu dies per restablir les institucions a l'Aragó.

La batalla

La batalla suposà la victòria maulet en sagnant batalla al pont del riu Cantavella, en la que els botiflers de Morella ixeren a rebutjar els miquelets, però foren rebutjats en inferioritat numèrica.^[1]

Conseqüències

comte de Stanhope va aconseguir arribar a Madrid^[2] juntament amb Carles d'Àustria, però fou obligat a rendir-se a Brihuega quan arribaren reforços de França. A partir d'aleshores, però, l'aliança antiborbònica va començar a desfer-se.

Referències

↑ Francesc Carreras i Candi, Francisco Figueras Pacheco, Carlos Sarthou y Carreres, José Martinez Aloy. Geografia general del reino de Valencia (en castellà). Volum 2. Francesch Carreras y Candi, Francisco Figueras Pacheco, Carlos Sarthou y Carreres, José Martinez Aloy, Francesch Carreras y Candi, Francisco Figueras Pacheco, Carlos Sarthou y Carreres, José Martinez Aloy, p. 711.
↑ (castellà) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV Arxivat 2014-01-09 a Wayback Machine., v.2, p.254